Latin classic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo tèrme latin classic designa la forma du latin qu’èra utilizat dina la Roma antica, dins sa literatura abitualament considerada coma « classic ». Son utilizacion compren l'edat d’aur de la literatura latina, que va del sègle I AbC a l’I ApC o lo II.
Çò que uèi se nomena lo latin classic èra, de fach, una forma plan estilizada de la lenga literària, bastida selectivament dempuèi lo latin arcaïc, del que pauc d’òbras demoran.
Lo latin classic se diferencia de la formas precedentas del latin literari de mai d’un biais. Entre autre es diferent de la lenga utilizada per Caton l'Ancian, Plaut e, dans tanben de, Lucrèci. Divergís del latin arcaïc al subjècte de las finalas -os (nominatiu singular) e -om de la segonda declinason venon -us e -um, e per unes cambiaments semantics.
Lo latin parlat pel comun dels abitants de l'Empèri roman, subretot a partir del sègle II, se nomena lo latin vulgar. Lo latin vulgar se destria del latin classic pel vocabular e la gramatica, Amb lo temps, tanben per la prononciacion.