Paur
From Wikipedia, the free encyclopedia
La paur es una emocion sentida mai sovent en preséncia o dins la perspectiva d'un dangièr o d'una menaça. En d'autres tèrmes, la paur es una consequéncia de l'analisi del dangièr e permet al subjècte de lo fugir o de le combatre.
Per extension, lo tèrme pòt tanben designar la crenta ligada a de situacions desplasentas o a d'animals. Es alara question de fòbia, mot eissit d'una raiç grèga designant la paur coma per exemple la claustrofobia, l'acrofobia, l'aracnofobia o l'agorafobia.
Del vejaire neurologic, la paur es subretot una activacion de l'amigdala (ensemble de nuclèus al nivèl dels lòbes temporals)[1]. L'activacion de l'amigdala correspond mai sovent a un sentiment de dangièr subte. Pòt povocar una enebicion de la pensada e prepara l'individú a fugir o a se defendre.
Segon de psicològs coma John B. Watson e Paul Ekman, la paur es creada per un flus d'emocions, coma la jòia, la tristesa e la colèra. La paur deuriá èsser destriada de l'estat d'ànsia. Mai, la paur es generada pels comportaments especifics de l'evitament e de la fugida, alara que l'ànsia es lo resultat de menaças percebuda coma essent incontrarotlablas o inevitablas[2].