Boda
From Wikipedia, the free encyclopedia
Siddharta Gautama (sanscrit: सिद्धार्थ गौतम; pali: Siddharttha Gotama) (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vèrs 566 ab. C - Kushinagar, vèrs 486 ab. C) foguèt un mèstre espiritual de la region nòrd èst del soscontinent indian qu'ensenhèt çò qu'es a l'origina del bodisme[1]. Dins la majoritat de las tradicions bodistas, es considerat coma lo "Boda Suprèm" (Sammāsambuddha) de nòstra epòca. Las datas de sa naissença e de sa mòrt son incertanas: la majoritat dels primièrs istorians del sègle XX datavan sa vida entre 563 ab. C e 483 ab. C mas mai recentament, en un collòqui d'especialistas d'aquela question, «los especialistas son totjorn mas reticents afirmar sens resèrvas sus los faches istorics de la vida del Boda e de sos ensenhaments» [2][3].
Pels articles omonims, vejatz Boda (omonim). |
Legissètz un «bon article». |
Gautama, conegut tanben coma Śakyamuni ("lo savi dels Shakya"), es la figura clau del bodisme, e las istòrias sus sa vida, los discorsses e las règlas monasticas forman part de las cresenças dels bodistas. Divèrses recuèlhs dels ensenhaments atribuits a Gautama se transmetèron per tradicion orala e lo primièr escrich data de 400 ans après. Los primièrs especialistas occidentals tendèron a considerar la biografia de Boda de las escrituras bodistas coma se foguèsse en granda partida istorica, mas actualament «los erudits son totjorn mas reticents afirmar sens resèrvas sus los faches istorics de la vida del Boda e de sos ensenhaments» [4].
Segon la tradicion, Siddharta Gautama foguèt lo filh d'una familha rica e influenta, mas a l'edat de 29 ans abandonèt son benestar e comencèt una vida d'ascèta errant. Se vodèt al coneissement dels Upanixad e a 35 ans, immobil al pè d'un arbre pendent 49 jorns, descobriguèt lo mistèri de la desliurança, lo nirvana. Atal, venguèt Boda, l'"Illuminat". Puèi comencèt de far lo proselitisme de son dharma o vertat bodista e moriguèt a 80 ans. Lo Sermon de las Quatre Nòblas Vertats constituís lo nuclèu de son ensenhament.