Sestema Central
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Sestema Central (en castillanu Sistema Central) está hormau dunus montis assitiaus nel centru dela Península Ibérica que traviessan la Meseta Central. Tieni orentación oesti-esti ena su metà de ponienti, i sulesti-noresti ena su metà de salienti, un largol de más o menús 600 quilometrus, i assín quea destendía dendi’l centru de Portugal asta la Sestema Ibérica, nel centru-noresti d’España. Es la lindi dentri la meseta norti i la meseta sul, i almenistrativamenti, dessepara de horma natural las comunidais de Castilla i León (n.1) al norti, i las de Castilla la Mancha, Los Mairilis i Estremaúra al sul. Sacanti d’angu más chicu, tamién hazi de lindi dentri las cauzeras delos rius Dueru i Taju. El monti de más altol de tola sestema es el Picu Almançor (2592 metrus sobri l’andal dela mari), assitiau ena Sierra de Gredus. La caena de montis está dividía en sierras desseparás dentri ellas por vallis grandis o puertus de montaña. Las más anombrás d’essas sierras pola su grandol de ponienti a salienti son, a sabel: Estrella, Gredus, Guadarrama i Aillón. L’assientu d’estas montañas varía delos 500 alos 1200 mts.
Remove ads
Geología

El Sistema Central es resultancia del’acortaúra dela Praca Ibérica pol choqui delas pracas Uroasiática i Africana, qu’enas sus lindis hormó los orógenus de tronconazu delos Pirineus i las Béticas. El sistema s’alevantó duranti la orogènia alpina, nel Cenozoicu, enque los materialis enos qu’está assentau (el çócalu graníticu meseteñu) son de más patrás (dela orogènia varisca). Las rocas an padecíu un desgastamientu huerti, polo que s’an apranau abondu enas cumbris (conocías delos montañerus comu “cuerdas”) i enos estribus del norti i del sul: son unus montis hormaus de rocas mu antiguas peru con un elevamientu mu rezienti, duna edá aparecía ala delos Pirineus, los Alpis, los Andis o l’Imalaya. [c.r.]

Hormación
A meyaus del Paleozoicu Meyu (ai entri 360 i 290 millonis d’añus), un origi primeru de granitus antiguus i borrundangus prencipió a doblal-si i mual-si, criandu los neisis, rocas metamórficas aparecías alos granitus. A caberus del Paleozoicu (entri 290 i 250 m. a.) essus materialis se descabrientan. Esmiença l’assitiamientu ena superficii de massas de lava d’irución criandu los granitus. Nel pedioru caberu d’esti tiempu es quandu aconteci l’elevamientu general de tous estus montis. Dendi caberus del Paleozoicu i duranti’l Mesozoicu (entri 250 i 65 m. a.) acontecin los processus de desgastamientu i desmontamientu del relievi. Nesti pedioru tamién aconteci un adentramientu marinu, queandu ena superficii partis sumarinas i hormandu vazis de borrundangus que cubrin la prataforma continental i que van a crial las caleñas. Ogañu estas se hallan enas lindis delas sierras i angunas delas sus fochas de drentu. Nel Cenozoicu o Terciariu (entri 65 i 1’8 m. a.), acabijan los processus d’elevamientu del sistema i la división enos torruscus que hallamus ogañu. Acontina’l desgastamientu que hazi que se vaigan enllenandu de borrundangus los vallis. Nel Cuaternariu (ai 1’8 m. a. asta ogañu) la lavol delos gielus glaciaris acabija d’entangal los elevamientus con velaí circus chicus de crassi pirenaica, las morrenes, las lagunas de Peñalara i Gredus, i otrus huellus dela epoca enos alreoris del Picu Almançor i La Maliciosa con canchalis hendíus i berrocalis. Nesti pedioru, tamién s’acabija d’assental la redi de rius i la escavación de vallis i terraças, queandu la morfología del terrenu a comú la vemus ogañu.
Remove ads
Sierras

El ditau “Sistema Central” académicu es, da que no está apartijau delos puebraoris del lugal, quién mientan las sierras deferentis ca una col su nombri sin tenel concencia de tou juntu. Numerás de ponienti a salienti, las sierras son, a sabel:
- Sierra de Lousa, nel centru-ponienti de Portugal, que dessepara las cauzeras delos rius Mondegu i Taju (Trevim, 1205 mts.).
- Sierra d’Estrella, nel centru de Portugal (Torri, 1993 mts.).
- Sierra de Malcata, nel centru-salienti de Portugal (Altu del Machoca, 1075 mts.).
- Sierra de Gata, entri las provincias de Caçris i Salamanca (Peña Canchera, 1592 mts.).
- Sierra de Francia, nel sul dela provincia de Salamanca i norti dela provincia de Caçris (Picu Hastiala, 1735 mts.).
- Sierra de Béjal, sulesti dela provincia de Salamanca (Canchal dela Ceja, 2482 mts.).
- Sierra de Gredus, provincias de Caçris i Ávila (Picu Almançor, 2592 mts.).
- Sierra dela Horcajá, Ávila (Riscu dela Umbrela, 1562 mts.).
- Sierra de Villafranca, Ávila (Cerru Morus, 2059 mts.).
- Sierra dela Piera Agúa, Ávila (Piera Agúa, 1817 mts.).
- La Serrota, Ávila (Serrota, 2294 mts.).
- Sierra de Hoyucaseru, Ávila (Navasolana,1708 mts.).
- Sierra dela Paramera, Ávila (Picu Çapateru, 2160 mts.).
- Sierra d’Ávila, Ávila (Cerru de Gorría, 1727 mts.).
- Sierra d’Ojus Albus, entri Ávila i Segovia (Crus de Hierru, 1657 mts.).
- Sierra de San Vicenti, Toleu (Crucis, 1373 mts.).
- Sierra de Guadarrama, entri Ávila, Mairil i Segovia (Peñalara, 2482 mts.).
- La Mugel Muerta, Segovia (La Pinareja, 2197 mts.).
- Sieti Picus, segovia i Mairil (Sieti Picus, 2138 mts.).
- La Maliciosa, Mairil (Maliciosa, 2227 mts.).
- Cuerda Larga, Mairil (Cabeça de Hierru Mayol, 2383 mts.).
- Sierra de Malagón, entri Ávila, Mairil i Segovia (Cueva Valienti, 1903 mts.).
- Sierra dela Morcuera, Mairil (La Najarra, 2122 mts.).
- Sierra de Canencia, Mairil (Mondalindu, 1831 mts.).
- Sierra dela Cabrera, Mairil (Canchu Gordu, 1564 mts.).
- Somosierra, Segovia i Mairil (Colgadiçus, 1834 mts.).
- Sierra d’Aillón, entri Segovia, Mairil i Guadalaxara (Picu del Lobu, 2274 mts.).
- Sierra dela Puebra, Mairil i Guadalaxara (La Tornera, 1866 mts.).
- Sierra d’Ocejón, Guadalaxara (Ocejón, 2049 mts.).
- Sierra d’Altu Rei, Guadalaxara (Altu Rei, 1858 mts.).
- Sierra de Pela, entri Guadalaxara i Soria (Sima de Somolinus, 1548 mts.).
Las sierras más grandis i emportantis del Sistema Central sonin las d’Estrella, la de Gata i la de Gredus ena metà de ponienti, i la de Guadarrama i la d’Aillón ena metà de salienti. El sistema nel su cabu de salienti, atija col Sistema Ibéricu por mé dela Sierra de Pela, los Altus de Baraona i Sierra Ministra. A continación s’encruin retrataúras d’angunas delas sierras del Sistema Central, n’ordin de ponienti a salienti:
- Sierra d’Estrella, la más al ponienti.
- Sierra de Gata, nevá.
- Sierra de Francia.
- Circu de Gredus ena Sierra de Gredus.
- Valli del ríu Morus ena Sierra de Guadarrama.
- Chorrera delos Lituerus en Somosierra.
- Sierra d’Aillón, la más al salienti.
Remove ads
Clima

Nel Sistema Central, el clima múa arreglu ala Sierra, la costana i l’altol delos montis. El más calienti, ena costana sul dela Sierra de Gredus s’alcuentra, da que toma d’ahechu la infrugencia del clima mediterrániu provinciu d’Estremaúra. Enas partís de más altol i enas costanas del norti delos montis, la orilla más fría es, con iviernus enos que no se subi delos 0º, propia del clima de montaña. Polo general, las lluvias son abondosas, con más de 1000 mm. por añu en muchas partis. Eno tocanti ala nievi, de media está n’iviernu dendi los 900 metrus enas costanas del norti, i dendi los 1100 metrus enas costanas del sul. Las trúbilas son corrientis abondu en tol sistema, i más pal branu.
Frora i fauna

La frora del Sistema Central se senifica polos sus muchus bosquis de pinu bravíu, piñoneru i roenu, a más de robri i anzina enas partis más baxas. Enas cumbris pastus i matojus d’alta montaña abondecin. Abaxoti dela costana sul dela Sierra de Gredus ain especiis vegetalis propias del clima mediterrániu provinciu polas infrugencias climáticas que l’allegan d’Estremaúra, comu velaí l’olivu. Eno tocanti ala fauna, mamíferus abondecin comu velaí los ciervus, las cabras montesas, los javalinis, los corcius, los gamus, los texonis, mustélius varius, gatus montesis, zorrus i liebris; enos pantanus, una calapachá grandi d’avis aguáticas, i rapazis grandis comu l’águila imperial o’l butri negru, dentri otrus.
Remove ads
Comunicacionis

El Sistema Central, assitiau nel meyu dela península i desseparaol delas dos mesetas, a síu travessau por puertus de montaña varius dendi tiempus antiguus. Las colás naturalis más emportantis dentri dambas dos costanas sonin la correéra de Béjal, el puertu de Tornavacas (Caçris), el puertu del Picu (Ávila) con calçá romana, el puertu dela Paramera, el puertu de Navalmoral, Serranillus i el puertu de Menga (Ávila) i los puertus de Somosierra, l’Altu del León, el puertu dela Huenfría con calçá romana, el de Navacerrá i el de Cotus (entri Mairil i Segovia) i el puertu dela Quesera entri las provincias de Guadalaxara i Segovia.
Remove ads
Economía
Por tiempu abondu, el pastoreu i una migina d’agricoltura de ruqueu an síu l’assientu dela economía d’estus montis (hueraparti qu’en las costanas del sul, con más lús i mejol clima, se cautivan olivus i frutalis). Ogañu, un visiteu nuevu s’envierti nel assientu dela economía dela región.
Referéncias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads