Strapòrt a Milan
From Wikipedia, the free encyclopedia
Milan, capitala de la Lombardia, la gh'ha ona red strapòrt che la serv tuta la cittaa ma che la conliga anca cont la sò granda area metropolitana e 'l rest de la penisola.
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia |
Ol contegnid de qell articol qé l'è de atualizar. Al sœmea qe qesta vox qé la g'habie denter dei informazion vegie. Se ta ge rivet, dà-g una sistemada. |
Vos principala: Milan.
El sistema di strapòrt publegh de la cittaa de Milan a l'è componnuu d'ona red de 4 lign metropolitan, ona longa red di tram, on servizzi ferroviari suburban faa-sù de 11 lign, on estenduu servizzi ferroviari regional, ona red de filobus componnuda de 4 lign, ona red de corrier estenduda per pussee de 800 km[1], on sistema autostradal componnuu da 10 tra autostrad e tangenziaj e trii aeropòrt (rispettivament el segond, el terz e 'l quart de l'Italia per numer de passegger[2]). Besògna ricordà, olter, che 'l sistema del strapòrt sora el ferr de l'area milanesa a l'è 'l primm d'Italia per estension, sia se se ciappen i red vuna per voeulta sia se se ciappen tucc insemma.
I origen de quest compless sistema tornen in sù al 1801, inquand l'Eugeni de Beauharnais ha pientaa-sù on servizzi che 'l consisteva de noeuv carròcc che podeven straportà quatter persònn ogniduna[3]. In del 1861, sòtta el Regn d'Italia, a l'è stada creada la Societaa Anonima di Omnibus[4][5] e, da quel temp, la red l'ha sugutaa a slongass, per portà poeu, dapos agn e agn de parpost, a l'avertura de la red metropolitana in del 1964 e del passant ferroviari in del 1997[6][7].
La red de strapòrt a l'è gestida da vott operator: ATM, Trenord, AirPullman, Autoguidovie (cont i sotta-division Brianza Trasporti e Sudest Trasporti), NET, STAV, PMT, Movibus e LINE[8].