Bernat de Claravals
From Wikipedia, the free encyclopedia
Bernard de Fontaine, conegut coma Bernard de Clairvaux en francés (castèl de Fontaine-lès-Dijon, (Borgonha), 1090 — Abadiá de Claravals, Ville-sous-la-Ferté, Champanha-Ardena, França, 20 d'agost de 1153) foguèt un monge cistercian francés e abat de l'abadiá de Claravals.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
Amb el, l'òrdre del Cister s'espandiguèt per tota Euròpa e ocupèt lo primièr plan de l'influéncia religiosa. Participèt als principals conflictes doctrinals de la siá epòca e s'impliquèt dins los afars importants de la Glèisa. Dins lo cisma de Anaclet II se mobilizèt per defendre lo que foguèt declarat vertadièr papa, s'opausèt al racionalista Abelard e anèt l'apassionat predicador de la segonda Crosada.
Es una personalitat essenciala de l'istòria de la Glèisa catolica e la mai notabla del sieu sègle. Exerciguèt una granda influéncia dins la vida politica e religiosa d'Euròpa.[1]
Las siás contribucions an perfilat la religiositat crestiana, lo cant gregorian, la vida monastica e l'expansion de l'arquitectura gotica.[2]
La Glèisa catolica le canonizèt en 1174 coma sant Bernat de Claravals, e o declarèt Doctor de la Glèisa en 1830.