Età Antìca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'Età Antìca (ach Évo antìch, Antichità o adóma stòria antìca) l'è la prima època de la stòria. De convensiù se lìga ol sò prensépe con l'invensiù de la scritüra (intùren ol XXXI secòl a.C.) e la sò fì con la tóma de l'Impéro Romà (476 d.C.).[1]
![]() |
Chèst artìcol a l'è scricc in Lombàrd, ortograféa bergamasca del Dücàt. |
Remove ads
Datassiù
Per ol prensépe la gh'è mia öna data precìsa: i stòrech i à fàcc la sièlta de distinguì stòria e preistòria con l'invensiù de la scritüra, ü procèss comensàt in de la segonda metà del IV milèn a.C.
Per la fì, l'è mia dovràt adóma 'l 476, ma i è stàcie proponìde ach:
- Ol 410, an del sach de Róma da part di Alarico.[2]
- L'espansiù àraba e la fì de l'üniù del Mediteràneo in del VII sècol.[3]
- L'incoronassiù de Carlo Magno in del 800.
Remove ads
Divisiù
In de l'Antichità d'ordinare se fà distinsiù 'ntra l'Età Clàsseca (Grécia e Róma antìche) e chèla pre-Clàsseca. I agn de transissiù col Medioévo i è ciamàt ach Tarda Antichità.
Siiltà
Fóncc
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads