Eco inarcaa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
On eco inarcaa a l’è el caratteristich segnàl che ‘l torna indrée al radar de on sistèma convettiv de media scala oppur de ‘na linea de temporaj che ‘l gh’hà la forma de on arch. On eco inarcàa l’è bon de prodù di vent fòrt e di vòlt anca di borineri e fà di dagn de bon. On eco inarcaa el po’ anca diventàa on derecho.

Remove ads
Ricerch
El termen inglés "bow echo" (che ‘l voeur dì "eco a forma de arch") a l’è stàa doprà la primma vòlta del Theodore Fujita ind l’edizion del magg del 1978 del "Manual of Downburst Identification for Project NIMROD."[1] In del 2004 poeu, hinn stàa fàa di alter studi de prevedè mèj la formazion di eco inarcàa. I ricercador hann scopèrt che l’eco inarcàa a l’era pussée facil a succed in di cèllul de temporaj organizzàd debolment.[2] In del 2007 a gh'è stàa on inconter infra i metoròlogh indoe i hann mèttùu insèma i sò ricerch de manera de comprend mèj l’eco inarcàa. [3]
Remove ads
Formazion
On eco inarcàa a l’è associàa cont i linej de temporaj. La longhèzza de sti eco chì la po’ andà de 20 a 200 km, e la soa vita la po’ andà de 3 a 6 or [4] . I eco inarcàa tenden a sviluppas quand che gh’è ona fòrbes del vent moderada in i primm 2 o 3 km de bass ind l’atmosfera terrèstra. Nonostant che sìen compagn di linej de temporaj, i eco inarcaa hinn pussée piscinìtt e hinn mòss di vent che ruzen in del sò center. I eco inarcaa tenden a ruzass e a slargàss de foeura fin a morì dòpo on cèrt temp. Quand che ona linea de temporaj la diventa on eco inarcàa la dininuiss anca la probabilità che ona tromba d’aria la se formi dedenter. L’eco inarcaa el ciapa quèlla forma là de gia chè i vent che vegnen de drée ruzen in sul sistèma. [5] Di eco inarcàa fòrt de bon che caosen di dagn devastànt despèss hinn ciamà derecho. I condizion bònn de ingenerà on derecho hinn: [6] ona zòna frontal, ona fòrta convergenza di vent in su la superfice ettèster, on pont de rosada elevàa innanz del front, di vent che ruzen de perpendicular rispètt al front a i altèzz infra i 700 e i 850 hPa e ona massa d’aria instabil con ona energia potenzial convettiva disponibil de pussée de 2400 J/kg.
Fluss in entrada dedrée
L’eco inarcaa, per fàss su el gh’ha besògn al livèll de mèzz de la troposfera de on fluss in entrada dedrée fòrt. L’eco inarcàa el se foeurma quand che ona gotta frèccia al livèll medi cont ona bona fòrbes del vent ai bass livèj che la fa pirlà la va innanz. El front che’l se crea quand che la gotta la va innanz el resulta inscì inarcàa. El fluss in entrada quand che ‘l torna giò fa su el front de rebuff ch ’el va innanz in su la superfice ingenerand di vent fòrt. El front de rebùff che l’è dispòst in su on arch el provoca la riproduzion di temporaj adrée a ona linea inarcada. [5]
Vòrtes ai estremitàa de l'eco
Dòpo che el fluss in entrada dedrée l’hà inarcàa el sistèma de temporaj, se sviluppen di vòrtes in tucc e dò di estremità del sistèma. Quèj vòrtes chì gh’hànn ‘na fòrza pressappòch eguàl.[7] Quèj vòrtes chì aiuten ancasì a fa vegnì puissée fòrt el fluss che ‘l corr via in del spazzi infra de lor, e de conseguenza a fa vegnì pussée fòrt el fluss in entrada dedrée. Anca i vent in su la superfice vegnen pussée fòrt quand che el fluss el va giò a fa su la corrent discendenta e donca el front di rebuff. [5] Come che la vita del sistèma de temporal la va adrée, la fòrza del Coriolis la fa rinforzà i vòrtes ciclònich e l'indebolìss quèj anticiclònich. El sistèma donca el sviluppa on eco a virgola senza simmetrìa de già che ‘l vòrtes a nòrd (ind l’emisfero nòrd) el se sviluppa pussée per la reson amalstànt insegnada. [5][7] On quaj borineri o gustnado el po’ sviluppass denter in sti vòrtes chì.

Remove ads
I vent pussée fòrt

I vent fòrt bònn de ingenerà di dagn hinn concentràa al center de l’eco inarcaa. On tipo de eco inarcaa fòrt a l'è conossùu ‘me derecho, indoe i vent pòden andà pussée a la svèlta de 160km/h e pòden produss di dagn spantegàa. [8] I eco inarcaa hinn bònn de ingenerà di vent fòrt compagn di quèj di tromb d’aria. De conseguenza on eco inarcaa fòrt el ne produss pussée e pussèe spantagàa de dagn de ona tromba d’aria. De sorapù, i eco inarcaa in serie che foeurmen di arch multipli hinn bònn de creà i condizion favorevol per el sviupp di tromb d’ara.
Arch multipli

Di vòlt el succed che divèrsi eco inracàa se formen adrée a ona linea de temporaj. [9]. El svilupp di arch a l’è caosàa di divèrsi fluss dedrée che vegnen giò in divèrsi sit ‘me front de rebuff. [10].[11].
Quèj ondulazion di arch multpli chì, de la de on front de rebuff che ‘l devasta, pòden prodù di tromb d’aria, anca tromb marin indoe se incontren in fluss in entrada e in sortida ad angol adrée a la linea [12]..
I arch multipli fann i stèss dagn de on ùnegh eco inarcaa ma moltiplicaa per el numer de arch. I vent e la pioeuva pussée fòrt se troeuven in del center de la panscia di arch.
Remove ads
Vos correlaa
- Derecho
- Gustnado
- Eco a rampin
- Sistèma convettiv de media scala
- Front de rebuff
- Borineri
- Linea de temporaj
Riferiment
Ligamm de foeura
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads