Jartum
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Jartum[1] u Jartún[2] (árabi الخرطوم, al-Jurṭūm) es la capital de Sudán i del estau omónimu. Se topa nel lugal ondi el Nilu Brancu, proceenti de Uganda, s'uni col Nilu Azul, que veni dendi el Lagu Tana de Etiopía, formandu el Nilu, que sigi el su cursu dendi Jartum pa Egitu i el mari Mediterráneu.
Devidía por estas dos partis del Nilu, l’área metropolitana de Jartum es una metrópoli tripartita que ten más de un millón d'abitantis, formandu juntu con Jartum Norti (Al-Jartūm al-Bahrī:الخرطوم البحري) i Omdurmán (Umm Durmān: أم درمان), delas que está despartía polos destintus braçus del Nilu, una metrópoli d'ábate ochu millonis d'abitantis. El lugal ondi los Nilu confluyin es conocíu comu al-Mogran u al-Muqran (المقرن; lit. «la confluencia»).
Jartum fue hundá en 1821 por Mehmet Alí Pasha, al norti dela antígua ciá de Soba. En 1882 el Imperiu británicu tomó control del gobiernu egiciu, dejandu l'alministración de Sudán en manus delos egicius. Al estallal la Guerra madista, los británicus intentarun evacual a guarnicionis anglegicias dendi Sudán, inque el Asediu de Jartum en 1884 resultó ena catura dela ciá por parti de tropas madistas i una masacri dela guarnición anglegicia defensora. En 1898 la ciá fue reocupá por tropas británicas i se convirtiú ena sei del gobiernu anglegiciu de Sudán ata 1956.[3]
En 1956, la ciá fue desiná comu la capital duna Sudán independienti. Tres rehenis fuerun assessinaus duranti l'ataqui sobri l'embajá saudita en Jartum en 1973.
En 2008, el Movimientu Justicia i Igualdá encetó combatis ena ciá colas Fuerças Armás de Sudán comu parti dela Guerra en Darfur. La masacri de Jartum ocurriú en 2019 duranti la Revolución sudanesa. Estensus combatis ocurriun ena ciá duranti el polvoreu armau sudanés de 2023 entri las fuerças armás i las Fuerças de Apoyu Rápiu (FAR), afetandu el Aeropuertu Enternacional de Jartum i otrus lugaris críticus.[4]
Jartum es un centru económicu i comercial nel Norti d'África, con líneas férreas dendi Puertu Sudán i El Obeid. Aloja el Aeropuertu Enternacional de Jartum, estandu en costrución el Nuevu Aeropuertu Enternacional de Jartum. Mientas institucionis nacionalis i colturalis se topan en Jartum i la su área metropolitana, incluyendu el Museu nacional de Sudán, el Museu Casa Califa, la Nuversidá de Jartum, i la Nuversidá Sudanesa de Ciencia i Tenología.
Remove ads
Toponimia
Los topónimus en español son Jartum[1] i Jartún. N'árabi se llama Al-Jartūm: الخرطوم(literalmenti ‘trompa d'elefanti’). N'ingrés i francés se conoci comu Khartoum mientas n'italianu i alemán se denomina Khartum.
Estoria

Antañu enas tierras qu'ocupa l'atual Jartum, solamenti dessistía un puertu fluvial a orillas del Nilu. La ciá fue hundá en 1821 por Mehmet Alí, comu guarnición del ejércitu egiciu, escogiendu esti enclavi pola su localización estratégica. En 1824 fue declará capital alministrativa i quartel general delos territorius egicius del Sudán pol gobernaol Uthman Bey Djarkas. Gracias a ellu creciú comu centru del comerciu regional, qu'incluía la trata d'esclavus.
Las tropas lealis al Mahdi Muhammad Ahmad sitiarun Jartum dendi el 13 de marçu de 1884 contra los defensoris dirigíus pol general británicu Charles George Gordon. La ciá cayú anti los partidarius del Mahdi el 26 de eneru de 1885. Omdurman fue el escenariu dela sangrienta batalla de Omdurmán el día 2 de setiembri de 1898, ena qual las fuerças británicas dirigías pol condi Horatio Kitchener derrotarun alas fuerças madistas que defendían la ciá.
La ciá de Jartum fue costruía sobrer to pola comunidá griega, que hizu los primerus edificius ena calli oi llamá Ghamhouria. L'edificiu dela embajá griega i la comunidá griega entavía dessistin i alcuerdan la costrutiva influencia delos griegus nel Sudán.
Fue declará capital de Sudán quandu se proclamó l'independencia del Reinu Uníu en 1956.
Estoria recienti

Duranti los añus 1970 i añus 1980, Jartum fue el destinu de cientus de milis de refugiaus estrangerus que fuyían delos polvoreus en paísis vezinus comu Chad, Etiopia i Uganda. Los refugiaus s'asentarun en suburbius alas afueras dela ciá. Dendi meyaus dela década de 1980, grandis cantidais de refugiaus, a causa dela guerra civil i el polvoreu de Darfur, s'án instalau alreol de Jartum.
Tras los ataquis contra embajás estaunidensis de 1998, los Estaus Uníus acusarun al grupu Al Qaeda, dirigíu por Osama bin Laden, de dichus ataquis i bombardearun con misilis cruzeru una fábrica de produtus farmacéuticus de Jartum el 20 d'abostu de 1998, creyendu que se trataba duna fatoría d'armas químicas por parti delos terroristas.[5]
La repentina muerti del líel del SPLA i vicepresidenti de Sudán, John Garang, a finis de juliu de 2005, fue seguía por tres días de violentus disturbius ena capital. L'ordin finalmenti se restableciú endispués de que los políticus i líderis tribalis del sul de Sudán enviarun fuertis mensajis alos manifestantis. La situación podríe abel síu abondu más gravi; entavía assin, el númeru de muertus fue de al menus 24, ya que jóvenis del sul de Sudán atacarun alos del norti del país i s'enfrentarun colas fuerças de seguridá.
La cumbri dela Unión Africana del 16 al 24 de eneru de 2006 se celebró en Jartum; al igual que la cumbri dela Liga Árabi del 28 al 29 de marçu de 2006, duranti la qual otorgarun a Sudán la presidencia dela Liga Árabi.
El 10 de mayu de 2008, el grupu rebeldi de Darfur, Movimientu pola Justicia i la Igualdá, se tresladó ala ciá, ondi entabló intensus combatis colas fuerças del gobiernu sudanés. Entri los sus soldaus abía menoris d'edá i el su pesqui era derrocal al gobiernu de Omar al-Bashir, inque el gobiernu sudanés logró repelal l'asaltu.
El 23 d'otubri de 2012, una esplosión ena fábrica de municionis de Yarmouk mató a dos pressonas i hiriú a otra. El gobiernu sudanés á afirmau que la esplosión fue el resultau dun ataqui aériu israelí.[6]
El 3 de juñu de 2019, Jartum fue el escenariu dela masacri de Jartum, ondi más de 100 disidentis fuerun assessinaus (el gobiernu diju que 61 fuerun assessinaus), cientus más resultarun heríus i 70 mujeris fuerun violás por Rapid Support Forces (RSF) pa desparramal pola fuerça a milis de protestantis que pedían pun gobiernu civil.[7]
El 1 de juliu de 2020, los ativistas essigierun que se cambiara el nombri dela calli al-Zibar Basha en Jartum. Al-Zubayr Rahma Mansur era un traficanti d'esclavus i la calli al-Zibar Basha conduci ala basi militar ondi tuvu lugal la masacri de Jartum de 2019.[8]
El 26 d'otubri de 2021, la ciá fue zarrá tras un golpi militar que dejó al menus 7 muertus, lo que provocó protestas i convocatorias de folga general. El primer ministru Abdalla Hamdok fue arrestau duranti el golpi i recluíu juntu con otrus biembrus del gabineti nun lugal desconocíu.[9]
Artícalu prencipal: Polvoreu en Sudán de 2023.
El 15 d'abril de 2023 estallarun combatis entri las Fuerças Armás Sudanesas i las Fuerças de Apoyu Rápiu en to Sudán, i s'informó de combatis nel palaciu presidencial i ena sei de RSF. Tamién s'informó de combatis nel Aeropuertu Enternacional de Jartum i el Aeropuertu de Merowe, que las RSF án afirmau abel caturau. Tamién s'informó de disparus i enfrentamientus en secionis de Jartum i el aeropuertu d'El Obeid, en Kordofán del Norti. El 26 de marçu de 2025 el presidenti de Sudán declaró que las fuerças gubernamentalis abían recuperau por completu la ciá, al abel espulsau por completu alas milicias rebeldis.
Remove ads
Geografía

La ciá de Jartum se topa enclavá ena confluencia del Nilu azul i el Nilu brancu, ondi s'unin pa formal el prencipal ríu africanu. La región se carateriza por situal-si nuna meseta elevá unus 400 metrus sobri el nivel del mari, ena franja conocía comu Sahel, una çona con clima semiáriu inque cola influencia delas grandis caenas montañosas del sul del país i el macizu etíopi. Lo que provoca que la ciá tenga unas temperaturas elevás tol añu, con dos estacionis mu marcás: una larga, seca i invernal, i otra lluviosa, entri juliu i setiembri, corta i estival.
Clima
El clima de Jartum es áriu u desérticu, lo que hazi que las sus temperaturas sean elevás duranti tol añu i las precipitacionis anualis son práticamenti inessistentis a esceción delos mesis de juliu i abostu.
Otra delas caraterísticas del clima de Jartum es el gran saltu térmicu que se produci entri el día i la nochi cuna variación media de 16 °C.
Demografía
Economía
Jartum ten una economía próspera, concentrandu la mayol parti dela atividá económica del país, la ciá está viviendu un importanti desenvolvimiento impulsau pola riqueza petrolera del país. La que fuera una ciá en meiu del desiertu inque a orillas del Nilu, s'á convertíu enos últimus añus nuna gran urbi cun crecimientu económicu impensabli n'otrus paísis africanus. La economía de Sudán ten unas tasas de crecimientu por encima del 10% i estu repercuti ena imagin dela capital que no para de crecel i de costruil nuevas infraestruturas, gracias al oru negru.[5]
Entri las industrias tradicionalis dela ciá destacan: la impresión, fabricación de vidriu, el procesamientu d'alimentus i testilis.
Remove ads
Ciais hermanás
Referencias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
