Crosada dels albigeses
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Crosada dels albigeses (var. Crotzada, deis/deus/etc., albigés) o Crosada contra los albigeses[20] (var. còntra, lei, etc.) foguèt una crosada, proclamada per la Glèisa Catolica per fin de far desaparéisser lo catarisme en Lengadòc, que se debanèt de 1209 a 1229. Afectèt d'en premier lei tèrras de Ramon Rogièr Trencavèl, vescomte d'Albi, de Besièrs e de Carcassona puei aquelei dei comtats de Tolosa e de Fois. Es per aquela rason que se diguèt «Crosada deis Albigés». Après de combats acarnats favorizats per l'oposicion dei populacions occitanas a una expedicion considerada coma una invasion francesa, entraïnèt una aumentacion importanta de l'influéncia dau rèi de França dins lo sud de son reiaume, de facto independent en 1209, ambé l'annexion d'una partida de Lengadòc au Domeni Reiau francés, la preparacion d'aquela dau Comtat de Tolosa e lo reculament de l'influéncia de la corona aragonesa dins lei regions situadas au nòrd dei Pirenèus. Après lo succès militar dei Francés, la Glèisa Catolica poguèt crear e installar dins la region d'institucions novèlas, que la principala foguèt l'Inquisicion, per luchar e finalament anientar lo catarisme occitan au començament dau sègle XIV.
Lo catarisme èra aparegut en Lengadòc au sègle XII. Rapidament, una organizacion ierarquizada ambé la formacion d'evescats catars se creèt. Se difusèt dins totei lei classas socialas, compres la noblesa e lo rèsta dei classas dirigentas coma la borgesiá au servici de l'administracion tolosenca. Au nivèu teologic, lei catars destriavan doas creacions e lo catarisme èra donc una forma de crestianisme quasi dualista. D'efèct per lei catars, la creacion vertadiera èra aquela de Dieu e gropava lei causas que « son realament » coma lo sauvament de l'arma. La segonda èra aquela dei causas qu'avián pas d'existéncia vertadiera, coma lo monde vesedor, e èran liadas au Mau. Aital, l'arma dau cresent èra considerada presoniera de son còrs, dins una mena de « preson de carn », e d'un monde materiau corromput. Un batejament unic, dich consolament, per imposicion dei mans èra lo mejan de la desliurar. De mai, totjorn au nivèu teologic, lo principi dau Mau foguèt pas complètament definit. Sa natura èra similara a aquela de Dieu entraïnant l'aspèct quasi dualista dau catarisme[21]. Ansin, lei Catars creèron una Glèisa rivala e parralèla a aquela de Roma. La rompedura entre lei Catars e Roma èra donc totala. Òr, la Glèisa Catolica foguèt totjorn sevèra ambé lei fraccions de la crestiantat qu'èran consideradas ereticas.
Pasmens, avans lo sègle XII, leis eresias eliminadas per Roma èran solament de predicadors individuaus o de sèctas pichonas e localizadas. Fàcia a una situacion occitana qu'èra fòrça pus grèva qu'un afaire pertocant un predicator solet, la Glèisa podiá pas demorar sensa reaccion. Tre 1163 lo Concili de Tors preconizèt donc l'escomenge per lei protectors d'erètges e demandèt ai senhors concernits d'arrestar leis eretics e de confiscar sei bens. En 1177, Ramon V de Tolosa mandèt una letra a l'abat de l'Òrdre de Cistèl per li expausar lo nivèu preocupant de l'eresia dins son comtat. Aital foguèron mandats en mission en Lengadòc dos legats papals successivament, Pèire de Pavia en 1178 e Enric de Marcy en 1181 mai sens gaire de resultats[22]. Quand Ramon VI de Tolosa succediguèt a son paire en 1194, lo catarisme èra donc talament ben implantat qu'auriá pas poscut far quicòm còntra leis eretics sensa provocar de revòutas importantas dins son comtat.
La preparacion diplomatica de la Crosada e sa predicacion venguèt donc una deis òbras principalas dau pontificat dau papa Innocenci III (1199-1216). Pasmens, en fàcia de l'indiferéncia o de la tolerància dei senhors occitans e d'un clergat locau largament corromput, foguèt un procès lòng. D'efèct, lo rèi francés Felip August ja en lucha còntra Anglatèrra refusèt d'ajudar una intervencion papala dins leis afaires intèrns. Avans de reünir lo sostèn e lei fòrças militaras sufisentas, deguèt donc mandar solament fòrça prèires coma Domenge de Guzmán e Guy des Vaux de Cernay, per fins de predicar lo retorn au catolicisme. Mai, lei conversions èran raras. La creacion de l'Òrdre dels Presicaires sus lo modèl de la predicacion itinerenta de Jèsus capitèt de melhorar lei resultats mai l'eresia èra encara pron presenta per faciar lei representants de la Glèisa Catolica durant de reünions tengudas en preséncia de divèrsei senhors occitans. Lo trabalh diplomatic e religiós dei legats papaus venguèt donc fòrça malaisat. Après l'excomunicacion d'unei senhors occitans coma lo còmte Ramon VI de Tolosa, lei relacions venguèron fòrça marridas. En 1208, lo murtre dau legat Pèire de Castelnòu foguèt l'eveniment qu'entraïnèt la formacion d'una expedicion militara importanta desirosa dempuei d'annadas per Innocenci III.
La Crosada acomencèt en 1209. Se debanèt en tres etapas principalas. D'en premier, la papautat capitèt de devesir seis advèrsaris menaçant solament Ramon Rogièr Trencavèl e lei Crosats prenguèron aisament lo contraròtle de sei possessions après la capitulacion de Carcassona. Lei territòris Trencavèl foguèron confiscats e donats a Simon de Montfòrt. Aquò va cambiar prefondament la Crosada qu'evolucionèt d'un conflicte religiós vèrs un conflicte feodau entre lo senhor novèu e lei vassaus totjorn fidèus a la familha Trencavèl. Aqueu conflicte va entraïnar l'intervencion dirècta dau còmte de Tolosa que son territòri foguèt rapidàment menaçat. En fàcia de sei dificultats, Raimon VI acceptèt de venir lo vassau dau reiaume d'Aragon en 1213. Pasmens, l'ofensiva aragonesa foguèt anientada a Murèth e Raimon VI perdiguèt la màger part de sei fèus au profiech de Montfòrt a la seguida d'una decision papala en 1216.
Pasmens, la conquista francesa foguèt mau acceptada e Raimon VII, fiu de Raimon VI, acomencèt una campanha de reconquista dempuei sei fèus provençaus. Tolosa se revòutèt e Simon de Montfòrt foguèt tuat en assaiant sensa succès d'ocupar tornarmai la ciutat. Son fiu capitèt pas de tenir lei conquistas de son paire e vèrs 1220-1222, lei Crosats perdiguèron totei sei conquistas. Lei Montfòrt abandonèron donc sei revendicacions sus lei regions occitanas au profiech dau rèi Loís VIII de França. La Glèisa sostenguèt lo movement en prononciant la despossession oficiala de Raimon VII. Après una premiera revirada, lo rèi de França capitèt de conquistar la màger part dei possessions de Raimon VII. Dins aquò, sa mòrt e una darriera revòuta occitana obliguèron lei dos camps de durbir de negociacions.
Sei resultats foguèron un succès notable per lo reiaume de França que poguèt annexar dirèctament una partida granda dei principats occitans independents au començament de la Crosada e preparar lei condicions per plaçar un Capetian coma cap dau Comtat de Tolosa après la mòrt de Raimon VII. En causa de la mòrt sensa eiretier d'Anfós de Peitieus, successor de Raimon VII e fraire de Loís IX de França, Tolosa intrèt dins lo domeni reiau tre 1271. D'autra part, meme se lo caòs e la resisténcia militara dei senhors occitans permetèt a la Glèisa Catara de s'estendre de 1229, la victòria finala permetèt a la Glèisa Catolica de tornar venir en Occitània ambé lo sostèn deis autoritats novèlas per reprimir l'eresia e leis annadas 1230 van marcar lo començament dau declin dau catarisme occitan.