Beatris d’Est

La Beatris d’Est (29 de sgiugn del 1475 – 3 de sgener del 1497) l’è staita duchessa de Milan e de Bari intravers el sò mariozz cont el Lodovigh el Nigher. Ancaben che la saja moruda sgiovena, l’è staita vuna di personalitaa pussee importante del sò temp e la gh’ha havud ancasì un rœul fondamental ind la politega lombarda e taliana. Fomna de coltura e semper ligantement intapada sgiò, l’era una gran patrona dei art e, insema al marid, l’ha menad Milan e deventà vun di sit de pussee grandœur in mez ai oltre zitaa del Renassiment.^[1][2] A l’era sperta fiss a indà a cavall e a cascia,^[3] e la gh’haveva una natura infogolida e determinada. Cont el rivament di Franzes a Milan, l’è vegnuda l’anema de la resistenza milanesa contra el rè Carel VIII de Franza e i sò homen, quand che l’intervent sò de lee ind la guerra l’ha ruzad indree i menasce del duca d’Orleans che l’era sgiamò asquas riessid a conquider Milan.^[4][5]

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Dissegn de la Beatris d’Est in su carta-pegora

“L’insubiva el corasg de un hom, e, de sora maross, quell de vun intreped quand che la se trovava denanz al periguel. […] A l’era debon una virago, ind l’onorevel sens medieval de la parolla. Una fomna – a la fœusgia che el Gregorovius el la defeniss – traita su per corasg e comprension de dessora del sò sess.”^[6]

La sò mort – ocorsa a nomà ventun agn quand che l’era in pajœula – l’haveva propri trait sgiò de cœur el Lodovigh el Nigher, cont el dàgh un dolor inscì grand che el s’è pu tirad su.