Sètge de Crest
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo sètge de Crest se debanèt en 1217 durant la Crosada deis Albigés. Opausèt lei fòrças crosadas comandadas per Simon de Montfòrt ai tropas dau Comtat de Valentinés. Lo sètge foguèt la conclusion d'una operacion de pilhatge e de destruccion menada per lei Crosats après la victòria occitana de Bèucaire còntra un aliat dau còmte de Tolosa. Lei destruccions foguèron tant importantas qu'Ademar de Peitius, ignorant lo succès de l'insurreccion tolosenca de setembre, deguèt acceptar la signatura d'un acòrd de neutralitat.
Mai d'informacions Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Sètge de Crest | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 1217 |
Luòc | Crest |
Eissida | Victòria crosada |
Belligerants | |
Crosada deis Albigés |
Comtat de Valentinés |
Comandants | |
Simon IV de Montfòrt |
Ademar de Peitius |
Batalhas | |
Tampar