Strologia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La strologia l’è un insema de prateghe divinatorie che dann fœura dei informazzion sora i aveniment che capiten in la vita dei omen cont el studià la posizzion di corp del cel.[1][2] Quest’art chì la se pœul trovà in de di forme diferente in di deverse culture umane, indova la sgent la ghe dava una bella importanza a quell che se podeva vedé in del cel;[3] in particolar, i indian, cines e maya gh’haveven di sistema elaborad fiss per induvinà i fat de la vita de tucc i dì a partì di moviment di pianeta e di stelle.
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

In la pupart de la storia, la strologia l’era considerada coma una dissiplina cademega, e cognossen almanch i nozzion pussee elementare l’era comun ind i serc di litarad, indova l’era ligada a dei oltre materie, compagne de la stronomia, alchemia, meteorologia e medesina.[4] Tamen, a causa de l’inlumenesim, la strologia l’ha scomenzad a perder el favor e l’interess che la gh’haveva intra la cademia ozzidental,[5][6] siben se saja dree a vedé un renassiment de la dissiplina a partì dei agn ’60.[7] In India, la credenza in la strologia la ten ancamò bota e l’è ben inradisada in la cultura de la popolazzion.
Remove ads
Pianeta
Tute i tradizzion strologeghe inn fondade sora la posizzion e i moviment di diversi corp del cel, inscì coma i eren al moment e in del sit del nassiment de un individov.[8]
Sol
El sol l’era considerad un pianeta in la concezzion strologega classega. El sò simbol l’era un serc (el disch solar) cont un pont zentral, desgià che a l’è lu midem al zenter del sistema solar e el governa el segn del Lion. El representa l’ego consapevel de una persona e i sò projezzion ind la forma de egoisem, creatività e vitalità, cont el definì inscì la natura pussee intrinsega de l’individov o oget in esaminazzion. In l’induesim a l’è imasgen de l’anima. Dessorapù, a l’è sozziad cont i moment de linsgerezza e divertiment, e cont el pader.[9]
Luna
A l’istessa fœusgia, la luna l’era considerada un pianeta anca lee ind la nozzion classega. La resg el segn del cancher e l’è ligada a la figura de la mader, ai emozzion e a la ment inconzia.
Mercuri
Ligad a la comunegazzion, a l’espression e a l’intellet. El resg i segn di Sgemei e de la Versgen. L’influenza i relazzion intra i persone fisegament e emotivament arente, compagn di parent e di vesin de cà, ma anca tut quell che el pertoca a l’instruzzion.
Vener
Vener la simbolesgia i fomen in sgeneral. L’influenza i relazzion sozziai, spezzialment intuitù de l’amor. L’è sozziad con la passion, l'amor e cont el besœugn de equilibri e armonia. Un bell poo de strolegh creden che Vener el sibia un’imagen de tute i carataristeghe pussee desiderabile che i omen volarissen trovà in d’una fomna.
El resg i segn del Tor e de la Balanza e l’è considerad vun di grand benefegh.
Mart
Mart el resg el segn del Monton e l’influenza l’auto-stima, la raiva, la sessualitaa e, in sgeneral, tut quell che l’è ligad a l’energia. L’è considerad l’opost de Vener in del sò vesser un simbol di carataristeghe de l’om ideal per i done.
L’è considerad vun di grand malefegh.
Sgiœuv
Sgiœuv el resg el segn del Sagitari e el sò simbol zodiegal l’è compagn de un quater cont una curva. L’influenza l’instruzzion, e el besœugn de libartaa e espansion personal. L’è ligad ai viasg, migrazzion e al sens de sgiustisia.
L’è considerad vun di grand benefegh.
Saturna
El resg el segn del Capricorna. L’influenza el sens de la realtaa, di limitazzion, la responsabilitaa e la lonsgevitaa. El pœul menà a di sentiment fosch compagn de la tristezza e la depression ind el sò passasg ind i segn zodiegai.
L’è considerad vun di grand malefegh.
Uran
L’influenza la creativitaa e la capazzitaa per la sgenialitaa. El mena a la descoverta di misteri.
Netun
Ol sò simbol zodiegal a l’è un trident e el resg el segn di Pess. L’è ligad a la compassion, a l’inlusion e la vita religiosa e spiritual, inscì coma a la masginazzion e a la ment subconzia.
Pluton
Ol sò passasg ind el zodiegh el mena a di bei cambiant ind la vita per via di sò qualità transformative. El ven sozziad cont el podé e la destruzzion di strolegh moderna.
Remove ads
Segn del zodiegh
In la strologia ozzidental, vun di strument che se dopera l’è i segn del zodiegh che, concetualment, i gh’hann nissuna connession cont i constellazzion zodiegai:[10]
- Monton
- Tor
- Sgemei
- Cancher
- Leon
- Versgen
- Balanza
- Scorpion
- Sagitari
- Capricorna
- Aquari
- Pess
Vardee anca
Referenze
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads