Cibernetica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cibernetica (en anglés cybernetics) es un tèrme, format amb lo grèc κῠβερνήτης ( kubernêtês ) « pilòt, governaire », prepausat en 1947 pel matematician american Norbert Wiener per promòure una vision unificada dels domènis naissents de l'automatica, de l'electronica e de la teoria matematica de l'informacion, coma « teoria entièra de la comanda e de la communicacion, que siá per l'animal coma per la maquina »[1]. De scientifics d'orizonts plan diverses e dels mai brilhants de l'epòca participèron, a l'entorn de las « conferéncias Macy » organizadas de 1946 a 1953, a aquel projècte interdisciplinari: matematicians, logicians, engenhaires, fisiologistas, antropològs, psicològs… Los contorns a vegada fosc d'aquel ensems de recerca s'organisa pasmens a l'entorn del concèpte clau de retroaccion (en anglais feedback) o mecanisme teleologic.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
L'obratge Cybernetics or Control and Communication in the Animal and the Machine de Wiener, publicat en 1948, es considerat coma fondator de la cibernetica e l'expausèt publicament. Malgrat lo succés popular del tèrme[2], son usatge declinèt rapidament dins lo contèxte scientific[3] après l'escampilhament dels participants de las conferéncias Macy e la mòrt de Norbert Wiener en 1964. L'ambicion desvolopada per la cibernetica constituiguèt pasmens un crusòl formidable per la realizacion de las sciéncias cognitivas, de l'intelligéncia artificiala, de las terapias sistemicas de l'escòla de Palo Alto, o encara de teorias biologicas de l'auto organizacion[4].