L'Imper Roman l'è stait la continuazion de l'entitaa statala de la Republega Romana, co'l passar dei poder principai del Senad a'l Princep (titol formal dei prim imperador).
relijon ebraega, cults tradizionai dei popoi barbar
Class soçai
citadin roman (nobilitas e populus; senatores, equites (cavalier) e ol rest del populus; dal III secol d.C.: honestiores e humiliores), peregrin (sudit de l'Imper senza citadinanza, fina a'l 212), forester, liberti, s'ciavi
Come prencepe l'è ciapad ol 27 a.C., prim ann del principad de Augusto, qe in seguet a la vitoria ind la guerra civil l'ha pudid ciapar l'ereditaa politega del so predecessor e pader adotiv, Cesar.
Nassid pagan, in seguet a'l slargar-s del cristianesim, l'Imper l'è deventad cristian: ind el 313 p.C. Costantin I l'ha emanad un Edit per far finir i persecuzion, e ind el 380Teodosi I al l'ha fait deventar relijon de stat (Edit de Tessalonega).
Prope a la mort de Teodosi, ind el 395, l'Imper l'è spartid in do part, ocidentala e orientala, per cercar de frontar mei i nemix estern (popoi jermaneg e Sasanids) e i problem intern.
Ol borlar de la so part ocidentala ind el V secol l'ha segnad la fin de l'Etaa Antiga e ol prencepe del Medioevo. La part orientala, invece, ciamada dei storeg modern Imper Bizantin, la indarà inanz fina a'l 1453.