Kazán
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Kazán (en russu Казань; en tártaru Казан, Qazan) es la capital i la ciá mas grandi dela Repúbrica Tatarstán, ena Federaçión Russa. Con una puebración de 1.143.535 pressonas, Kazán es la ochena ciá mas grandi de Rússia.
La ciá es dun alabiu un centru comercial emportanti i el centru mas emportanti dela coltura musulmana tátara, assitiá ena confluencia delos ríus Volga i Kazanka (Qazansu en tátaru) ena Rusia europea central.
Remove ads
El nombri


El orihin del nombri nu es ciertu. Ena tradución literal, la parabra tátara “qazan” quier desil calderu u calentador. Puei vinil del vocablu “qazğan” que quier desil diqui. “Qazan” es, nel su orihin, el nombri dun instrumentu especial pa cocinal (una especie de tartera). Se cree que la ciá de Kazán hue nombrada assina pol esti ohetu pola su assitiamientu geográficu, pareciu a ellu; la ciá está assitiá en horma de U (nuna depressión). Otra leyenda, mas romántica, cuental la estoria d’una prencesa tátara llamá Söyembikä que dexó cayer un platu d’oru (qazan) nel ríu que percurri la ciá. Otra leyenda s’arrefieri al prencipi bulgaru Khusan (Хусан) pol qual se nombru la ciá.
Remove ads
Estoria
Esisti la ipótesi de que la ciá de Kazán hueria hunda polos búlgarus musulmanis del Volga ena Edá Meia temprana u polos tátarus dela Horda d’Oru, a meyaus del sigru XV. Si en realiá hueri una ciá bulgara nesti puestu, las estimacionis dela su hundación varían entri el prencipiu del sigru XI i el final del sigru XIII; se trataba dun avancí puestu ena raya entri Bulgaria del Volga i las tribus fénicas. Otra cuestión es ó s’alzó orihinalmenti esta cidá. Las escavacionis arqueológicas án demostrau la dessistencia dun assentamientu urbanu en tres partis dela ciá moerna: el Kremlin, Bişbalta (nel puestu del actual monesteriu de Zilantaw) i al tentu del Lagu Qaban. Las evidéncias mas antíguas son las del Kremlin, que s’án datau comu del sigru XI.

Nel sigru XI-XII, por Kazán passaba una ruta comercial entri Escandinavia i [[Irán]. Era un centru comercial i, possibri, una delas mayoris ciais delos búlgarus ena región de Kazán, anque la su capital estuviera mas al sul, ena ciá de Bólgar. Nel sigru XIII, otra oleá de búlgarus delas ciáis de Bólgar i Bilär vinierun a Kazán, ciá que entretantu hueri destrúia polos mongolis. Kazán se convirtió en capital provincial (ducau) dela Horda d’Oru.
En 1430, los tátarus usurparun el poder del ducau que, enantis, era gobernáu pola dinastía bulgara. Tras la desaparición dela Horda d’Oru, Kazán se convirtió en capital del poderosu Kanatu de Kazán (1438). El mercau dela ciá, que se llamaba Taş Ayaq (Pie de piedra) se convirtió nel centru comercial mas emportanti dela región, conocíu especialmenti polos ohetus de moblaje. La cidá i el canal Bolaq huerun reconstruíus, aumentandu assina la capaciá defensiva dela ciá. Los rusus lograrun ocupal la ciá por brevis periodus de tiempu, peru en cada ocasián s’acababan retirandu. En 1552, la ciá hueri conquistá pola Rusia que era en essus tiempus gobernada por Iván el Terribli, i la mayoria delos abitantis huerun masacráus. Duranti el gobielnu d’Alexander Gorbatyi-Shuisky, la mayoria delos residentis tátarus huerun muertus, repremíus u cristianizáus a la huerça. Las mesquitas i los palacius huerun destrúius. La puebración tátara que sobrivivió hueri traslaá a 50 km dela ciá, i el su puestu hueri ocupáu polos agricultoris i soldaus rusus. Los tátarus que estaban en servíciu melital rusu huerun movíus al cuartel tátaru de Bistäse, assitiáu al tentu delas murallas dela ciá. Mas tardi, los comerciantis i artesanus tátarus tamién huerun aislaus aquí. Kazán hueri destrúia en gran meyía polos incendius.
Alreol del añu 1600, la endependéncia del Kanatu de Kazán iva a sel restaurá con la ayúa dela puebración rusa, peru esta endependéncia iva a sel anulá por Kuzma Minin en 1612.
En 1708, el Kanatu de Kazán hueri abolíu i la ciá de Kazán se convirtió en capital de gobielnu. Tras la visita de Pedru el Grandi, la ciá se convirtió en base de construción de barcus pa la flota del Caspio. El mayol poeta rusu, Gavrila Romanovich Derzhavin tuvu nacencia en Kazán, nel añu 1743, iendu iju dun labrantín probe d’orihin tátaru i, con totu i con essu, se le otorgó identiá rusa i á tribuíu de mamera sustancial a la coltura rusa. Kazán hueri en gran meyía destrúia nel añu 1774, comu resultau d’una revuelta delas tropas dela raya i delos labrantinus dirigiús pol ataman Yemelyan Pugachev, peru hueri reconstruía rápidamenti, duranti el reinau dela emperatriz Catalina. Catalina dio un decretu pol cual permitía la construción de mesquitas. Sicasí, la discriminación delos tátarus continó. A prencipius del sigru XIX, Alexandru I hundó la Nuversidá Estatal de Kazán i la Casa dela Prensa.
El Corán hueri imprentau por primel vez en Kazán nel añu 1801, la ciá convirtiendu-si nun emportanti centru d’estudiu delas céncias orientalis en Rusia. Hata finalis del sigru XIX, Kazán iva a converti-si tamién nun emportanti centru andustrial desta zona. La genti delos puebrus vezinus venían a Kazán en busca dun puestu de trabagu.
En 1875 apareció el tranvía tiragu por cavallus, i en 1899 se construyó la primel instalaçión de tranvía. Tras la Revolución Rusa de 1905, se permitió a los tátarus retransformal Kazán nel centru dela coltura tátara. Se hundó el primel teatru tátaru i apareció el primel periódicu tátaru. En 1918, Kazán hueri capital dela Repúbrica Idel-Ural, que iva a sel deshecha pol gobielnu bolchevique. Kazán tamién hueri un centru antibolchevique. En agostu de 1918 hueri, por un cortu periodu, ocupáu polos legionarius checus. En 1919 (daspués dela Revolución d’Outubri), Kazán se convertía en capital dela Repúbrica Autónoma Soviética Socialista Tátara. Nelos añus 20 i 30 las mayoris mesquitas e ilesias dela ciá huerun destrúias (comu assin mesmu pasó en tola Uni Soviética).
Duranti la Segundera Guerra Mundial, muissimas delas fábricas dela ciá huerun reconvertías a la produción d’armamentu (tanquis i avionis de combati), Kazán convirtiendu-si nun centru dela andustria melital. Dendi finalis delos añus 80 i nelos añus 90, tras la disolución dela URSS, Kazán tornó a sel centru dela coltura tátara i las tendéncias separatistas s’entensificaran. Dendi el añu 2000, la ciá á conocíu una etapa de renovaçonis capitalis. Una línia de metru hueri inaugurá el 27 d’agostu de 2005; el metru tié 5 estacionis, peru esisten planis pa que esta línia sea estendía. El eventu mas emportanti de Kazán lo representó la inauguración d’una delas mayoris i mas guapas mesquitas de Rusia, la Kul Sharif, nel Kremlin dela ciá. Esta se á convertíu nun verdaderu símbolu de Kazán.
Remove ads
Geografía i clima
Kazán s’atopa ena márgen izquierda del ríu Volga, ena confluencia del Kazanka. Debíu a la su ubicação geográfica, Kazán á síu un intermeáriu comercial entri Orienti i Ocienti. La ciá á ora estándar del esti, çona horária UTC+3.
Mapas
- Kazán (Казань) nun mapa del ríu Kama
- Nun mapa del ríu Volga
- Mesmu mapa en rusu
- Nuna imahin satelital del Volga
- En Tartaristán
- N’un mapa de Rússia
El clima de Kazán es continental húmedu (clasificação climática de Köppen Dfb), con veranus cálidus i inviernus fríus, peru sin temperaturas estremas duranti l’añu. Los vientus más frecuentis son del sul i el oesti i las precipitacionis de yelu son habitualis, especialmenti entri hebreru i marçu con 46 cm de meya. El mes más nubláu es noviembri, mentris que los más soleaus son júliu i agostu. En otoñu i primavera destaca la niebri, que cuenta con 16 días al añu. El día más calurusu tubu lugal el 1 d’agostu de 2010, quandu la temperatura alcançó los 39 °C a la sombra.[1] Pola su parti, la temperatura más baha rehistrá en Kazán hue el 21 d’eneru de 1942, quandu los termómetrus se desplomarun ata los -46,8 °C.
El promeu añal de velocidá del vientu es de 3,6 m/s i la humedá del airi es del 74%. La mayol parti de las precipitacionis se recohin dendi júniu a outubri. Duranti l’añu, el númiru promeu de días con chuvias es d’alreol de 135 (de 2 días en hebreru a 18 días en júniu i setiembri). El mes más chuviosu hue júniu de 1978, quandu caerun 217 mm de precipitación, mentris que lo normal es 57 mm. Los mesis más árius fuerun agostu de 1972, hebreru de 1984 i outubri de 1987.[2]
Demografía
La puebración del ária metropolitana de Kazán es de 1,57 millonis. La ciá quenta con 1.143.500 habitantis comu puebración permanenti, sigún los resultaus prencipaerus del censu de 2010, peru comu empadronaus en Kazán ái 1.196.738 pressonas, sigún datus de essi mesmu censu.[3] El territoriu de la ciá de Kazán es de 425,3 km². Kazán es la tercer ciá más grandi de la rehión económica del Volga en dantis de Nizni Nóvgorod i Samara.[4] Kazán es, amás, una de las aglomeracionis urbanas más grandis de la Federación de Russia.
L’área metropolitana de Kazán, dessiñá en 2009 pol Menisteriu d’Economía de la Repúbrica de Tatarstán, coincidi geográficamenti con el Área Metropolitana Económica de la Repúbrica de Tatarstán, aundi amás de Kazán cuenta con seis destritus municipalis de la Repúbrica.[5] Baxu l’esquema de la planificación territorial de la Repúbrica de Mari-El, nel área metropolitana de Kazán tamién s’incluin las ciáis de Volzhsk i Zvenígovo.[6] La puebración total del área metropolitana es de 1,56 millonis d'abitantis.[7]

Etnias, luengas i religionis

Kazán es una de las çonas con mayol diversidá étnica de la Federación de Russia, pois ái representantis de más de 115 nacionalidais que vivin ena ciá. Los dos prencipallis grupus étnicus en Kazán son rusus (48,6%) i tártarus (47,6%). Entri los cincu prencipallis tamién s’incluin chuvasius, ucranianus i azerís. Las prencipalis confessonis religiosas en Kazán son los sunís, la Ihlesia ortodoxa chunta con los católicus, protestantis, hudius o bahaístas.[8]
En quantu a las luengas, la tártara i la rusa son los idiomas oficialis i los más gastaus en Kazán. El rusu lo entiendi práuticamenti toa la puebración, mentris que el tártaru lo palran, prencipamenti, los tártarus.Prantilla:Cr
Remove ads
Denominacionis estóricas dela ciá
Tátara (ogañu, 1928–1939): Qazan;
- (1939–2000): Казан (alfabetu cirílicu);
- (1918–1928): قازان (alfabetu árabi);
Árabi: قزان ;
Rusa: Казань [Kazán];
Árabi (est.): Bulgar al-Jadid (en transcripción tátara: Bolğar âl-Cädid) - New Bolğar;
Alemana: Kasan
Latina: Casan
Francesa: Kazan
Polaca: Kazań
El centru de Kazán

La ciá tié una guapa cidá (rusu: kreml, tátaru: kirman), que hue declará monumentu del patrimoniu mundiál nel añu 2000. Los monuméntus mas emportantis del Kremlin son la Catedral dela Anunciación (1561-62) i la torri hincá Soyembika, nombrada assina pola última reina de Kazán i declará símbolu dela ciá.
Son de gran emportáncia tamién las torris i murallas, derumbás nelos sigrus XVI i XVII, peru reconstruías mas tardi; la mesquita Qol-Şarif tamién reconstruía, drentu dela cidá; los restus del Monesteriu del Salvador (la su espléndida catedral hueri derribá polos bolcheviquis) con la Torri Spasskaya; la Casa del Gobernador (1843-53), diseñá por Konstantin Thon, convertía ogañu nel Palaciu dela Presidéncia de Tatarstán. Enas cercanías s’alcuentran la Catedral de San Pedru i Pablu (estilu barrocu) ena cai Qawi Nacmi i la Mesquita Marcani assitiá ena cai Qayum Nasiri (construción que data del sigru XVIII).
El centru de Kazán está devídiu en dos destritus pol Canal Bolaq i el Lagu Qaban. El primel destritu (Qazan Bistäse u Kazanskiy Posad), rusu dendi el puntu de vista estóricu, está assitiáu nun cerru, i el segunderu destritu (İske Tatar Bistäse o Staro-Tatarskaya Sloboda), tátaru dendi el puntu de vista estóricu, está assitiáu entri Bolaq i Volga. Muissimas mesquitas, comu Nurullah, Soltan, Bornay, Apanay, Äcem, Märcani, İske Taş, Zäñgär, están assitiás nel destritu tátaru. Las ilesias, comu Blagoveschenskaya, Varvarinskaya, Nikol'skaya, Tikhvinskaya, s’alcuentran ena su mayol parti nel destritu rusu. Los prencipalis bulevaris centralis dela ciá son Bauman, Kreml, Dzerjinski, Tuqay, Puşkin, Butlerov, Gorkiy, Karl Marx i Märcani.
Una leyenda antígua cuental que nel añu 1552, enantis dela invasión russa, los boyardus tátarus huerun enterral oru i plata nel Lagu Qaban.
“Kazán de madeira”
A prencipius delos añus 90, el centru de Kazán estaba ena su mayol parti cubiertu d’edificius de madeira, normalmenti de dos plantas. El centru de Kazán era una zona estórica dela ciá, peru nu el mehol lugal pa vivíl. Nel marcu del programa republican “Liquidación delos viehus apartamentus”, la mayoria de ellus (a deferéncia delas d’otras ciáis rusa), especialmenti las del Centru de Kazán, ó el suelu es mu caru, huerun derribáus, i la puebración hueri traslaá a las afueras dela ciá (Azino, Azino-2, Quartal 39). Aprossimadamenti 100.000 ciutadanus huerun realojaús con esti programa.
Remove ads
Educación

La Nuversidá Estatal de Kazán hue hundá en 1804 i á teníu algraduus eminéntis, entri ellus Nikolái Lobachevski, Lev Tolstói i Vladimir Lenin.
La Nuversidá Técnica Estatal de Kazán hue estabrecia en 1932. Ogañu, esta nuversidá es una delas mas emportantis nel campu dela construción de avionis i cohetis, produción de motoris i instrumentus, computaçon i inheniería de radio.
Ai casi 20 institutus i nuversidais en Kazán, peru nu tiéin una emportáncia tan grandi i las mayoris son institutus comercialis.
Remove ads
Sistema almenistrativu

L’autoriá legislativa dela ciá es el Conceju Local de Kazán. El poder ejectivu es esercíu pola Almenistración del Munícipiu de Kazán. Kazán está devídiu en sieti destritus municipalis.
Remove ads
Economía


La capital dela Repúbrica Tatarstán es Kazán – un emportanti nudu ferroviaiu, de autopistas i línias aéreas, el mayol puertu del Ríu Volga. Kazán es el centru econômicu de Tatarstán. El 35% dela puebración, empleá en ramas dela economía, está concentrá en Kazán. 151 empr esas grandis i de meyana envergadura tiéin la su sedi ena ciá, incluiendu 98 Sociedais Anónimas. Las prencipalis ramas dela andustria dela ciá son las siguientis: autumóvil, química i petroquímica, enelética i alimentária. En 2002 el PIB de Kazán alcançó la cantidá de 96,8 mil millonis de rublus. En porcentajis está representáu por: andustria (27%), comerciu i servícius (21,9%), transporti (6,6%), construçon (4,9%), impuestus (20%). La emprea andustrial á producíu 45 mil millonis de rublus, valor de produción (111,4% enos precinus del nivel del añu 2001). Los salárius meyus en andustria huerun de 4500 rublus (un 21,5% mayoris que nel añu anteriol). El saláriu meyu (en general) superaba los 4200 rublus (en 2002), o sea, un 142,9% con relacion al añu anteriol. Los ingressus dendi la andustria huerun de 6 mil millonis de rublus (102,8% con relacion a 2001). El 48,6% delos bienis producíus en Kazán son vendíus ena Repúbrica Tatarstán, el 31% nel territoriu de Rusia, el 20,4% son exportáus a la CEI i otros estaus. Las ventas a la exportación dela JSC "Kazanorgsintez" horman mas del 30% del total dela produción. La JSC "Kazan Helicopter Plant" exporta el 92,3% dela su produción. La JSC "Kazan Optical-mechanical Plant" exporta el 36,6% dela su produción. La JSC "Kazanorgsintez" es unu delos mayoris productoris de productus químicus de Rusia. Posei mas dela metá dela produción nacional de polietilenu. Hue incluiá ena RF State List d’associacionis i empr esas de monopoliu de produción de polietilenu, tuberías de polietilenu i cuerpus de tuberías. Destaca por un crecimientu continuu, tantu financieru comu nel volumin dela produción. La caliá delos productus cumpre conos estándaris europeus i son exportáus a muissimus paisis del mundu. "Kazan Automotive Industrial Enterprise" (KMPO) tié mas de 60 añus d’esperiéncia ena produción de motoris de avionis. Á producíu el 65% delos motoris pa avionis civis (Il-62, IL-86, Tu-104 i Tu-154), assin comu motoris pa bombarderus i elicópterus. Ogañu la JSC "KMPO" es un productor d’armamentu defensivu emportanti, capaç de mantenel una posiçon económica-financiera estable. S’á especializáu ena produción de motoris de avionis AI-22, la estación de bombeu de gasis GPA-16 “Volga”, estacionis automáticas de distribuçon de gasis AGRS “Istok”, caías de cambius automáticas pa autobusis. La JSC "Kazan Helicopter Plant" es el mayol productor de elicópterus M.L. Mil. Los elicópterus Mi-8 i Mi-17 le án dau una gran popularidá. La su fiabiliá á síu mu apreciá. Actualmenti (probabri 2002) se está trabagandu nel diseñu dun elicópter utilitariu ligeru, Ansat.
El nuevu avión Tu-214, producíu pola Kazan Aircraft Enterprise n. a. S.P. Gorbunov en Marçu de 2000, recibió el certificau AP-25 de segunda categoría, que confirma la su plena adequación a los estándaris americanus i europeus. Ningún otru avión rusu á recibíu esti certificau. Recientimenti, la empr esa á concebíu un avión a reación de meyana envergadura, el Tupolev Tu-324. Anque el presienti Vladimir Putin mostró entusiasmu, paici que el proyeutu hueri abandonáu en favor dun proyeutu civil, el Tu-414, un avión de 75 asientus, que toma mu chu del diseñu del Tu-324. A lo largu de varias décaas una nueva rama, la produción de equipu científicu i melical, s’á desenroolau. Un solu emprearial, la JSC "Kazan Medical-instrumental Plant”, á funcionau en Kazán duranti aprossimadamenti 70 añus. Es una empr esa mu grandi i, de hechu, la única en Rusia que produci mas de 300 tipus de instrumentus i equipu melical, práuticu pa toas las ramas dela meicina. Anualmenti, KPHFO "Tathimfarmpreparat" produci i vendi 400 millonis de meicamientus usaus nel tratamientu de 130 enfermedais (cardiovascularis, calmantis, antifebrilis, antituberculosis, antibióticus). Los productus desta empr esa se destaquen pola su alta caliá i el su preciu baju. PO "Teplocontrol" hue premiá con "The Arch of European Golden Star" pola su reputaçon i la caliá delos sus productus. Actualmenti produci los radiadoris térmicus “Comfort” i á empeçau la produción, ensamblaji, entrega i servíciu pa los termostat
Remove ads
Línguas palras
La russa i la tatara son las más palras ena ciá. La russa es entendía pol tola puebración, sacandu los tatarus mayosus. La lingua tatara es palrá en especial pol los tatarus. El términu mankurt (mañqort) es gastau pa los tatarus a los qualis les da vergüença la su coltura i la su lengua.
La ingresa nu se palra ena ciá, namás las pressonas más moças la entiendin.
Deporti

Aq Bars Kazan – equipu d’hóquei dela Superliga Russa d’Hóquei (campeonis en 1998 i 2006)
FC Rubin Kazan – equipu de futbol ena Primera Liga Russa
UNICS Kazan – club de baloncestu dela Superliga Russa de Baloncestu
Raketa Kazan – club d’hóquei yerba
Kazan Arrows, Energy Kazan – equipus dela Liga de rugbi del campionatu russu
Deportistas famosus
- Ruslan Nigmatullin – futbolista
- Denis Arkhipov – jugadol d’hóquei
 
Kazan se presentó pa la Universiada d’Vranu de 2011, al tentu de Poznan, Murcia, Kaohsiung i Shenzhen. La próxima Universiada se celebrará en 2011 ena China, en Shenzhen.
Remove ads
Ciais hermanás
| Braunschweig (Alemaña), dendi 1988; College Station, Texas (EE. UU.), dendi 1990; Eskișehir (Turquia), dendi 1990; Balıkesir (Turquia), dendi 1990; Monufia (Egitu), dendi 1997; Qalyubia (Egitu), dendi 2001; Hyderabad, India (Índia), dendi 2001; Istanbul (Turquia), dendi 2002; Jūrmala (Letonia), dendi 2002; Antalya (Turquia), dendi 2003; | 
Galeria d’imahis

Antianti, una cali normal nel Centru Kazan
- The National Museum of Tatarstan
- Palace of agriculture
- Pyramid concert hall
- Kazan circus
- Children's palace
- Temple of All Religions



Pressonas nacías en Kazán
Fiódor Chaliapin (1873 - 1938), cantanti;
Sara Sadíqova (1906 - 1986), atriz, sopranu tatara;
Georgi Vinogradov (1908 - 1980), cantanti;
Kārlis Šteins (1911 - 1983), astrónomu leton;
Valeri Gerasimov (n. 1955),
Chulpan Jamatova (n. 1975), atriz;
Artiom Zdunov (n. 1978), políticu russu, jefi la Repúbrica Mordovia;
Aida Garifullina (n. 1987), sopranu tatara;
MakSim (n. 1983), cantanti;
Janov Bulat Alfrédivich (n. 1991), escritol, críticu literariu russu;
Aleksandr Burmistrov (n. 1991), hóqueista;
Veronika Kudermétova (n. 1997), tenista.
Referencias
Atijus p'afuera
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads













