Mort
cessazzion permanenta di fonzion vitai From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La mort l’è la fin de la vita,[1] la zessazzion inreversibila de tute i fonzion biologeghe che sostegnen un organisem vivent. Quell che ghe resta de un organisem mort, de solit, el taca a marzì subet despœu la mort.[2] La mort la riva per tucc e sgeneralment l’è aplicada a tut l’organisem. L’equivalent de la mort per di component individuai de un organisem – compagn di zellule e di tessud – l’è la necros.[3]
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

Capì quand che una persona l’è de cosideràss morta l’è stait storegament malfà. A l’inizzi, a gh’era una definizzion de “mort” che la portava che la suzzedess quand che la persona la desmetess de respirà e el sò cœur de bater, ma al dì de incœu quell lavor chì l’è nomà cognossud coma “mort clinega”.[4] Cont el vanzà de la medesina s’è descovert che quell stacc chì l’è pu insì final coma se pensava.[5] La mort de la zinivella l’è considerada coma vergot che el gh’ha pussee de sens, ma a gh’è tante definizzion per quella roba chì. Vergun el cred che tute i fonzion de la zinivella gh’hajen de fermàss; dei olter, inscambi, i disen che, se la personalitaa e el sens de identitaa inn indait perdud per semper, la persona l’è de consideràss morta.[6] La mort de la zinivella l’è despess dovrada coma la definizzion legal de mort.[7]
Tante colture gh’hann un’ideja de la vita despœu la mort, che la pœul tœù denter el sgiudizzi divin de la vita di persone e de quell che hann fait quand che i eren ancamò viv. Gh’è anca devers costum per onorà la salma, compagn de l’obet, la cremazzion o el funeral del ziel.[8]
Remove ads
Referenze
Ligam de denter
Ligam de fœura
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads