2014

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

El 2014 a l'è staa on ann del secol quell de 21.

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

'Se gh'è success

Genar

Febrar

  • 7 de febrar: scomincen (e duren fina al 23 de l'istess mes) i XXII Gioeugh Olimpegh Invernai, a Soči (Russia).
  • 14 de febrar: el primm minister italian Enrico Letta el se dimett de la soa carega.
  • 22 de febrar:
    • el scomincia el governo del Matteo Renzi.
    • in Ucraina, dopo settemann e settemann de protest in piazza e sconter in tra i oposizion e i forz de l'orden, la ven liberada la Julija Tymošenko (che l'era in preson de ormai on para de agn). El president Viktor Janukovyč el spariss e se sa nò indove l'è che l'è finii. El noeuv president del paes l'è l'ex primm minister del paes Oleksandr Turčinov.
  • 27 de febrar: i soldaa russ occupen la region de la Crimea, abitada soratutt de popolazion de lengua russa.

Marz

  • Primm de marz: el Partii Democrategh el ghe va dent al Partii Socialista Europee.
  • 3 de marz: el film La grande bellezza del Paolo Sorrentino el vincc el Premi Oscar per el Mejor Film Forest.
  • 8 de marz: el reoplan Malaysia Airlines 370 el descompariss intant che l'è dree a golà de Kuala Lumpur fina a Pechin, e nissun el sa indove l'è finii.
  • 11 de marz: el Parlament de la Crimea el proclama l'indipendenza de l'Ucraina.
  • 16 de marz: in Crimea se tegna on referendum per scernì se giontàss o nò a la Russia. El el vincc cont el 97% di consens.
  • 24 de marz: la Russia la vegn sospenduda del G8.
  • 31 de marz: Manuel Valls el deventa el noeuv primm minister frances.

April

Magg

Giugn

  • 2 de giugn: abdicazion del re spagnoeu Juan Carlos de Borbon.
  • 12 de giugn: a Gush Etzion, in Cisgiordania, vegnen rapii trii bagai israelian. El governa israelian l'acusa Hamas del rapiment, e l'aresta 500 palestines.
  • 19 de giugn: el scomincia el regn de Filipp VI de Spagna.
  • 30 de giugn: vegnen retrovaa i cadaver di trii bagai israelian rapii. Israel el nonzia la soa voeuja de punì Hamas.

Luj

  • 2 de luj: on bagain palestines el vegna brusaa viv, probabilment per vendetta per la mort di trii israelian. Hamas el scomincia a tirà razz contra Israel.
  • 8 de luj: Israel el scomincia on'operazion de bombardament contra la Strissa de Gaza, e 'l coppa on mucc de civil.
  • 13 de luj: la Germania la vincc i Mondiai de Folber.
  • 14 de luj: l'Egitt el riess a insubì ona tregua, acettada de Israel, ma respingiuda de Hamas.
  • 17 de luj:
    • on reoplan males che l'era dree a fà el viagg Amsterdam-Kuala Lumpur el vegn tiraa giò de 'n razz arent al confin tra Russia e Ucraina. Moeuren tutt i 298 personn che gh'eren su.
    • Israel el scomincia l'invasion de la Strissa de Gaza.

Agost

  • Primm de agost: la città de Bengasi (Libia) la finiss in di man di fondamentalista islamegh, che proclamen on Emirad.
  • 8 de agost: dò tosann lombard, Vanessa Marzullo de Brembaa e Greta Ramelli de Gaviraa, che eren andaa in Sira 'me coperant cont ona onlus, vegnen rapii.
  • 9 de agost: i estremista islamegh de l'ISIS coppen almanch 500 personn de la minoranza religiosa di yazida. 20.000 yazida riessen a scappà del Mont Sinjar grazzie a l'aiutt di curd.
  • 10 de agost: Recep Tayyip Erdoğan el deventa el noeuv president de la Turchia, dopo vess staa primm minister per vundes agn.
  • 28 de agost: i estremista islamegh conquisten el reoport de Tripoli, in Libia, dopo setemann de sconter contra i soldaa nazzionalista.

Settember

Otober

  • 10 de otober: el premi Nobel per la Pas el ghe va a ona tosa pachistana, Malala, che l'è dree a combatt per l'istruzzion di bagai in del Terz Mond.
  • 19 de otober: beatificazzion del papa Paol VI.
  • 22 de otober: atentaa al Parlament canades. On soldaa el vegn coppaa. L'autor l'è on scior de Montréal che l'è deventaa musulman.

November

  • 8 de november: i corp de 43 student messican descomparii a settember vegnen trovaa brusaa e buttaa via in mezz a la rudera. I indagin demostren che a coppài hinn staa i narcos, inzigaa del sindegh de Iguala.
  • 9 de november: consulta informal in Catalogna per scernì se deventà indipendent. Ghe toeuven part circa duu milion de personn, e 'l "sì" el passa con pussee del 80%.
  • 12 de november: el lander Philae el desbarca in su la cometa 67/P.
  • 23 de november: la milanesa Samantha Cristoforetti la deventa la prima donna italiana a 'ndà in del spazzi.

Dicember

  • Trii de dicember: de ona serie de intercettazzion el solta foeura on gran scandol politegh che 'l ciappa el nomm de "Mafia Capitale". I indagin i mostren ona red de coruzzion spantegada a tutt i forz politegh romann.
Remove ads

Chi gh'è nassuu

Chi gh'è mort

Ciù informaçioìn Ann del secol XXI ...
Remove ads
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads