Patrocle
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dins la mitologia grèga, Patròcle (en grèc ancian Πάτροκλος / Pátroklos o Πατροκλῆς / Patroklễs, literalament « la glòria (κλέος / kléos) del paire (πατήρ / patếr) ») es un dels guerrièrs grècs de la guèrra de Tròia, subretot descrich dins l’Iliada.
Dins lo recit omeric, Patròcle « Menetiad »[1],[2] est l'amic intima d'Aqillles, e tanben son cosin - de per la ninfa Egina (mitologia) en comun - que l'acpmpanha a Tròia. Quand los troians menaçan d'envasir lo camp grèc, suplica en van l'eròi de tornar prene las armas, mai obten la permission de menar d'esperel los Mirmidons al combat. Capita a que l'enemic se retire, mas acaba per trapar la mòrt de la man d'Ectòr. Perdut de dolor, Aquilles torna prene las armas. L'amistat de Patròcle e d'Aquilles es proverbiala. A partir del sègle V AbC, los jovents tanben venon lo simbòl de las relacions pederastricas, que se reclaman per exemple Alexandre lo Grand e Efestion[3]. Platon lausa son coratge[4].