Guadalupi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Guadalupi es un monecipiu estremeñu dela província de Caçris, famosu pol su monesteriu, Patrimoñu dela Umanidá pola UNESCO dendi 1993. Cuenta con costrucionis delos sigrus XIV - XVIII, i con el su famosu templeti mudéjal costruiu nel sigru XV.
Remove ads
Geografía física
Gualupi está enclavao entre sierras, en el corazó del Geoparque Villuercas-Ibores-Jaras. Se pué llegal a Gualupi dendi Navalmoral, por los Iboris, por una de las zonas más repollua de estremaura. Tamién se pué llegal por el sur, dendi Cañameru. Y si quieremus llegal andandu, se están fomentandu los caminos realis pal llegal a Gualupi a pie, por los caminus que sa llegao tradicionalmenti.[2]
Estoria
La leyenda palra el hallasgu duna imagin de la Vilgin a finalis del sigru XIII o prencípius del XIV, pol un campusinu llamau Gil Cordero de Alía. La imagin iba estau sigrus atrás arrejuntá el cuerpu de San Lucas, espuesta en Roma i en Sevilla, hata que nel 714, duranti la envasión musulmana, la imagin hue ascuendia unta el riu Guadalupi, (que quiei izil "riu ascuendiu"), ondi asperó hata que Gil Cordero la alcuentró.
Remove ads
Coltura
Patrimoñu material
- Rial Monastériu de Guadalupi
- Colégiu d'Enfantis, sigru XV-XVI.
- Ermita el Umillaeru, sigru XV.
- Elésia nueva, sigru XVIII, el arquiteutu charru Manuel de Larra Churriguera.
- Arca el áugua, sigru XIV.
Patrimoú inmaterial
- Morcilla de Gualupi en uno de los baris de la praza.[2]
Referencias
Atijus p'ahuera
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads