La lèbre (del latinlepus) es un pichon mamifèrerbivòr salvatge que pareis al conilh. Existís una trentena d'espècias de lèbres pel monde que diferisson entre elas per lor talha, lor color o lor abitud de vida. Las lèbres son d'animals relatius solitaris vivent a vegada en parelh. La feme de la lèbre a dos o tres presas per an e possedisson tres pars de mamèlas.
Las lèbres son finas, leugièras e possedisson de longas patas posterioras, fòrça muscladas que lor permeton de se traire per sauts subtes quand es necessari; la lèbre d'Euròpa pòt atal se desplaçar fòrça aviat a una velocitat maximala de 65km/h e tanben far de grands sauts.
Al contrari de conilh, la lèbre demòra pas dins una tuta. Pausa e abalís sos pichons dins un nis. Los jaces asseguran una proteccion fòrça mendre que las tutas, subretot per la regulacion de la temperatura e l'aparament dels predators. Per remediar al problèma, las pichonas lèbres an un desvolopament fòrça mai precòç que los conilhs: son peluts e veson dempuèi lor naissença e fòrça leu subrevivon a lors besonhs.
La lèbre es un animal salvatge. Existís pas d'espècia domesticada. Pasmens son elevatge es fòrça practicat, subretot per fins de poblament[1] e, autrescòps, per sa forradura o sa pèl.
La lèbre es un animal territorial, que se vei capable de desplaçaments significatius (quand es pas confrontat a de fragmentacions de l'abitat importantas).
De grandas variacions sasonièras e individualas caracterizan las distàncias percorrida, e l'espandida del domeni vital.
En zòna de tèrra lauradissa, una seguida telemetrica (fach al centre de l'Alemanha) conclugut que la lèbre s'alunha pas luènh de son jaç (172 a 226m de jorn o de nuèch), amb a vegada d'importantas variacions individualas. Los domenis vitals s'espandisson dins aquel cas en mejana sur 21 ectaras, amb una talha de domeni vital inversament proporcional a la talha de la populacion). Trenta dos per cent de la superfícia del domeni vital d'una lèbre se partatge amb aquel dels vesins. Quand la populacion d'adultas aumenta a la prima, une domèni vital individual mejan èra comun amb 13 a 21 mai lèbres[2].
Lepus alleni Mearns, 1890 — Lèbre antilòp.
Lepus americanus Erxleben, 1777 — Lèbre d'America.
La lèbre fòrça memèt dins fòrça regions, coma en Euròpa, e desapareguèt d'una partida de son territòri. Se vei mai sensible que lo conilh a la fragmentacion de son territòri per las rotas qu'aima pas traversar. S'es mercé per aquò qu'es mens sensible a l'esclafada pels veïculs, seriá mai vulnerabla a la malautiá per l'apagament de sos predators naturals e per la consangiinitat qu'aumenta quand lo territòri redusís.
La lèbra es un personatge recurrent dels contes africans e afroamericans. Aquel personatge a d'enemics coma l'ièna que se trufa mai d'un còp.
Dins un extrach de Teofrast per Aulu Gelli dins son òbra Las Nuèches Aticas[3]: «Causa susprenenta que se legís dins Teofrast, a subjècte de las perditz. Trach a quicòm près semblable que Teopompa nos daissèt, a prepaus las lèbres. Teofrast, lo filosòfe per excelléncia, assegura que dins la Paflagonia, totas las perdises an dos còrs; e Teopompa conta que, dins la Bisaltiá, las lèbres an dos fetges.»
(en)Ferdinand Rühe, Ulf Hohmann, Seasonal locomotion and home-range characteristics of European hares ( Lepus europaeus) in an arable region in central Germany; European Journal of Wildlife Research Volume 50, Number 3, 101-111, DOI: 10.1007/s10344-004-0049-9