Religion romana
credenz del pòpel roman From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La religion ind la Ròma antiga l’era caratarizada del politeisem, con dei influenz messedaa de devers cult nassuu e tòlt dent adree a la stòria de la zitaa. In quella manera chì, i credenz etrusch e gregh inn staj incorporaa ai costumm e ai tradizzion romann.


I dia di Roman antigh, compagn de quij gregh, gh’haveven di fatezz de hòmm, o ben, vegneven figuraa in forma umana e gh’haveven di carataristegh, qualitaa e defett tipegh dei hòmen. L’istacc roman el parmoveva ona religion che la venerava i dia pussee grand, coma, per esempi, el Giœuv – bobà de tucc i dia – el Mart – dia de la guerra – o la Minerva – deja de la saviezza e giustizzia. In onor de quij dia chì ghe vegneva traj in pee di bej fest, giœugh, sagrefizzi e òlter zeremògn. Adree a l’espansion militara che l’ha menaa Ròma a vegnì on imperi, on frach de dia di region conquistaa inn anca staj traj dent ind i cult roman, insì coma on quaj dia roman l’è staj incorporaa ind i prategh religios di territòri conquistaa.
Ind la vitta de tucc i dì, i zitadin, a la sò fœuggia, i zircaven tradizzionalment la protezzion di spiret de la cà – che ciamaven lar – o di spiret dei avoi – i penaa – che vegneven tucc veneraa fiss ind i prategh venerazzionaj de natura domestega.
Remove ads
Pietas
Segond ai studios, la religion la gh’haveva ona bella importanza ind el defenì i relazzion sozziai e quij intra i persònn. Cont el tœù part ai cult publegh, l’era garantida la pax deorum (“pas divina” in latin), l’armonia zivila e el renforzàss de la connession intra i realtaa locaj e l’imperi, insì de menà a on’integrazzion pussee granda cont i prategh religios ligaa al podè imperial.[1]
De dent del caratter sozzial de la religiositaa romana, l’importanza che l’è stabilida ind i relazzion personaj l’è espressa con la parolla latina pietas (litteralment “pietaa”), che la segnifegava l’osservazzion intenta di rituaj, ma ancasì el respett intra i persònn ind la vitta de tucc i dì.[2] Per on fiœu la pietas la consisteva ind l’obedì al pader, e, ind l’istessa manera, gh’era anca dei òlter formi de pietas ai quaj i member de ona fameja o de on grupp sozzial quajsevœur gh’haveven de tegniss. Tamen, el pussee important de quist devè l’era la pietas in relazzion ai dia.[3] Cont el spantegass dei ideologij ligaa a l’umanesim di secoj XVIII e XIX, a s’è provaa a fà tornà a voltra quij idej chì, ma, impunemanca, hann fenii per desconsagrà el vegg conzett de pietas romana. La pietas l’era dessorapù representada anca in sui moned o arent ai ogett de cult o a la fœuggia de ona figura femenina che la fava su di sagrefizzi cont el fœugh.
Remove ads
Sagrefizzi

Tant’me ind el cult publegh che in quell privaa, el sagrefizzi el consisteva ind l’offerta de on quaj majà. Zereaj, uga, vin, e soratutt bes’c. I libazzion preliminar vegneven faj sora on fogolar portatel (foculus) che el representava el fœugh al qual fagh adree i sagrefizzi e el se trovava de dent de on tempi, arent a l’altar.[4] La part de l’offerta reservada ai dia – fidegh, polmon, cœur e òlter òrghen – eren brusaa su diretament in su l’altar. La caren la vegneva sconsumada de quell che faseva i sagrefizzi, de quij ch’eren dree a venerà insema a lu, e di sazzerdòtt se el ritual l’era vun in favor del stacc.
Remove ads
Triada capitolina
Sgiunona, statova ind el Musee del Louvre
Minerva, statova a Monegh de Baviera
A l’incontrari di Gregh, che infina de l’inizzi de la sò storia haveven traj in pee on panteon ben strucciurad, i Roman gh’haveven a l’inizzi nomà on regrupament irarchegh de deitaa.[5] La triada veggia l’era faja su del Giœuv, del Mart e del Quirin, completada del Gian e de la Vesta. Deggià che l’era el dia dei inizzi, el Gian l’era miss in coo a la lista, e la Vesta, potetora de la zitaa, a la cova. El Giœuv l’era el dia-rè per zellenza, blœu e sbarlusent, l’è lu ch’el regg la giustissia e el garantiss la fegonditaa,[6] el Mart l’era per tucc i pòpoj italegh el dia guerree e el Quirin el sostegneva la comunitaa di viri, l’incontrass insema del pòpel roman.
Quò al Gian e a la Vesta, la sò incorporazzion de dent de la triada veggia la mena inanz ona tradizzion indoeuropeja.[6] In particolar, el Gian el se trœuva in su l’uss di cà e in sui pòrt. Ind el zicli temporal, l’è lu che el governa l’inizzi de l’ann. El sarrament di porton del Tempi de Gian a Ròma el suzzedeva nomà de rara e el simboleggiava che l’imperi roman l’era in pas.
Sòtta i rè etrusch, la veggia triada de Sgiœuv, Mart e Quirin l’ha pœu perduu la sò relevanza cont el vegnì rempiazzada de la triada faja del Giœuv, Giunona e Minerva, instituida al temp di Tarquini.[7] La Giunona l’era provabilment la pussee importanta di dej romann, e i sò fonzion eren tanc: la governava la fertilitaa di fòmen, ma ancasì l’inizzi di mis. In sul montesell capitolin l’era regina, on titol che el refleteva ona tradizzion de regalitaa sagrada. Minerva, inscambi, l’era la patròna dei art e dei artesan, e, sòtta tanc aspett, l’era el datament roman de l’Atena grega.
Per i Roman, la triada la gh’haveva anca on rœul irarchegh de dent del pateon, deggià che la vegneva invocada duranta la fondazzion di tempi.
Collegg sazzerdotaj
Flamen
El cult publegh – sòta el contròll del stacc – l’era menaa inanz de on quaj fonzionari e confraternid religios; tamen, quij caregh sazzerdotaj chì eren minga spartii di magistraa normaj del stacc. Al temp de la monarchia romana, i rè eren i primm ind la irarchia sazzerdotal, deggià che eren puranca consideraa i rè de tucc i ròbb sagraa (rex sacrorum).[8] Apœus al rè gh’era i flamen. Prima de tutt, a gh’era i trii flamen magior: quell del Giœuv – el flamen dial – quell del Mart – el flamen marzial – e quell del Quirin – el flamen quirinal. I flamen i formaven nò ona casta e i eren minga miss insema ind on collegg. Ògna flamen l’era autònem e ligaa a ona deitaa.[9]El flamen del Giœuv l’era pien de robe ch’es podeva minga fà: el podeva minga menass via de Roma, el podeva minga desbiotass sòtta al ziel, e gnè vedè l’armada romana, gnè indà a cavall. El gh’haveva de schivà i ròbb consideraa minga nett, coma i mòrt e tutt zò che l’invocava la mòrt medema.[10]
Pontefes

Insema al flamen dial, el pontefes el gh’haveva ona fonzion compagna. El pontefes massem (pontifex maximus) – del qual tucc i òlter eren de considerass coma on’estension – el gh’haveva libertaa de inizziativa.[11] El pontefes massem l’era quell ch’el parlava per el collegg ind el senaa roman. El toveva part ai reunion indova es dezzideva i ròbb religios e l’era responsabel di festegiament. Al temp de la republega romana, nomenà i flamen magior e i sazzerdotess vestaj l’era vun dei incaregh del pontefes. El collegg di pontefes l’era composuu de 9 member a partì del 300 iEC, e, in òlter moment, eleggiuu de 17 di 35 tribó.[12]
Vestaj
I ses vestaj eren ligaa al collegg del pontefes. Zernii intra i ses e i des agn del pontefes massem, i vestaj vegneven ordenaa per on period de 30 agn al massem.[11] I proteggeven el pòpel roman cont el stagh adree al fœugh sacher de la zitaa, che i gh’haveven de fà mai smorzà. La fòrza religiosa la dependeva de la verginitaa sova de lor chì, e i condann per cativa condutta sessual de part di vestaj eren di sentenz rar, ma segnifegativ. El castigh el faseva part de on ritual de purifegazzion statal, ancaben che la vestal la podess vess minga giustizziada, deggià che l’era considerada sacrosanta. Donca, la vegneva sarrada su ind ona camara sòtta terra, ghe vegneva lassaa giò on poo de majà e aigua e la lassaven crepà. I hòmen che vutaven i vestaj ind el pecaa vegneven mazzaa fœura a scuriadad.[13]
I vestaj podeven gòd de di privilegg che i òlter dònn a Ròma gh’haveven nò: vegneven tegnuu ind di condizzion de sioraria cont el danee publegh, eren desligaa de l’autoritaa paterna, e i podeven testimonià in tribunal e fà testament.[14]
I fonzion de quji sazzerdòtt chì eren quij de consejà el senaa in su tucc i quistion relativ a la sagralitaa, consejà el pòpel in sui quistion de drizz sagraa e stagh adree ai quistion de drizz de fameja: adozzion, ereditaa, ecc.[12]
Remove ads
Cult privaa
I Roman esprimeven la sò devozzion ai dia con dei ofert ind i tempi e ind i santuari domestegh, e ai lar ind i cà, ancaben ch’i faven ancasì di prozzession, orazzion e sagrefizzi publegh. El cult domestegh l’era mudaa minga tanta adree a la stòria romana: el fœugh el faseva su el sentee de la pratega religiosa e lilinsì ghe vegneva ofert tucc i dì di sagrefizzi alimentar. El cult l’era impientaa in sui lar, i penaa,[15] e i geni – ona sòrta de dobion spiritual ch’el proteggeva l’individov. El geni l’era l’essenza astratta de ona persòna, e el gh’haveva minga de còrp.
I ritt per i òbet prozzedeven per nœuv dì despœu l’interrament de la salma, e i indaven inanz ind la forma de cult regolar di “avoj mòrt” (parenti divi) o “man”. A lor chì ghe vegneva dedegaa dò fest: i Parentalia a fevree e la Lemuria a magg.[16] Duranta i Parentalia, i fonzionari scondeven i sò insegne, i tempi vegneven sarraa su, es smorsava giò i fœugh in sui altar e es podeva minga fà i smariozz. I mòrt tornaven a voltra, e sconsumaven el majà lassaa sgiò per lor in sui sò tomb, siben vegnessen pasentaa de la pietas.
Adree ai trii dì de la Lemuria (9, 11 e 13 de magg), i mòrt – i lemur – tornaven a voltra e visitaven i cà di sò dessendent.[16] Per padimaj e per schivà che i se menassen via on quaj viv adree ind l’Oltratomba, i pater familias se impieniven la boca de bagiann nigher e, spuvandej, diseven per nœuv vœult i paròll de chì adree: “Con quij bagiann chì, mì a redimi mì medemm e i mee”. A la fenitiva, intanta che i faven casòtt cont on ogett de bronz per stremì su i ombrij, repeteven per nœuv vœulte: “Man di mè avoj, indee via de chì.”[17]
I eren di rituaj che garantiven i rapòrt intra l’hòmm e la religion. Garantì i ritt el representava la zertezza de mantegnì la sozzietaa coma la voreven: ordenada e segura.[12] Cont el respetà i regol de comportament – coma el respett ai dia, soratutt ind i spazzi sœu de lor – quand che el zitadin el sbassava sgiò el coo sòtta l’autoritaa religiosa, el garantiva l’orden sozzial e la pas divina.
Remove ads
Feste e sagher
El calendari roman el gh’ha su pu o manca quaranta fest religios. Ona quajvœuna la va inanz per on fracch de dì, e dei òlter nomà per vun. I fest pussee antigh e popolar gh’haveven dent di giœugh, compagn de di gar o di spetacoj teatraj. Olter fest rogaven nomà la presenza e i ritt di sò sazzerdòtt.
Olter fest publegh eren nò in sul calendari e vegneven faj per dei òlter event. Duranta la republega l’élite politega la se sfidava per soprass ind i manifestazzion, e i giœugh comprendeven anca di gar cont i gladiador. Pœu, ògna sòrta de manifestazzion l’era sòtta el contròll de l’imperador.
Tamen, i calendari ofizziaj rivaa al dì de incœu monstren che gh’era flessibilitaa, e i event podeven vess omiss o giontaa. Sòtta el domini cristian di nœuve fest s’inn giontade a quij che gh’era giamò.
Remove ads
Rituai de interazzion religiosa
Con l’espansion de Ròma, gh’è staj ona gradual adozzion di ritt roman ind i zitaa de l’imperi per devers motivazzion, compagn de l’otegniment de di drizz politegh, l’esistenza de di comunitaa romann in quij zitaa lì o i éliete locaj ch’eren interessaa ai cult roman. La reson prenzipal che l’ha ingeneraa quij mudament chì l’è staja i relazzion intra Ròma e i zitaa a lee sottamiss, compagn de la presenza de l’armada romana.[18]
Interpretatio
El mecanisem prenzipal per el qual la cultura romana la sariss vegnuda a fà part di sò provinz l’è la legg. Intra quij mecanisem chì l’è importanta l’interpretatio, intravers la qual l’equivalenza di deitaa locaj e forest la ven azzetada per i sò tribuu comun a quij romann.
L’interpretatio l’è la motivazzion per la qual tucc i pensen che la religion romana la vegna giò de quella grega, deggià che quell’equivalenza chì l’è propri ciara ciarenta. De facc, I cas pussee famos de interpretatio vegnen del mett a para i deitaa romann con quij gregh: Zeus e Giœuv, Ares e Mart, Atena e Minerva, e Era e Giunona. Tamen, gh’è staj sozziaa anca dei òlter dia che rivaven di provinz, compagn del Dagda zelta a Giœuv e la Frigia a la Magna Mater.[19]
Acclamatio
Ind la Ròma antiga, i deitaa romann gh’haveven di dì de festa, ma la presenza sova de lor l’era nò garantida, e bognava donca invidàj – a on ritt, ona festa o nomà per vutà quij che la zelebraven. Vœuna di maner per fall l’era l’acclamatio.[20] I acclamationes eren di formul rituaj espress denanz a on publegh coma dei element fondamentaj ind la comunegazzion intra i hòmen e i dia.[21] Gh’era anca di spetacoj spezzifegh, orazzion o vestiment de mett su, o inzens, vin e caren de brusà in su l’altar per ciamagh l’atenzion di dia.[22] I acclamationes gh’haveven donca trè fonzion:
- Fonzion propizziatoria, per ciamà l’atenzion di deitaa;
- Fonzion testimonial, che la confermava i podè del dia e la l’invidava a protegg lu che l’era dree a fà su la zeremonia;
- Fonzion de instauratio (repetizzion), che la serviva per reconsejà on quajvun cont ona deitaa o a fà ancamò on rit indova s’era faj su dei error, on quajcoss de ben pussee comun.[18]
Evocatio
L’evocatio l’era on vegg ritual de guerra, faj su ind i campament roman, cont el qual es prometteva de venerà a Ròma i dia di desenemis. In quella manera chì, la deitaa la vegneva inanz de tutt invidada con l’acclamatio e pœu ghe vegneva faj adree on’evocatio.[23] Quell ritual chì el revela on conzett indoeuropee per el qual i dia forest se pœuden trà dent ind la sozzietaa e sorbij, a l’incontrari de quell che creden i Semitta.[24]
Remove ads
Ligamm de dent
Referenz
Ligamm de fœura
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads