Martin Luther King

From Wikipedia, the free encyclopedia

Martin Luther King
Remove ads

Martin Luther King Jr.[1] (cuyu nombri de pila era Michael King Jr.; Atlanta, Georgia; 15 de heneru de 1929-Memphis, Tennessee; 4 de abril de 1968) jue un menistro i ativista bautista estadounidensi que se convirtió nel voceru i líder más visibli del movimientu de derechus civilis dendi 1955 ata el su assessinatu en 1968. Lídel de la egressia afroestadounidensi i iju del primel ativista i menistro de derechus civilis Martin Luther King Sr.[2] que s'envolvió nuna labor al frenti del movimentu delos derechus civilis pa los afroestadonudensis i que amás, partició comu ativista en abondus protestus contra la Guerra de Vietnam i la pobreza en general. Por essa atividá encaminá a terminal cola segregación i la descreminación nos Estaus Unius i la descriminación racial por mé de atus no violentus jue condecorau conel Premiu Nobel dela Paz en 1964. Convirtiéndose, así, en la persona más joven que lo haya recibido (35 años).

 

Datos rápidos Información pressonal, Nombri de nacencia ...
Remove ads

Ativismu

Martin Luther King, ativista polos derechus civilis dendi mu joven, avió i hizu abondas ativiais pacíficas pa reclamal el derechu al votu, la no discriminación i otrus derechus civilis básicos pala genti afrodescendienti delos Estaus Unius. Denti las sus acionis más mentás están el boicot de autobusis en Montgomery, en 1955; el su apoyu ala fundación dela Conferencia Sur de Liderazgo Cristiano (SCLC), en 1957 (de la que fue el su primeritu presidenti); i el liderazgu dela Marcha sobri Washington porel Trabaju i la Libertá]], en agostu de 1963, al final dela cual pronunció el su discursu «I have a dream», por mé al qual s'aparro por tol país la conciencia pública sobri el movimientu delos derechus civilis i se consolidaríe comu uno delos más grandis oradoris dela estoria estadounidensi.[3] La mayol parti delos derechus recramaus porel movimientu seríen aprobaus cola promulgación dela Lei de Derechus Civiles de 1964 i la Lei de derechu de votu de 1965.

Remove ads

Assassinatu

Quatru añis endispués de recebel el Premiu Nobel, nuna época ena que la su labol s'abia orienta en la opossición ala guerra i la lucha contra la pobreza jue assessinau en Memphis quando se preparava pa assitil a una cena de amigus.

El assessinatu de Martin Luther King, Jr. se considera unu delos magnicidios del sigru XX.[4] King es recordau comu unu de los mayoris líderis i érois dela estória delos Estaus Unius, i ena moelna estória de la no violencia. Se le dió a título póstumu la Medalla Presidencial dela Libertá por Jimmy Carter en 1977 i la Medalla d'oru del Congresssu delos Estaus Unius en 2004. Dendi 1986, el día de Martin Luther King Jr. es día dissantu enos Estaus Unius.

Remove ads

Referencias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads