Primavera (Botticelli)

Primavera l’è ona picciura a tempara in su tavola che el pencior renassimental Sandro Botticelli l’ha faj su intra el 1470 e el 1480. La ven descrija coma vœuna di picciur pussee contravers del mond e sora la qual s’è scrij pussee,^[1] inscì coma vun di quader pussee popolar de tutta l’art ozzidental.^[2]

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La picciura

La picciura la figura di personasg de la mitologia classega ind on sgiardin, ancaben che la representi minga on cunt mitològegh ver e pròppi. La pupart di critegh inn d’accòrdi che la saga on’inlegoria al cressiment vermegg de la primavera. La ven cobiada a on’òltra picciura del Bottesell, el Nassiment de la Vener,^[3][4] per la sò importanza icònega ind l’art renassimental e per el facc ch’i figuren tucc dò di sogett de la mitologia classega.^[3]

Composizzion

I Trè Grazzi

I personasg de la picciura inn ses fòmen e duu hòmen, insema a on angiolin – provabilment el Cupid – ind on boschett de naranz. Pu o manca ind el mez, a gh’è la Vener; a la manzina a gh’è i Trè Grazzi, on grupp de trè dònn sgiontaa insema ind ona danza. A la manzina estrema a gh’è el Mercuri, vestii de ross e cont ona marazza e on elem, ch’el leva a vòlt el sò caduzzee ind la direzzion de di nigoj gris.^[5]

I interazzion intra i figur inn enigmategh. El Zefer e la Clòrida inn dree a vardàss, e la Flòra e la Vener varden de de là de la picciura con l’incontrà i œugg de l’osservador. L’angiolin l’è bendaa e el Mercuri l’è dree a dàgh a tucc la sò schena; la Grazzia de mez l’è dree a vardà ind la direzzion sova de lu e i òlter dò se dann on’oggiada. El soris de la Flòra l’è on ciccinin destrani per la picciura del temp.^[5]

I costumm e vestiment inn quij de la Fiorenza contemporagna a l’autor, ancaben ch’i gh’haiven ona nòtta asquas tejatral.^[6]

Segnifegaa

Gh’è staj daj tanc interpretazzion di personasg,^[3] ma sgeneralment i critegh inn d’accòrdi che la picciura l’è on’elaborada inlegoria mitològega de la fertilitaa del mond.^[2] Es pensa che el Bottesell el saga staj vuttaa a mett sgiò la composizzion de la picciura o el segnifegaa che la gh’havariss de havègh, desgià che a someja che la picciura medema la refletta ona granda cognossenza de la litteradura e filosofia classega che el Bottesell, provabilment, el gh’haveva nò. De nòrma, es cred che a dàgh ona man i saghen staj o el Poliziano o el Marsilio Ficino.^[6][3][7]

Vun dei aspett de la picciura l’è la representazzion del progress de la seson primaverila, de drizza a manzina. La Vener la presed on sgiardin de naranz – on simbol de Cà Medega – e la compariss chichinscì ind la sò carattaristega de deja del mariòzz, vestida e cont i sò cavej quattaa per modestia, inscì coma tucc i fòmen maridaa del temp gh’havevan de vess fœura de l’ambient domestegh.^[5] I Trè Grazzi inn di sorell, e per tradizzion i compagnen la Vener. Ind l’art classega, i inn de nòrma biòtt e se dann la man, ma chichinscì se svesinen pussee a la representazzion faja fœura del Senega, che el Bottesell el cognosseva de segura.^[3][5] A partì de manzina, i vegnen identifegaa coma Piasè, Castitaa e Bellezza,^[7] ancaben che i nòmm sò de lor chì i vegnen minga a voltra ind i mitt che ghe pertegnen. La sflizza del Cupid l’è indirizzada a la Grazzia de mez – la Castitaa – coma representazzion de l’impatt che l’amor el gh’ha sora la castitaa medema, cont el menà al mariòzz e a la fegonditaa.^[7][5] On’òltra representazzion de l’amor carnal l’è daja del Zefer a la drizza estrema de la picciura.

In sgionta ai segnifegaa pussee patent, la picciura la ven ancasì considerada coma la representazzion de l’ideal de l’amor neoplatònegh spantegaa a la cort di Medegh e popolarizaa di seguazz del Marsilio Ficino.^[8] I filòsef neoplatònegh vedeven la Vener coma la governadora e de l’amor in terra e de quell divin, e i asseriven che lee chì l’era la version classega de la Madòna; quell’ideja chì l’è anca reinforzada de la fœusgia a la qual la Vener la para vess incornisada coma se la fudess part de on altar, on quajcòss che l’è pròppi compagn di representazzion del temp de la Madòna.^[9]