Xi Jinping
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Xi Jinping (pronunciación AFI: [ɕɨ̌ t͡ɕînpʰǐŋ]; Prantilla:Zh; Pequín, 15 juñu de 1953) es un políticu dela Repúbrica Populal China, el lídel chinu más recienti, eligíu el 15 noviembri de 2012 ena tripli hunción de Segretariu General del Partíu Comunista Chinu, vicepresienti dela Repúbrica Populal China i presienti dela Comisión Milital Central. Dendi el 14 marçu de 2013 hue eligíu presidenti dela Repúbrica Populal China.
| Avissu Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol. |
En 2011 era primel secretariu del Segretariau del Partíu Comunista Chinu, vicepresienti de China i vicepresienti dela Comisión Milital Central dela Repúbrica Populal China, retol dela Escuela Central de Partíu i el númiru 6 nel Comité Políticu Executivu del PCC.
Iju del veteranu comunista Xi Zhongxun, Xi Jinping tuvu al prencipiu dela su carrera política huncionis de direción especialmenti ena provincia de Fujian, endispués de lo qual hue nombrau primel segretariu de partíu ena provincia de Zhejiang. Posteriolmenti, quandu Chen Liangyu hue despedíu del su cargu, asumió la hunción de primel segretariu de partíu en Shanghai. Conocíu pola su política un tantu liberal, la su atitú dura contra la corrución i las sus ideas abiertas respetu alas rehormas políticas i económicas,[1] la combinación de puestus lo hazin un sucessol probabli del ogañu segretariu general i presienti Hu Jintao i el dirigenti dela quinta generación de dirigentis chinus.[2]
Remove ads
Biografía
Niñés i joventú
Xi Jinping tuvu nacencia el 15 de juñu de 1953 en Pequín, nuna familia provenienti dela comarca almenistrativa de Fuping, ena región de Shaanxi. Es el iju más nuevu de Xi Zhongxun, unu delos hundaoris del movimientu de guerrilla comunista ena provincia de Shaanxi, nel norti de China, que endispués sedría viceprimel-ministru. Duranti la Revolución Coltural, quandu Xi tinía 10 añus, el su pairi hue perseguíu, enviandu-li a trebajal a una fábrica en Luoyang, siendu en 1968 encarcelau. Sin la proteción del su pairi, en 1969 Xi hue enviau a labutal al puebru de Liangjiahe, ena comarca almenistrativa de Yanchuan (Shaanxi). Tiempu endispués, se hizu segretariu de partíu del equipu de produción.
Dessistin algunas dudas sobri los sus estudius, porque se crei qu'avría entrau ena nuversidá sin avel acabau el bachilleratu, i qu'avria recebíu el dotorau sin avel hechu dantis un máster.[3] Dendi 1979 ata 1982 hue segretariu d'un antiguu subordinau del su pairi, Geng Biao, que n'aquel tiempu era viceprimel-ministru del Conseju d'Estau dela Repúbrica Populal China i segretariu general dela Comisión Milital Central.
Ascensu
Xi entró enas filas dela Unión dela Joventú Comunista China en 1971 i nel Partíu Comunista Chinu en 1974. En 1982 hue enviau ala comarca almenistrativa de Zhengding ena región de Hebei comu segretariu de partíu. Xi labutó en 4 províncias: Shaanxi, Hebei, Fujian i Zhejiang.
Xi acupó puestus de direción nel comité de partíu monecipal de Fuzhou, i se hizu retol dela Escuela de Partíu de Fuzhou en 1990. En 1999 hue ascendíu al puestu de vicegobernaol dela provincia de Fujian, i un añu endispués se hizu gobernaol. Allí hizu esfuerçus p'atrael enversionis de Taiwán i alentó la economía de mercau. En hebreru de 2000 hue llamau juntu col segretariu de partíu dela provincia, Chen Mingyi, anti los 4 biembrus del Comité Políticu Executivu: el segretariu general i presienti Jiang Zemin, el primel ministru Zhu Rongji, el vicepresidenti Hu Jintao, el xefi dela Comisión de Desciplina de partíu Wei Jianxing pa dal espricacionis sobri el Escándalu Yuanhua.[4]
En 2002 Xi hue nombrau pa puestus de responsabiliá ena provincia de Zhejiang, convirtiéndu-si endispués en segretariu de partíu dela provincia, endispués de sel gobernaol enterinu duranti varius mesis. Xi se hizu endispués biembru suplenti del XV Comité Central del PCC i biembru plenu del XVI Comité Central. Ena provincia de Zhejiang tuvu una actitú entransigenti contra la corrución, hechu que hizu llamal l'atención delos lídelis chinus.
Comu resultau dela destitución del segretariu de partíu Chen Liangyu de Shanghai en setiembri de 2006 debíu a un escándalu relacionau colas pensionis socialis, Xi hue nombrau nel su lugal en marçu de 2007.
Biembru del Comité Políticu Executivu i vicepresienti

El nombramientu de Xi pal puestu de segretariu de partíu en Shanghai hue enterpretau comu un primel pasu ena su carrera comu unu delos lídelis dela quinta generación de dirientis chinus. Estu fue sorrayau pol su nombramientu comu unu delos 9 biembrus del Comitè Pulíticu Executivu del PCC nel XVII Congresu del PCC en otubri de 2007. El 15 de marçu de 2008, con ocasión del XI Congressu Nacional Populal, Xi hue eligíu vicepresidenti dela Repúbrica Populal Chinesa.[5]
Amás, hue nombrau retol dela Escuela Central de Partíu, el enstitutu d'educación ideológica del PCC. Endispués del terramotu de Sichuan, Xi vesitó las regionis afetás en Shaanxi i Gansu. Endispués d'acabal los Juegus Olímpicus de Pequín 2008, Xi hue nombrau pal puestu de presienti del comité pal 60 anivelsariu dela hundación dela Repúbrica Populal China.
Vesitas
La su primel vesita al estraneru endispués del su nombramientu comu vicepresidenti fue a Corea del Norti, Mongolia, Arabia Saudita, Qatar i Yemen del 17 al 25 de juñu de 2008.[6] En hebreru de 2009, comu vicepresidenti dela RPC, vesitó América Latina: Méjicu, Jamaica, Colombia, Venezuela i Brasil. Del 7 al 21 d'otubri de 2009 Xi vesitó Bélgica, Alemaña, Bulgaria, Hungría i Rumanía.[7] Xi vesitó Japón, Corea del Sul, Camboya i Myanmar del 14 al 22 de diziembri de 2009.[8]
Huturu políticu
Ena lista Time 100 de 2009, Xi hue nombrau una delas pressonas más enflujentis del mundu.[9] La revista británica New Statesman crasificó a Xi Jinping nel puestu 4 entri las pressonas más enflujentis del mundu del añu 2010 ("The World's 50 Most Influential Figures 2010").[10]
El 18 d'otubri de 2010 Xi fue nombrau vicepresidenti dela Comisión Milital Central del PCC, un puestu que tamién tuvu Hu Jintao en 1999 dantis de convertil-se en secretariu general del PCC.[11][12][13][14]
El 15 de noviembri de 2012 fue nombrau ena hunción de secretariu general del Partíu Comunista Chinu i presidenti dela Comisión Milital Central del PCC.
Remove ads
Familia
Xi se casó en segundas nucias cola cantora de música populal del exércitu Peng Liyuan (彭丽媛) en 1987.[15] Peng Liyuan era más conocía pal púbricu que Xi dantis de qu'él acupara huncionis a nivel nacional. Tienin juntus una ija llamá Xi Mingze (习明泽), cuyu moti es Xiao Muzi (小木子)[16], que s'enscrebió ena Nuversidá americana de Harvard ena toñá de 2010 con un seudónimu.[17]
Peng lo descrebió comu moderau, labutaol i pragmáticu.[18]
Remove ads
Referencias
Bibliografía
Atijus p'ahuera
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
