![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Manerbio_-_Palazzo_Luzzago_3.jpg/640px-Manerbio_-_Palazzo_Luzzago_3.jpg&w=640&q=50)
Manèrbe
comun italian / From Wikipedia, the free encyclopedia
Manèrbe (en Italià: Manèrbio), l'è 'n cümü de 13 083 abitàncc (dàto del Desember 2015[1]) de la Pruvìncia de Brèsa sitüàt endèla Bàsa Bresàna a 20 km a Sud de Brèsa e 25 a Nòrt de Cremùna.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/5238_-_Brescia_-_S._Giulia_-_Tesoro_di_Manerbio_%28150-135_a.C.%29_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto%2C_25_Giu_2011.jpg/640px-5238_-_Brescia_-_S._Giulia_-_Tesoro_di_Manerbio_%28150-135_a.C.%29_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto%2C_25_Giu_2011.jpg)
![]() |
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa bresàna moderna. |
Ulteriori informazioni Manèrbe Comun, Dats aministrativ ...
Manèrbe Comun | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
![]() | |||||
Dats aministrativ | |||||
Stat | Itàlia | ||||
Rejon | Lumbardía | ||||
Provinça | Provincia de Brèsa | ||||
Capolœg | Manerbio | ||||
Politega | |||||
Sindeg | |||||
Orgen lejislativ | Consili comunal | ||||
Territore | |||||
Coordinade | 45°22′N 10°08′E | ||||
OSM | 44714 | ||||
Voltituden | 64 m s.l.m | ||||
Superfix | 27,88 km² | ||||
Abitants | 13 319 ab. (1º genar 2023) | ||||
Densitaa | 477.73 ab./km² | ||||
Confin | Bagnöl, Basà, Sìgole, Lén, Oflàga, San Gervàs e Erölanöa | ||||
Fus orari | UTC+01:00 e UTC+02:00 | ||||
Varie | |||||
Prefiss | 030 | ||||
Codex postal | 25025 | ||||
Sigla autom. | BS | ||||
Codex ISTAT | 017103 | ||||
Codex catastal | E884 | ||||
Sant protetor | San Lorenz | ||||
Cl. climatega | |||||
Cl. sismega | |||||
Localizazion | |||||
![]() | |||||
Sit istituzional |
Chiudi
El teretóre de Manèrbe l'è abitàt amò de l'età de la préda (Neolìtic, 5000 A.C.), cóme testimuniàt dei repèrcc che gh'è stat troàt e adès conservàcc endèl Museo Cìvic del paés.
Dei óter repèrcc datàbii a l'età del bróns, dei óter amò de urìgin Etrüsca e pò amò 4000 monéde d'arzènt de urìgin cèltica del II sècol prìma de Crìsto le dimóstra l'importànsa che Manèrbe la g'ha ricuprìt amò prìma che i riàes i Romàni.
Sitüàt sö l'as Brèsa-Cremùna, al dé d'encö Manèrbe l'è amò come alùra en cruzàl importànte per le vìe de cumunicasiù 'ndèla Bàsa Bresàna.