Asteroide From Wikipedia, the free encyclopedia
Cerere (simbul: )[12] l'è 'n pianéta nàno che l'òrbita endèla Fàsa Principàla de asteròidi colocàda 'ntra le òrbite de Marte e de Giove. L'è stat scuprìt del Gèpe Piazzi endèl més de zenér del 1801 a l'oservatóre astronòmich de Palermo. El g'ha 'n diàmetro de 950 km e la sò màsa la corespónt a quàze 'na tèrsa part de töta la màsa dei ogècc de la Fàsa Principàla.
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Cerere
(1 Ceres) | |
---|---|
'Na 'nsomeànsa de Cerere töda zó de la sonda Dawn endel 2015. | |
Descuprii | 1º gennaio 1801 |
Descovridor | Giuseppe Piazzi |
Classificazion | Fàsa principàla, pianeta nano |
Class spettrala | G[1][2][3] |
Designazion alternativ |
|
Parameter orbital | |
(a l'epoca 2455400,5 23 luglio 2010[4]) | |
Semiass maggior | 413 690 000 km 2,765 UA |
Perieli | 380 951 000 km 2,546 UA |
Afeli | 446 428 000 km 2,984 UA |
Period orbital | 1679,667 dé (4,60 agn) |
Velocità orbitala |
17,910 km/s (media) |
Inclinazion su l'eclittega |
10,586° |
Ecentricità | 0,079 |
Longituden del noeud ascendent |
80,393° |
Argom. del perieli | 72,589° |
Anomalia media | 113,410° |
Par. Tisserand (TJ) | 3,310[4] (calcolato) |
Satellit | 0 |
Dati fisegh | |
Diameter equat. | (974,6 ± 3,6) km[1] |
Diameter polar | (909,4 ± 3,2) km[1] |
Diameter medi | 952,4 km[4] |
Superfiss | 2,85 × 1012 m² |
Volum | |
Massa | 9,43 × 1020 kg[5] |
Densità media | (2,077 ± 0.036) × 103 kg/m³[1] |
Acceleraz. de gravità in superfiss | 0,278 m/s² (0,028 g) |
Velocità de fuga | 515 m/s |
Period de rotazion | 0,3781 dé (9 h 4 min 28 s)[6] |
Inclinazion assiala | ~3°[1] |
A.R. polo nord | 19 h 24 min 291°[1] |
Declinazion | 59°[1] |
Temperatura superficiala |
~167 K[7] (media) 239 K[7] (max) |
Albedo | 0,090 ± 0,0033 (geometrica, visibil)[8] |
Dati d'osservazion | |
Magnituden app. | 6,7[9] (min) 9,3[9] (max) |
Magnituden app. | 6,79 |
Magnituden ass. | 3,34 ± 0,02[4] |
Diameter apparent |
0,33"[10] (min) 0,84"[11] (max) |
Le oservasiù efetüàde 'ndei öltem agn, le piö aprufindìde 'ntra le quàle i è chèle fàde de la sonda Dawn le g'ha stabilìt che 'l g'ha fùrma sférica. Se pènsa che la sò superfìce la sàpe furmàda de 'n mes•ciolòt de gias de àiva e divèrsi óter minerài come carbunàcc e argìle idràde.
El fà 'n gir entùren al Sul ogna 4,6 agn e la sò òrbita l'è inclinàda de 10,6° en confrónt al pià de l'eclìtica conden ecentricità de 0,08 (mìa tat diferènta de chèla de Marte che l'è de 0,09).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.