Vâl d’Aoûta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Vâl d’Aoûta [BREL][2] (en francês Vallée d’Aoste, en étalien Valle d’Aosta) est na règ·ion ôtonoma a statut spèciâl du nord-ouèste de l’Étalia, qu’est de lengoua et de cultura arpetanes et qu’ègzèrce étot los drêts d’una province. Tire son nom de son ch·èf-luè, Aoûta.
![]() |
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. | ![]() |
Sos habitents sont a nom los Vâldotens et les Vâldotênes.
Remove ads
G·eografia
La Vâl d’Aoûta sè trôve u méten de les Ârpes, u nord-ouèste de l’Étalia. Sos confins sont avouéc lo Piemont (Étalia), la Savouè, l’Hôta-Savouè (les doves en France) et lo Valês (Suisse). La g·eografia de la Vâl d’Aoûta est composâye por na comba centrâla, travèrsâye per la Duère, et 12 valâyes latèrâles (la Vatornèntse, la Vâlpelena etc.).
Fllevos
- la Duère
- lo Botiér
- la Grant-Égoue
Remove ads
Histouère
Dedens la Vâl d’Aoûta, y at un mouél de châtéls, du fôrt de Bard tant qu’a Sent-Pierro. Quârques-uns sè trôvont dens les valâyes latèrâles, coment cél de Gressonê-Sent-Jian.
Lo châtél de Fenis-c est en g·ènèrâl considèrâ coment lo ples important et lo ples gent de la règ·ion.
Cultura
Pèrsonalitâts nèssues en Vâl d’Aoûta
- Sèrmo d’Aoûta
- Magui Béltemps, chantosa
- Anjo-Maturin Blanchèt
- Frédéric Chabod
- Milo Chanôs
- Pierro Chanôs
- Georges Carrel
- Jean-Antoine Carrel
- Jean-Baptiste Cerlogne
- Fllorent Corradin
- Fèdèrica Diémoz
- Christiane Dunoyer
- Cèsar Èmanuèl Grappin
- Josef-Marie Henri
- Enrico Thiébat
Comenes
La Vâl d’Aoûta compte 74 comenes.
Lim de defôr
Notes et rèferences
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads