Mort

cessazzion permanenta di fonzion vitai From Wikipedia, the free encyclopedia

Mort
Remove ads

La mort l’è la fin de la vita,[1] la zessazzion inreversibila de tute i fonzion biologeghe che sostegnen un organisem vivent. Quell che ghe resta de un organisem mort, de solit, el taca a marzì subet despœu la mort.[2] La mort la riva per tucc e sgeneralment l’è aplicada a tut l’organisem. L’equivalent de la mort per di component individuai de un organisem – compagn di zellule e di tessud – l’è la necros.[3]

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Thumb
To the Land Unknown (“A la terra descognossuda”) del Edmund Blair Leighton

Capì quand che una persona l’è de cosideràss morta l’è stait storegament malfà. A l’inizzi, a gh’era una definizzion de “mort” che la portava che la suzzedess quand che la persona la desmetess de respirà e el sò cœur de bater, ma al dì de incœu quell lavor chì l’è nomà cognossud coma “mort clinega”.[4] Cont el vanzà de la medesina s’è descovert che quell stacc chì l’è pu insì final coma se pensava.[5] La mort de la zinivella l’è considerada coma vergot che el gh’ha pussee de sens, ma a gh’è tante definizzion per quella roba chì. Vergun el cred che tute i fonzion de la zinivella gh’hajen de fermàss; dei olter, inscambi, i disen che, se la personalitaa e el sens de identitaa inn indait perdud per semper, la persona l’è de consideràss morta.[6] La mort de la zinivella l’è despess dovrada coma la definizzion legal de mort.[7]

Tante colture gh’hann un’ideja de la vita despœu la mort, che la pœul tœù denter el sgiudizzi divin de la vita di persone e de quell che hann fait quand che i eren ancamò viv. Gh’è anca devers costum per onorà la salma, compagn de l’obet, la cremazzion o el funeral del ziel.[8]

Remove ads

Referenze

Ligam de denter

Ligam de fœura

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads