Dio (cristianesim)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Dio ind el cristianesim l’è retegnuu el vess supremm e eterna che l’ha faa sù e el preserva tusscoss.[1][2][3][4] I cristian creden ind ona concezion monoteistega del sò dia de lor, al qual normalment ghe disen nomà “Dio” inscambi de ciamàll Jahvè, che el sariss el sò nomm de vera.[5] L’è consideraa coma on’entitaa che l’è sia transcendenta (completament indipendenta o separada de l’univers material) e immanenta (che l’interagiss cont l’univers material siben che la ghe esista de desora).[1][2][3][4] I cristian consideren Dio ‘me l’unegh dia che a gh’è in tutt l’univers manifestaa, e despess le concepissen propri ‘me la realtaa ultima. I insegnament cristian ins la transcendenza, immanenza e interazion de Dio cont el mond material e el sò amor per i omen escluden l’idea che Dio el saja faa de l’istessa sostanza del rest de l'univers, ma a recognossen la natura divinna de Dio, e che questa chì la sia stada unida a la natura umanna ind la personna de Gesù Crist, ind on event unegh ind el sò gener al qual ghe disen “l’incarnazion”.[1][6][7][8]

La teologia ins i attribuu e natura de Dio l’è stada descuttida infinna dij inizzi de la storia cristianesim e, cont l’indà del temp, i teolegh cristian hann desvilupaa di list sistemategh de quij attribuu chì; on quaj fondaa ins quell che a se pœu trovà ins la Bibbia, ma olter basaa ins di resonament de natura soratutt teologega.[9]
La dottrinna de la trinitaa la porta che Dio el posseda trii aspett, e che el sia a l’istess temp sia Pader, sia Fiœu, sia Sant Ispiret;[8] ancaben che el Nœuv Testament el gh’aiva nò ona dottrinna formal ins la trinitaa de Dio.[10][11]
Remove ads
Vos correlaa
Referenz
Olter progett
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads