Chambèri
comena francêsa et arpetana du dèpartament de la Savouè-d’Avâl (ch·èf-luè) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Chambèri[Nota 1],[3],[4],[5] [θɑ̃.bɛ.ˈri][Nota 2],[4],[5] [CFLL : Shanbêri][5] (Chambéry [ʃɑ̃.be.ʁi][4] en francês) est na comena francêsa et arpetana de la Savouè ducâla, que sè trôve diens le dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.
![]() |
Cél articllo z-est ècrit en arpetan savoyârd / ORB lârge. | ![]() |
Enstalâ diens les Prèârpes de Bise entre-mié los massis de les Bôges et de la Châtrossa, a los regonfllos de l’Èsse et de l’Arbana pués de la Yére, la vela est la prèfèctura d’ora de la Savouè-d’Avâl, et pués la sièta d’una cort d’apèl et d’un arcevèchiê. Avouéc na populacion municipâla de 59 490 habitents en 2014, Chambèri sè renge u 91émo rang nacionâl.
La vela est surnomâ la « Citât de los ducs », reçua per la mêson de Savouè en 1232, vint la capitâla politica de los comtos de Savouè en 1295 pendent l’emplèta du châtél et l’ètablissement oficièl du Consèly rèsident[6], pués du duchiê de Savouè dês 1416 tant qu’a son dèplacement de vers Turin en 1562[7]. Portant Chambèri réste la capitâla historica de los Ètats de Savouè. Grâce a la mêtrisa de los grants cols arpencs et de la rota d’Étalia, que lor at valu le surnom de « Portiérs de les Ârpes », los comtos, pués ducs de Savouè, vegnus rês de Sardègne en 1718, z-ant de sûr ègzèrciê un’enflluence en Eropa, notament en fondent un veré laboratior de l’« absolutismo ècllarâ ». Dês 1792 tant qu’a 1815 et pués dês 1860, la vela est avouéc la France.
Marcâ per un’endustrialisacion tardiva, l’èconomia de la vela at grant-temps reposâ sus la presence de les administracions et de l’armê. Son centro historico at étâ a mêtiêt dèmoli pendent los bombardaments de mê 1944. Dês sa fusion avouéc doves comenes campagnârdes et la crèacion de novéls quartiérs et zones endustrièles diens los ans 1950 et 1960, Chambèri cognêt un fôrt crêt dèmografico. La presence de l’univèrsitât de Savouè Mont Blanc, emplanta en 1979, at étot aportâ a Chambèri un’importanta populacion univèrsitèra.
Los habitents de la vela sont apelâs los Chambèriens [lo θɑ̃.be.ˈrjɛ̃] et les Chambèriènes [le θɑ̃.be.ˈrjɛ̃n][Nota 3].
Remove ads
G·eografia
Localisacion
La vela de Chambèri sè trôve diens le sud-èste de la France a pou prés 520 km de Paris, 330 km de Marselye, 210 km de Turin, 100 km de Liyon et a 85 km de Geneva, cen que lyé vâlt le qualificatif de « crouesement naturèl eropèen » et pués èxplique sa prospèritât historica. El’est diens le selyon alpin (que s’èpate de Valence a Geneva) et pués sè trôve praticament a mi-chemin entre-mié Grenoblo (55 km) et Èneci (50 km).
Son centro est ensarrâ u nivô de la partia la ples ètrêta de la cllusa èponima de Chambèri[8], lârge comba dèlimitâ u levant per le massis de les Bôges (dominâ per le Nivolèt et la crouèx du Nivolèt), u mi-jorn per le mont Graniér (Châtrossa) et la chêna de Bèladona, u cuchient per la chêna de l’Èpena (montagne la ples mijornâla du Jura) et pués a la bise per le lèc du Borgèt.
Comenes vesenes
G·eologia et relièf
Cllimat
Remove ads
Urbanismo
Toponimia
Histouère
Politica et administracion
Lista des sendecos
Relacions entèrnacionâles
Bessonâjos
- Turin
Italie
- Albstadt
Alemagne
- Ouahigouya
Burkina Fasô
Populacion et sociètât
Los habitents de la vela sont apelâs los Chambèriens et les Chambèrienes (Chambériens et Chambériennes en francês).
Dèmografia
Èconomia
Cultura locâla et patrimouèno
Endrêts et monuments
- Châtél des ducs de Savouè
- Égllése catedrâla Sent-Francês-de-Sales de Chambèri
- Égllése Noutra-Dama de Chambèri
- Musê savoyard
- Musê des Biôs-Ârts de Chambèri
- Fontana des èlèfants
Bôna-chiéra
Patrimouèno culturèl
Pèrsonalitâts liyês a la comena
Hèraldica

Galerie d’émâges
Vér avouéc
Bibliografia
Lims de defôr
Notes et rèferences
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads