Riga
capital i mayol cidá de Letonia From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Riga (en letón Rīga) es la capital i la ciá más puebrada dela Repúbrica de Letonia, con más de un terciu dela puebración del país.[1] S’alcuentra nel golfu de Riga, ena desembocaura del riu Daugava. Con un ária de 307,17 km², Riga s’alcuentra nuna llanura arenosa próxima al mari Bálticu.[2]
Hundá en 1201, la ciá hue miembru dela Liga Hanseática. El centru estoricu de Riga, declarau Patrimóniu dela Umanidá pola Unesco, destaca pola su arquitetura art nouveau i las sus construcionis de maeira del sigru XIX.[3] La ciá hue designá Capital Uropea de la Coltura en 2014, juntu a Umeå en Suecia. La ciá está comunicá por vía aérea gracias al Aeropuertu Enternacional de Riga, l’aeropuertu más grandi delos paísis bálticus. Riga es miembru de Eurocities,[4] la Unión de las Ciais Bálticas (UBC)[5] i la Unión de Capitalis de la Unión Uropea (UCEU).[6]
Remove ads
Toponimia
El nombri en letón es Rīga (Prantilla:Audio) i en castellanu Riga. Una delas teorías sobril’orihin del nombri de Riga es qu’es un préstamu erróneu dela parabra en livoniu ringa, que senifica «bucle», refiriéndusi al antiguu puertu natural formau pol bucle afluenti del riu Daugava.[7] La otra es que Riga le debi el su nombri a esti papel ya estabreciu nel comerciu entri Orienti i Ocienti, comu un préstamu dela parabra letona rija, pa la trilla de graneru, la "j" se convertía nun "g" por influencia germana i Riga es llamá Rie pol geógrafu ingrés Richard Hakluyt (1589), i l’estoriador alemán Dionysius Fabricius (1610) confirma l’orihin de Riga por rija.[8] Otra teoría pudieri sel que Riga hue nombra por Riege, el nombri alemán pal riu Rīdzene, un afluenti del Daugava.[9]
Remove ads
Estoria
El riu Daugava á síu una ruta comercial dende l’antigüedá, era parti dela ruta de navegación vikinga a Bizánciu.Bilmanis, A. Latvia as an Independent State. Latvian Legation. 1947.</ref> El su puertu natural de 15 quilómetrus riu arriba ena desembocaura del Daugava diu llugal a la Riga d’ogañu. Prantilla:Caja de cita
Edá Meia

Riga empeçó a desenroversal-si comu un centru comercial vikingu duranti los primerus añus dela Edá Meia. Los primerus abitantis de Riga s’ocupaban prencipalmenti dela pesca, la ganadería i el comerciu, más tardi hue el desenvolvimientu dela artesanía de güesu, maeira, ámbar, i jerru.
El testimoniu de Enrique de Livonia describi las primerus vivienas i almacenis gastaus pa linu i pielis i dexa constancia de que Riga endispués de muitu tiempu seguía siendu un centru del comerciu nel sigru XII (Portus antiquus o puertu antiguu). Los comerciantis alemanis empeçaran a visital la ciá, estabreciendu-si nun puestu avançaú cerca en 1158. Juntu a los comerciantis alemanis tamién llegó el mongi Meinhard de Segeberg, Vauchez et al. Encyclopedia of the Middle Ages. Routledge, 2001</ref> pa convertil a los paganus a la cristianal. Meinhard influyó ena construcción dun castillu i d’una igrecia en Ikšķile, ondi estabreció allí el su obispau. Sinhambargu, los abitantis continuaran praticandu el paganismus i Meinhard murió en Ikšķile en 1196, endispués d’abell fallau ena su misión.Germanis, U. The Latvian Saga. 10th ed. 1998. Memento, Stockholm.</ref> En 1198 llegó un contingenti de cruzaus e inició una campañá de obligá cristianización lihau por Bertold. Con la muerti de esti el su ejércitu hue derrotau pocu endispués.
La Ilésia Católica se mobilizó pa vengal-si, el papa Inocencio III emitió una bulla declarandu una cruzá contra Letoña. El monseñol Albert hue proclamau obispu dela ciá pol su tíu Hartwig de Uthlede en 1199. Albert llegó a Riga en 1200 con 23 barcus i 500 suldaus cruzaus.[10][11] En 1201 se traslada la sedi del obispau de Ikšķile a Riga, pa hazelu estorsionaran a los ancianus pola huerça. L'añu 1201 tamién se caraterizó pola primera llegá delos comerciantis alemanis a Novgorod, al traviés del riu Dvina.[12] Pa defendel el territoriu, Albert estabreció una órden militar, la Órden de Letoña,[13] abierta a príncipis i comerciantis. En 1207 Albert inició el fortalecimientu dela ciá.[14] El ya arzobispu Albert invirtió nel estabrecimientu dun feudu pa un nuevu prencipau del Sacru Imperiu Romanu.[15] En 1211 Riga acuñó la su primera moneda, i Albert pa asegural el huteru comercial dela ciá obtuvo bullas papalis que decretó que tolos comerciantis alemanis tenían que lleval a cabu el su comerciu del Bálticu al traviés de Riga.[16]
En 1221 s’adquirió el derechu a la endependencia auto-administrativa i la ciá adoptó una constitución.[17] Esi mesmu añu Albert se viu obligau a reconocel el dominiu danés sobril las tierras qu’abían conquistau en Estonia i Letoña. Por ellu Albert busca l’ayuda del rei Valdemar II de Dinamarca, los danesis desembarcaran en Letoña, construyendu una fortaleza en Reval, los conquistaoris s’adedicaran a las tierras de Estonia i Letoña.[18] Los alemanis intentaran, sin éssitu, asesinal a Valdemar.[19] Albert hue capaç de llegal a un acuerdu un añu más tardi, sinhambargu, en 1222 Valdemar regresó con tolas tierras i posesionis de Letoña al control de Albert.[20] Las dificultais de Albert cona ciutadanía de Riga siguieran. Con la entervención papal, se llegó a un acuerdu en 1225 con el que ya nu tenían que pagal impuestus al obispu de Riga,[21] i los ciutadanus de Riga adquirieran el derechu a elegil a los sus magistraus i concejalis. En 1226, Albert consagró la catedral Dom, construyó la Santa Igrecia de Santiago (ogañu catedral) i hundó una escuera parroquial ena igrecia de San Jorgi.
En 1227, Albert conquistó Saaremaa[22] i la ciá de Riga concluyó el tratau con el Prencipau de Smolensk, diendu a Polotsk la ciá de Riga.[23] Albert termina muriendu en jineru de 1229.[24] La hehemonía alemana s’estableció enos paísis bálticus duraría los siguientis sieti sigrus. En 1282 Riga se convirtió en miembru dela Liga Hanseática.Prantilla:Citarequerida
Edá Moerna

A midía que la influencia dela Liga Hanseática se desvanecía, Riga se convirtió nel pesqui delas aspiracionis militaris estranjerus, por razonis políticas, religiosas i ecunómicas. Riga aceutó una reforma en 1522 que pún fin al poel delos arzobispos. En 1524, con la desaparición dela Órden de Letoña duranti la guerra de Letoña, duranti veinti añus la ciá pertenecía al estatus de ciá libri imperial del Sacru Imperiu Romanu, antis de que cayera sobri la influencia dela Mancomunidá de Polonia i Lituaña pol Tratau de Drohiczyn, lo que pún fin a la guerra en Riga, en 1581. En 1621, duranti la guerra guerra de los Trenti Añus (1600-1629), Riga i la fortaleza dela periferia de Daugavpils estaban sobri el gobielnu de Gustavu II Adolhu de Suecia, qu’entervinu nu solu pa obtenel benefícius políticos i ecunómicus, sinu tamién pa favolecel a la lengua alemana luterana-protestanti. Duranti la guerra russu-sueca (1656-1658), Riga resistió el asédiu delas huerças russas. En 1629 Gustavu II Adolhu de Suecia la sitió.
Riga se mantuvu comu la ciá más grandi de Suecia ata 1710, un períodu duranti el qual la ciá conserva una gran cantidá de tradicionis gubernamentalis. En esi añu, nel transursu dela Gran Guerra del Norti, Rússia, sobri el zar Pedru el Grandi obliga a Riga juntu con las otras ciais de Letoña i a la alta burguesía a capitulal antis Rússia, peru manteniendu en gran midía los sus privilegius. Riga se hizu la capital dela gobernación de Riga (ogañoti Letoña). Quandu el dominiu de Suecia nel norti ábia acabau, Rússia emerhió comu la potencia más huerte del norti i se formalizó al traviés del Tratau de Nystad. En 1721 Riga se convirtió nuna ciá portuária inustrializá del imperiu russu, nel cual se mantuvu ata la Primera Guerra Mundial.
Edá Contemporánea
Dantis de 1900, Riga era la tercer ciá más grandi de Rússia endispués de Moscú i San Petersburgo. Duranti la Primera Guerra Mundial se sucedin los cambius de poel nel Bálticu, pesi a los cambius demográficus (debíu a los diferentis dominius) los alemanis del Bálticu abían manteniu una posición dominant ena ciá. En 1867 la puebración alemana en Riga hue dun 42,9 %. Riga gastaba el alemán comu idioma oficial ena aministración ata la instalación del russu en 1891 comu idioma oficial enas províncias del Bálticu, comu parti dela política del Imperiu russu, llevá al congresu de Polonia, Finlandia i los paísis bálticus, lihás pol zar Alejandru III. Ca vez éran más los letonis qu’empeçaban a movelsi pola ciá duranti finalis del sigru XIX. El surhimientu dela burguesía letona hizu a Riga el centru del despertal nacional de Letoña, cona hundación dela Asociación Letona de Riga en 1868 i la organización del primer festival dela cación nacional en 1873. El movimientu nacionalista Jóvenis Letonis hue sucedíu pol socialista Nueva Corrienti duranti la rápia inustrialización dela ciá, que culminó cona revolución de 1905 encabezá pol Partíu Letón Socialdemócrata delos Trabahalis.Prantilla:Citarequerida
El sigru XX tuvo consigu la Primera Guerra Mundial i el impautu dela revolución russa de 1917. El ejércitu alemán entró en Riga el 3 de setiembri de 1917. El 3 de marçu de 1918, el Tratau de Brest-Litovsk hue firmau, diendu a los paísis del mari Bálticu a Alemania. Debíu al conflictu de Alemania de 11 de noviembri de 1918, los alemanis tuvun que renuncial a esi tratau, al igual que Rússia, dexandu a Letoña i a los demás estaus del Bálticu en condicionis de reclamal la endependencia. Letoña, con Riga comu capital, declaró la su endependencia el 18 de noviembri de 1918.Prantilla:Citarequerida

Entri la Primera Guerra Mundial i la Segundera Guerra Mundial (1918-1945), el país cambia el su enfoqui de Rússia hazia los paísis de Uropa Ociental. El Reinu Uñiu i Alemaña reemplazaran a Rússia comu los prencipais sócius comercialis de Letoña. Duranti la Segunda Guerra Mundial Letoña fue obligá a anexionalsi cona Unión Soviética, i luegu en juniu de 1940 hue ocupá pola Alemaña nazi dendi 1941 a 1944. La comunidá judía dela ciá hue huerzá a ingresal nun campu de concentración que hue construíu en Kaiserwald. El 25 d’otubri de 1941, los nazis trasladun a tolos judíus de Riga a un guetu. Pa 1942, la mayol parti delos judíus de Letoña (cerca de 24 000) huerun asesinaus el 30 de noviembri i 8 de diziembri de 1941 ena masacre de Rumbula. Al final dela guerra los alemanis bálticus huerun repatriaus a la huerça a Alemania.
El 13 d’otubri de 1944, l’Ejércitu Roju soviéticu volvió a entral en Riga. Enos añus posteriolis empeçó la llegá masiva de trabahalis, aministraoris, personal militar i dependientis de Rússia i otras repúbricas soviéticas. Por entoncis, se construyerun grandis bloquis de vivienas de vários pisus pa albergal a los trabahalis localis. En 1989 el porcentahi de letonis en Riga ábia caiu un 36,5 %.[25]
La ciá albergó el Mes Coltural Uropeu nel añu 2001 juntu con Basilea (Suíça); tamién hue sedi del Festival dela Cación de Eurovisión 2003. En 2004, la llegá delas aerolíneas de baju costu da comu resultau vuelus más baratus dendi otras ciais europeas, i por consiguienti, un aumentu sustancial nel númiru de turistas.[26] Nel añu 2006 la capital de Letoña hue sedi delos Campeonatus Mundialis de hockey sobril yelu, el acontecimientu deportivu más emportanti ena estoria delos Estaus bálticus. En noviembri de 2006 acogió la primera cumri dela OTAN celebrada en territoriu essoviéticu.
Remove ads
Geografía


La ciá s’alcuentra a orillas del [[mari Bálticu|mari Bálticu], nuna llanura costera plana i arenosa nel [[golfu de Riga], que surhió endispués dela última edá de yelu hacil alreol de 11 000 añus.[27][28] La llanura s’alcuentra de 1 a 10 m sobril nivel del mari i se carateriza por una serii de lagus i rius, el más emportanti es el [[Riu Daugava|Daugava], que fluyi de sul a norti al traviés dela ciá i la dividi pola metá. La ciá está situá a unus 10 km dela desembocaura del Daugava nel golfu de Riga.[29]
La ciá tiini un ária de 307 quilómetrus cuadraus, se estiendi 67 km² en árias residencialis (22 %), 54 km² de çonas inustrialis (17 %), 25 km² de carreteras i callis (8 %), 58 km² de parquis (19 %) i 49 km² son agua (16 %). El riu corre al traviés dela ciá, i nel estremu sul dela ciá vieja, se puei pasial polas sus orillas.[30]
Clima
Riga tieni un clima continental úmedu (Dfb ena clasificación climática de Köppen). Los mesis más fríus son jineru i hebreru, quandu la temperatura meia es de -5 °C, peru la temperatura puei llegal ata -20 i -25 °C casi tolos añus enos días más fríus. La proximidá al mari causa frecuentis lluvias i nieblas en otubri. Los veranus en Riga son suavis i lluviosus con una temperatura promeiu de 17 °C en juliu, nu obstanti las temperaturas enos días más calurosus puein superal los 30 °C.
Prantilla:Clima
División almenistrativa

La ciá de Riga se dividi en seis regionis almenistrativas, Kurzeme (al noroesti), Zemgale (al suroesti), Latgale (al suresti), Vidzeme (al esti), i la región Central i el distritu Norti hazia el norti. Las cuatru primeris tiinin el nombri delas regionis letonas de Curlandia, Semigalia, Latgale i Livonia.
Riga tamién se dividi en 47 distritus llamaus microrregionis (Prantilla:Lang-lv). La microrregión que abarca el distritu más antiguu de Riga se llama Vecrīga.
Remove ads
Política
L'ayuntamientu de Riga tiini una larga estoria, ya que se mienta en documentus de 1210. Los primerus vestígius dun poel formal deriva en documentus de 1225. En 1200 el ayuntamientu goberná la ciá prencipalmenti comu poel legislativu, peru en 1300 tamién se haz cargu del poel judicial. A prencipius del sigru XII los concejalis éran elegíus ca añu, con el tiempu ellis empeçaran a auto-asignalsi los sus propius sucesoris, i finalmente, antis de 1522 un consejeru dela ciá se consideraba una profesión pa tola via. Ya posteriormenti a la su inclusión ena Liga Hanseática, la classi alta alemana es la que s’encargaba de elegil al representanti del conseju dela ciá. Endispués de 1581, quandu el poel yacía sobri Poloña, los derechus del conseju huerun restringíus. El final del sigru XV fue el momentu nel que tamién el conseju dela ciá tuvo problémas con los poderosus gremius pa asegural el control dela ciá, esti alcançó el su puntu límiti enos disturbius civilis nel períodu de 1584 a 1589. A prencipius dela década de 1600 un conseju apoiáu pol rei de Suecia, provocun unus nuevus disturbius. Riga estuvu sobri el dominiu del Imperiu russu en 1710, quandu se convirtió en província. Endispués dela reforma de 1783, era el general militar quin goberná la ciá. Enos añus que siguin el ayuntamientu intentó mobilizalsi varias vezis pa obtenel el poel de nuevu, peru solu con la reforma dela aministración de 1870 los consejerus consiguin volvel al poel en 1877, i ena ardua regeneración dela aministración dela ciá (1918-1940), se termina por elegil el primer alcaldi. Actualmenti l’alcaldi de Riga es Nils Ušakovs.[31]
Remove ads
Ecunomia

Riga es unu delos centrus ecunómicus i financierus chavi delos estaus bálticus. Aproximadamenti la metá de tolos puestus de trabahu en Letoña están en Riga i la ciá genera más del 50 % del PIB de Letoña, assí comu cerca dela metá delas exportacionis del país. Casi tolas instituciónis financieras del país s’alcuentran en Riga; la más emportanti es el bancu central letón, llamau Bancu de Letoña. El intercanviu con el estranjeru está aumentandu dendi ya hacil unus añus, i la ciá á recibíu un nuevu impulsu ecunómicu dendi la entra de Letoña ena Unión Uropea el 1 de mayu de 2004.
La inustria de Riga está especializá nel sectol financieru, los servícius púbricus, la inustria farmacéutica, de textilis, de mobiliaria i de produtus manufacturaus en general, amás dela construcción de barcus.[32] El turismu tamién es una grandi inustria en Riga i endispués d’una desaceleración enas últimas recesionis ecunómicas mundialis, creció 22 % solu en 2011.[33]
El puertu de Riga es un emportanti puertu regional i centru regional de expedición vía cargu. Manihó un récor de 34 millonis de tonelás de cargu nel añu 2011 i tiini el potencial pal crecimientu huteru con nuevus desenrollus portuarius en Krievu Sala.[34][35] Duranti la época soviética, Riga era la segunda ciá russa de ocienti endispués de [[San Petersburgo].
Remove ads
Puebración

Riga es la ciá más puebrada delos paísis bálticus, con 696 618 abitantis en jineru de 2013.[36]
La puebración dela ciá á disminuíu dendi la endependencia de Letoña en 1991 de 910 000 a 760 000, prencipalmenti comu resultau dela emigración pola parti dela minoría russa i la baha tasa de natalidá. S’estima que la puebración pudiera cael ata nun 50 % pa 2050.[37]
De cuerdu conos datus del censu de 2011, los letonis representan el 46,33 % dela puebración de Riga, 40,21 % son russus, 3,88 % bielorrussus, 3,45 % ucranianus, 1,85 % polacus, 0,83 % lituanus i 3,46 % de otras etnias.[38]
La mayol parti delos letonis son protestantis, dela fe evangélica luterana, mentris que los russus son [[Ilésia ortodoxa|ortodoxus].
Evolución demografía

puebración en milis.
Remove ads
Transporti
Los viajis de negocius i de plazel a Riga an aumentau considerablementi enos últimos añus gracias a la mehora dela infraestructura comercial i de transporti. En cuantu a la ciá portuária, Riga es el prencipal nudu de transportis del país; en ella conflúin los transportis ferrovialus i el sistema de carreteras nacionalis.
La mayol parti delos turistas llegal en avión] al Aeropuertu Enternacional de Riga, el más grandi delos paísis bálticus (únicu nel Bálticu en ofrecel un vuelu transatlánticu a Nueva York JFK), moernizau en 2001 con ocasión del 800 aniversariu dela hundación dela ciá. El transporti marinu coneuta la ciá con Estocolmu, Kiel (Alemaña) i Lübeck (Alemaña). Pola su parti, la Estación Central de Riga es el prencipal nudu ferrovial del país i unu delos más destacaús del Bálticu.
Los turistas la denominan la París del esti pola cantidá de atractivus turísticus i cafís sobril las aceras.
Remove ads
Sítius d’interés

El centru estoricu de Riga hue declarau en 1997 Pairimóniu de la Umanidá pola Unesco, en virtú delos sus edifícius de art nouveau i pola arquitetura que se conserva del sigru XIX.
Los monumentus más emportantis dela capital letona son:
La catedral luterana de Riga
Igrecia de San Pedru
Casa delos Cabeças Negras
Gran Gremiu i Pequeñu Gremiu
Los Tres Germanus
Museu dela Ocupación
Museu Nacional d’Estoria de Letoña
Museu d’Estoria i Navegación de Riga
Castillu de Riga (residencia presidencial)
Monumentu a la Libeltá
Catedral católica de Santiago
Catedral ortodoxa de la Navidá
- Ejemplu d’edifíciu moernista en Riga.
- Parqui Kekava.
- Vista nocturna de Riga
- Ópera Nacional.
- Ilesia de la Santa Trinidá.
Eucación
A continación, se mientan las nuversiais en Riga:
Nuversidá de Letoña (LU)
Nuversidá Técnica de Riga (RTU)
Nuversidá Stradiņš de Riga (RSU)
Riga Graduate School of Law (RGSL)
Escuera d’Aministración d’Empresas Turiba (BAT)
Escuera d’Ecunomia d’Estocolmu en Riga (SSE Riga)
Escuera de BA de Negocius i Finanças (BA)
Institutu de Transporti i Telecomunicacionis (TTI)
Otras instituciónis eucativas
Academia Letona de Música Jāzeps Vītols
Remove ads
Ciais ermanás
Riga está ermaná con las siguientes ciais:[39]
Prantilla:Columnas
- Aalborg (Dinamarca)[40]
- Alicanti (España)
- Alma Ata (Kazajistán)
- Ámsterdam (Paísis Baxus)
- Astaná (Kazajistán)
- Güenis Airis (Argentina)
- Santiagu (Chili)
- Pekín (China)[41]
- Bremen (Alemania)[42]
- Burdeus (Francia)[43][44]
- Cairns (Australia)
Prantilla:Nueva columna
- Calais (Francia)
- Dallas (Estaus Uníus)[45]
- Estocolmu (Suecia)
- Florencia (Itália)
- Kiev (Ucrania)
- Kōbe (Japón)[46]
- Minsk (Bielorrusia)[47]
- Moscú (Rússia)
- Norrköping (Suecia)
Prantilla:Nueva columna
- Pori (Finlandia)
- Providence (Estaus Uñíus)[48]
- [[Rostock] (Alemania)
- San Petersburgu (Rússia)[49]
- Suzhou (China)
- Paita (Perú)
- Taipéi (Taiwán)
- Tallin (Estonia)
- Vilna (Lituania)
- Varsovia (Polonia)[50]
Prantilla:Fin columnas
Remove ads
Referencias
Enlacis esternus
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads