Valladolís

monicipiu, cidá i capital dela provincia de Valladolís, en España From Wikipedia, the free encyclopedia

Valladolís
Remove ads

Valladolís [βaʎað̪oˈli] (de horma oficial i en castellanu Valladolid [baʎaðoˈlið] ), tamién mentau de horma populal comu Pucela, es un monicipiu, capital dela provincia omónima, i sedi delas Cortes i la Junta de Castilla i León. S'assitiá nel centru dela Sumeseta norti, en vera los ríus Pisuerga i Esgueva. Es la mayol cidá dela comunidá utónoma de Castilla i Lión, i la 13º mayol cidá d'España, con 297.775 abitantis i cona puebración ena su aria urbana de 407.148 abitantis.[1]

Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.
Datos rápidos Coordenadas, Capital ...
Remove ads

Toponimia

El su origi es desconociu.

Geografía física

Sitación

Valladolís s'assitia nel centru dela Sumeseta norti, nel valli del ríu Pisuerga. Geográficamenti s'assitia nel centru dela provincia de Valladolís i dela Comunidá Utónoma de Castilla i Lión. El su términu monicipal arraya colos monecipius de Cabezón de Pisuerga, Santovenia de Pisuerga, Cigales, Fuensaldaña, Mucientis, Villalba de los Alcores, Valdenebro de los Valles, La Mudarra, Peñaflor de Hornija i Villanubla al norti; Con Zaratán, Arroyo de la Encomienda i Simancas al ponienti; Villanueva de Duero, Viana de Cega, Boecillo, Laguna de Duero i La Cistérniga al sul; i Renedo de Esgueva i Castronuevo de Esgueva al salienti.

Idrografia

El ríu Esgueva desemboca nel ríu Pisuerga en Valladolís. Cerca dela cidá, varius ríus desembocan nel Dueru, encruíu el Pisuerga

Remove ads

Estoria

Edá Media

La villa hue repuebrau nel sigru XI pol Condi Ansurez.

Edá Moerna

Thumb
Palacio Real de Valladolís, residencia del emperaol Helipi III

Nel añu 1601, el Rei Helipi III muó la Corti de Mairil a Valladolís, convirtiendu la villa ena capital d'España. Cincu añus dispués, en 1606, la Corti golvió a Mairil.[2]

Geografía umana

Olganiçación territorial

Valladolís s'alcuentra devidía en dozi destritus, sin nombri i numeraus del unu al dozi.[3]

Más información Nombri, Barrius qu'horman el destritu ...

Demografía

[4]

Remove ads

Trasporti i comunicacionis

Trasporti entreurbanu

Carreteras

Thumb
L'utovía A-62 al su passu por Valladolís

Varias utovías tienin nacencia i trasvessan el monecipiu. Las utovías A-60, A-11 i N-601 tienin nacencia en Valladolís. L'utovía de cercunvalación VA-30 arroea el monicipiu. I l'utovía A-62 trasvessa pol ponienti, de norti a sul.

Herrocarril

Thumb
Entrá de la Estación de trenes Valladolid - Campo Grande.

La cidá tien una estacion de trenis, l'Estación Valladolid-Campo Grande (tamién mentau comu Estación del Norte), con servicius qu'enganchan colos monicipius dela provincia, dela comunidá i d'España.[5]

El sapeaderu Valladolid-Universidad da serviciu al campus nuversitariu Miguel Delibes i alos barrius de La Pilarica i Belén. Nesti sapeaeru paran angunus servicius de trenis regionalis i Media Distancia. qu'enganchan Valladolís con Palencia, Lión, Mairil, Xixón i Santandel.[6]

Una segundera estación, l'Estación Valladolíd-La Esperanza (antigamenti mentau Estación de Ariza), hormava parti dela liña Valladolid - Ariza, que enganchava la cidá cona puebración d'Ariza, ena provincia de Çaragoça. La liña afechó en 1994, i ogañu sólu el cachu hata la hábrica Fasa-Renaul s'alcuentra en enhuncionamientu pal trasporti de cochis.[7] L'estación es sedi dela Asociación Vallisoletana de Amigos del Ferrocarril (ASVAFER).[8]

Alta velocidá

El tren d'alta velocidá llegó el 22 de diziembri de 2007, cona costrución e inaguración dela liña Madrid-Segovia-Valladolid.[9] Una segundera liña (Valladolid-Palencia-León) abrió el 30 de setiembri de 2015, enganchandu Valladolís con Lión.[10]

Otobús

L'Estación de Autobuses de Valladolid opera varias liñas nel ária metropolitana i sotras capitalis nacionalis.

Trasporti airiu

L'Aeropuerto de Villanubla, assitiau nel monicipiu de Villanubla, es el más cercanu ala cidá (solu a 10kms de distancias).[11]

Trasporti urbanu

Otobús

El primel serviciu d'otobús urbanu escomençó a enhuncional el 23 de juñu de 1928, momentu enque las liñas de trenvía d'aquel entoncis nu eran suficientis pal trasporti urbanu. La liña (Plaza Mayor - Delicias) era propiedá del impresariu peñafielensi Cipriano Díez Platero. Alo largu dela década de 1930, las liñas de trenvía huerun restituías hata desparecel en 1933.[12]

L'impresa monicipal Auvasa (Autobuses Urbanos de Valladolid, S. A.) opera los otobusis monicipalis dendi 1982.[13][14] Dendi 2018 cuenta con 20 liñas ordinarias (2 d'ellas roalis), 5 liñas noturnas (mentaus Buho), 9 liñas alos políganus endustrialis con serviciu solu los diás laboralis, 7 liñas matinales con servicius solu los días laboralis, 2 liñas (mentaus Lanzaderas) al campus nuversitariu Miguél Delibes, i 6 liñas especialis (mentaus Futbol) con serviciu duranti los partíus de fubu nel estadiu José Zorrilla .[15][16]

Remove ads

Economía

L'endustria más importanti es l'utomotriz. Dos impresas tien fábricas nel monicipiu: Fasa-Renault i Michelín.

Política

Almenistración utonómica

Castilla i Lión nu tien capital oficial, peru dendi 2007 es sedi delas Cortes de Castilla y León i dendi 1980 dela Junta de Castilla y León.[17]

Almenistración provincial

Valladolís es sedi dela Diputación Provincial de Valladolid, assitiau nel Palacio Pimentel.[18]

Almenistración monicipal

El gobielnu monicipal s'alcuentra ena Casa Consistorial, ena Plaza Mayor.

El alcaldi d'ogañu es Jesús Julio Carnero García.[19]

Más información Periodu, Nombri ...
Remove ads

Educación

Tres nuversidais tien la cidá:

  • Thumb
    Fachá Barroca dela Universidad de Valladolid
    La Universidad de Valladolid, L'estitución más importanti dela cidá i la provincia .
  • La Universidad Europea Miguél de Cervantes
  • La Universidad Isabel I

Coltura

Archivus

  • L'archivu monicipal

Cini

SEMINCI

La SEMINCI (Semana Internacional del Cine en castellanu) es un festival celebrau dendi 1956.[21]

Museus

Thumb
Museu dela Cencia de Valladolís, construiu nel añu 2003

Valladolís cuenta con importantis museus:

  • Museu Nacional d'Escultura
  • Museu de Valladolís
  • Museu dela Cencia
  • Museu d'Arti Oriental
  • Museu d'Arti Contemporañu Español Patio Herreriano
  • Museus dela Nuversidá de Valladolís:
    • Museu d'Arti Africanu Arellano Alonso
    • Museu de Cencias Naturalis
    • Museu Anatómicu
    • Museu dela Nuversidá de Valladolís

Teatrus

Thumb
Teatro Zorrilla ena Plaza Mayor
  • Teatru Calderón
  • Teatru Zorrilla

Eventus colturalis i festivalis

  • Teatru de Calli
  • San Pedro Regalado

Cidais ermanás

Referencias

Atijus p'ahuera

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads