![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Cultura_de_Mississip%25C3%25AD_-_Sites_principaus.png/640px-Cultura_de_Mississip%25C3%25AD_-_Sites_principaus.png&w=640&q=50)
Cahokia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Cahokia es un site archeologic amerindian d'America dau Nòrd situat dins lo sud-oèst de l'Estat d'Illinois, a proximitat de la vila actuala de Sant Loís. Ocupat a partir dau segle VI, venguèt una vila majora de la cultura de Mississipí a partir dau segle XI. Dominaa per un elèit aristocratic e religiós que sembla de partejar de trachs comuns amb las dinastias au poder en Mesoamerica (importància dels sacrificis umans, dels ponchs cardenaus, de la mòrt, etc[1]), èra fondaa sus la cultura dau gròs blat. Pasmens, formèt una societat complexa amb de quartiers especializats dins la produccion de terralha. De mai, los abitants èran capables de construrre de torets per aparar sas construccions còntra las inondacions. Enfin, de cercles de paus situats a l'exterior de la vila son sovent considerats coma una mena de calendier o d'observatòri astronomic primitiu[2]. La ciutat èra pereu fortificaa, çò que mostra l'existéncia d'una autoritat capabla de coordinar sa defensa militara.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Cultura_de_Mississip%C3%AD_-_Sites_principaus.png/640px-Cultura_de_Mississip%C3%AD_-_Sites_principaus.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Cahokia_monks_mound_HRoe_2008.jpg/320px-Cahokia_monks_mound_HRoe_2008.jpg)
A son apogeu, probablament entre 950 e 1250, la vila ocupava 120 torets repartits sus una superficia de 16 km². Sa populacion es estimaa entre 10 000 e 20 000 abitants[3][4]. De traças de trabalh dau coire son pereu estaas descubertas sus un toret dau site[5]. L'emergéncia de la vila foguèt rapida, probablament gràcias a la productivitat de son agricultura. Foguèt abandonaa entre 1350 e 1400 per de rasons desconeigüas. Los chambiaments climatics dau Pichon Temps Glaciari e una esplecha agricòla tròp intensiva semblan d'èsser los dos factors principaus d'aqueu declin.
Descrich en 1540 per l'explorator Hernando de Soto (1497-1542), lo site alimentèt plusors teorias pseudoistoricas assajant d'explicar la construccion dels torets per una influéncia feniciana, galesa o escandinava durant lo segle XIX. En 1869, un important toret foguèt ansin destruch per construrre d'usinas. Un interès vertadier apareguèt a partir dels ans 1950 amb la construccion d'una autorota dins lo nòrd dau site. A partir dels ans 1960, las recherchas mostrèron l'importància de la vila. Despuei aquela data, lo luec es l'objecte de cavaments regulars e es vengut un site toristic.