Pompèu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pompèu, dich Pompèu lo Grand (latin: Cnaeus Pompeius Magnus) es un general e òme d'Estat roman, nascut lo 29 de setembre de 106 AbC[1] dins lo Picèn, dins l'actuala region de las Marchas en Itàlia e mòrt lo 28 de setembre de -48 AbC a Pelusi, en Egipte orientala. Se marida cins còps e una de las esposa èra Julia, la filha de Juli Cesar.
Comença sa carrièra militara jols òrdres de son paire, puèi, remarcat per Sulla que li accordís sa fisança, empòrta sos primièrs succès militars importants en Sicília e en Africa en 82 AbC. De 77 Abc a 72 AbC, Pompèu es engatjat de menar en Ispània una guèrra dificila contra Sertori, que constituiguèt dins la peninsula iberica un Estat independent. S'essent cobèrt de glòria per sa victòria suls piratas en Mediterranèa en 67 AbC puèi per sas conquèstats en Orient l'an seguent essent imperator, conclutz amb Cesar e Cras lo primièr triumvir, que los tres se partejan lo poder a Roma en 60 AbC.
En 52 AbC, es nomenat pel Senat cónsul unic de Roma, fach excepcional, per tornar establir l'òrdre e lo calme dins la ciutat, en presa a d'afrontaments.
Es l'adversari de Cesar quand lo guèrra civila que se desencadena en 49 AbC. Malgrat de l'oposicion de Caton, inquiet de son influéncia grandissenta dins los afars de l'Estat, la majoritat dels senators se plaça reire el e declara Cesar enemic public. Après uae campanha dificila en Grècia en 48 Abc contra las fòrças de Cesar, que s'acaba per sa desfacha contra lors de la batalhas de Farsala, Pompèu se refugia en Egipte, ont es assassinat jos l'òrdre de Ptolemèu XIII, sus la plaja de Pelusi lo 28 de setembre 48 AbC
Brilhant general, foguèt declarat tres trionfs pendent sa vida. Es chafrat per Sulla e sos soldats « Pompèu lo Grand » en referéncia a Alexandre lo Grand. Coma administrator, Pompèu vòl èsser bon bastssaire. Fonda Nicopolis, dins la província del Pont Euxin. Revendica la creacion de plan d'autras ciutats en Orient, coma Pompeiopolis, en Cilícia, e tanben en Ispània. A Roma, fa bastir lo teatre de Pompèu e d'autres temples. Es tanben l'instigator de la creacion de las províncias romanas de Siria e de Pont-Bitínia.