Gyps fulvus

From Wikipedia, the free encyclopedia

Gyps fulvus
Remove ads

El butri lionau[n 1] (Gyps fulvus) es una las mayoris rapacis dessistentis ena península Ibérica, huendu de mayol envergaura (hata 280 centímetrus[1]), mayol encrusu qu'el águila emperial ibérica. Unta el vutri negru u abantu, el quebrantagüessus i el alimochi (en vranu), es una las poquinas aspéciis de vutris que puein velsi en Uropa, pos se le puei alcuentral en España, Portugal, zonas aislás de Fráncia (ondi á siu reentroduciu) i Itália, güena parti los Balcanis i Crimea. El restu la su destribución acupa várias partis sureñas d'África i Ásia ociental, dendi Turquia, Arábia i el Cáucasu hata las estribacionis del Himalaya i el noroesti la Índia.

Más información (Butri lionau), Destribución ...
Thumb
Gyps fulvus
Remove ads

Caraiterísticas

Es el carroñeru mas grandi d'Uropa.[2] Tien las prumas colol pardu (dóndi le vien el nombri de "lionau"),[1] enque de nuevus son más escurus.

Huentis

Atijus

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads