From Wikipedia, the free encyclopedia
La Region Lombardia, a norma del sò Statut, la gh'ha 'me simboi la bandera, el stemma, el gonfalon e la festa.
Bandera de la Region Lombardia | ||
Tipolojia | ||
Descrizion | Verda, a la cros curvilinia d'argent inclinada in sens orari.[1] | |
Adozion | 29 gener 2019 | |
Proporzion | 2:3 | |
Stat | Italia |
Offizialment, fina al 29 de gener 2019, la gh'è minga ona bandera, anca se a l'era doperaa de facto el stemma adattaa, anca offizialment e in di edifizi publegh.
Gh'hinn staa di propost per doperà la bandera milanesa e anca di idej per giontàggh insemma la roeusa camuna.
Inscambi, on studi del 2007 de l'IReR (Instituu Regional de Ricerca de la Lombardia) in su l'araldega lombarda l'è rivaa a la conclusion de doperà el Ducal di Vescont, cond anca on sbozz de ona version moderna de la bandera, disegnada del March Foppol.[2]
El 29 de gener del 2019 (minga senza ona quai polemega denter e foera del Pirellon)[3][4] l'è staa scernuu come bandera offiziala el stemma regional,[3][1] insema a ona fassa istituzionala per ol president del Consili e de la Giunta regional (verda, con sora la roeusa camuna) e anca on distintiv per i consiliee (semper con la roeusa camuna).[5][1] L'è stada aprovada anca ona mozion per spantegala in tutt el territori regional[6] e on'oltra che la impegna la giunta a individuà e recognoss i simboi storegh lombard.[7]
I soldaa de la Liga Lombarda i eren reunii sotta la bandera de Milan, che l'era in del Carrocc de Milan, e l'è entraa in di stemma di on fracch de cità de la Liga, e anca in quell de Lissandria, fondada da la Lega.
A l'inizi i Vescont doperaven la Cros Rossa de la Liga, ma sotta el regn del Gian Galeazz Vescont han poduu doperà, con l'autorizzazion de l'Imperator, anca l'aquila imperiala, che l'è stada giontada in del stemma e in de la bandera. Semper sotta el Gian Galeazz, l'era dovraa anca el lili de Franza, per el so matrimoni con la Isabella de Valois.[8]
Però, tecnicament, la bandera de la Liga Lombarda l'è restada offizial finna al 1797.
In di agn de l'Aurea Republega Ambrosiana (1447-1450), gh'è stada ona bandera noeuva, cont la Cros de San Giorg e on stemma de Sant Ambroeus, primm vescov de Milan elegiuu di sgent.
Sotta i Sforza, la bandera l'è rimanuda quella di Vescont. Di cambiament gh'hinn staa sotta el governà franzes, indoa che el stemma frances a l'era mituu al post de quell imperial.[8]
Inveci, sotta el governà austriegh, la bandera di Asburgh a l'era doperada despess insemma a quella de Milan.
La bandera dei Gonzaga de Mantoa l'è semper stada ona cros rossa e con l'aquila in di quatter lat.
La bandera del Regn Lombard-Veneto l'eva verda, cont el stemma austregh in negher.
Inveci, in del stemma, gh'è el stemma del Austria e in del scud i stemma de Milan e de Venezia.
Anca se i region in del ordinament del Regn d'Italia gh'eren minga e gh'iva domà la fonzion de circoscrizion de decentrament statistegh-amministrativ, in del 1910 l'è stada avanzada on'ipotesi per dagh di stemma. Per la Lombardia l'è staa scernuu el Bisson viscontee,[9] proposta portada anmò del storegh Giuseppe Gerola in del 1927.[10]
Roeusa camuna |
---|
Blasonadura |
|
El stemma lombard d'incoeu l'è la roeusa camuna d'argent, vun di graffit de la Val Camonega, disegnaa dal Bob Noorda, metuuda denter a on verd, che 'l representa la Pianura Padana.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.