From Wikipedia, the free encyclopedia
La secada es l'estat normal o passatgièr del sòl e/o d'un environament, correspondent a una manca d'aiga, sus un periòde pro long per qu'aja d'impactes sus la flora naturala o cultivada, la fauna salvatja o los animals d'elevatge. Secada es diferenta d'ariditat. Una region arida pòt conéisser d'episòdis de secada.
Aqueste deficit idric es episodicament natural (per exemple, los periòdes glaciaris/interglaciaris del Quaternari, los cicles El Niño / El Niña, etc.) e segon de climatològs, poirián èsser amplificat per l'emission umanitari de gas d'efièch de sèrra. Seguís a deficit pluviometric inexplicat, sus de longs periòdes pendnet que las precipitacions son anormalament febles o insufisantas per manténer l'umiditat del sòl e l'igrometria normala de l'aire. Pòt èsser agravat o explicat per de pompatges, una baissa del nivèl del jaç freatic, l'erosion e la degradacion dels sòls (l'umus favoriza la retencion de l'aiga, lo talh a blanc de zonas forestièras dins la region de l'Amazonas, per exemple, provòca lèu la pèrda d'aqueste umus essencial a la retencion de l'aiga e causa una desertificacion antropomorfica accelerada), un aument de l'evapotranspiracion inducha per de plantacions consomatriças d'aiga (pibols, milh).
La secada pòt destruire las futuras culhidas (parcialament o totalament) e tuar los animals d'elevatge, e a vegada salvatjas. Ven alara un factor de famina regionala e d'exòdi, sovent acompanhada de trebles socials veire de conflictes armats subretot dins las regions de pauca fonts economicas.
La secada es donc pas qu'un fenomèn fisic o climatic objectiu. Es tanben una nocion relativa que rebat l'escart entre la disponibilitat de l'aiga e la demanda en aiga per l'òme, son agricultura e son bestial e d'usatges d'una necessitat secondari (piscina, asagatge de las tepas, lavatge de veitura, etc.). Çò que fa de la definicion de la secada relativa al contèxte geopolitic e sociologic; l'estat « normal » de disponibilitat de l'aiga cambia segon las zonas biogeograficas e los besonhs reals o sentits dels individús e de las societats.
Las secadas meteorologicas se produson mai sovent quand un anticiclòn s'installa pendent al dessús d'una region a causa d'una situacion de blocatge. Las nautas pressions de contunh empachan donc tota intrusion d'una perturbacion atmosferica e pòdon alara menar la region tresplombada per aquesta a un long periòde de bèl temps e donc amb un pauc veire sens precipitacions.
L'ariditat caracteriza un climat avent de febles precipitacions mejanas annalas e per un fòrt deficit d'aquestass al respècte de l'evapotranspiracion potenciala, en oposicion a un climat umid. L'ariditat presenta de fòrtas implicacions idrologicas, edafologicas e geomorfologicas. S'agís d'un concèpte climatic de referéncia espaciala (zona arida), l'ariditat ne deu pas èsser confonduda amb la secada qu'es un concèpte meteorologicont l'abséncia d'aiga o las deficits idrics son considerats coma una referéncia temporala, conjoncturala (periòde o an(s) sec(s)).
Segon lo Glossari internacional d'idrologia, i a doas definicions de la « secada » : una abséncia perlongada o un deficit marcat de las precipitacions o alara, una « secada idrologica » caracterizada per « un periòde de temps anormalament sec, pro long per provocar una carestiá d'aiga caracterizada per un abaissament significatiu de l'escaolament dels cors d'aiga, dels nivèls dels lacs e/o de jaces sosterranhas, los amenant a de valors inferioras a la normala e/o a un assecament anormal del sòl »[1]
Existís tres tipes de secada. Lo primièr tipe, la secada meteorologica, arriba quand existís un periòde long d'un taus de precipitacions en dejòs de la mejana. La segonda es la secada agricòla, alara existís pas pro d'umiditat per las culturas. Aquesta condicion pòt arribar quitament se las precipitacions son normalas a caus de condicions del sòl e de tecnicas agricòlas, o de causida de plantas inadaptadas (coma lo milh o lo ris, plan consommatriças d'aiga). Lo tresen, la secada idrologica, arriba quand lo nivèl de las sèrvas d'aigas disponiblas dins los jaces aquifèrs, lacs e sèrvas davalan sota la mejana. Aqueste lindal se pòt aténher amb de precipitacions normalas o al dessús de la mejana quand l'aiga es desvida cap a una autra region o que foguèt subrexpleitada, quand una consomacion nauta d'aiga passa las capacitats del jaç o de las sèrvas a se renovelar, o encara, quand las condicions d'alimentacion dels jaces son acampadas (Cf. lei de Darcy sus la permeabilitat del sòl)[2].
Dins l'usatge mai frequent lo mot « secada » se referís mai sovent a la secada meteorologica.
D'indicis d'ariditat convencionals e empirics permeton de definir quantitativament l'ariditat. Las valors mejanas de precipitacions e de temperatura son utilizats per definir los gras d'ariditat (iperarid, arid e semiarid) e las condicions de l'escolament dels cors d'aiga. Los indicis d'ariditat mai aisidament utilizats son aqueste de E. de Martonne (1926), L. Emberger (1932), C.W. Thornthwaite (1948), J. Dubief (1950), R. Capot-Rey (1951), H. Gaussen, F. Bagnouls (1952) e P. Birot (1953)[3].
Al vejaire scientific, la secada es definida coma « deficit climatic » (Dc).
En cas de secada, Dc = 0.
Al vejaire agricòl, la secada correspond a çò que se nomena lo « deficit agricòl » (Da).
Plan abans lo començament dels relevats meteorologics instrumentals, las secadas medievalas per exemple son decriptables dins los archius istorics coma lo mostrèt un dels davancièrs de l'istòria climatica, E. Le Roy Ladurie; lors caracteristicas e lor gravetat pòdon èsser evaluadas a partir de senhals venent dels archius de l'environament (analisis sedimentaris, dendrocronologic, polinics, carpologics, etc.). Aquestes archius naturals complementaris de las donadas arqueologics son tant mai preciosas dins las regions e los periòdes sens escrichs.
Las secadas son frequentas e gravas dins fòrça de país d'Africa subsahariana e an un impacte devastator sus los populacions e lors economias[6]. L’extrèma vulnerabilitat a las precipitacions dins las zonas aridas e semiaridas del continent e, la febla capacitat d’una granda partida dels sòls africans de manténer l'umiditat fan que gaireben 60 % dels sòls son vulnerablas a la secada e 30 % extrèmament vulnerables. Dempuèi las annadas 1960, las precipitacions del Sahèl e de l'Africa australa an tanben esatat un pauc en dejós de las normas de las 30 annadas precedentas. Mai, la perspectiva d'un efièch El Niño menèt a portar mai d'atencion sus l'impacte de la secada en Africa subsahariana. Lo desèrt progressa al Mali[7], a Chad[8] e al Nigèr subretot, a rason de mai quilomètres per an[9].
En 1797, pendent tres annadas, una fòrta secada engendra la famina al Marròc e lo país es durament afactat per la pèsta. La mitat de la populacion es decimada provocant tanben una reculada economica
L'economia de l'Índia, majoritàriament rurala, es dependanta de la monson. En 2009, la sason de las pluèjas es la mai feble dempuèi 1972 e tòca seriosament la produccion agricòla, l'importacion del ris es necessari en 2010 pel primièr còp fa vint ans. La feblesa de la monson agravèt la secada endemica d'unas regions: las autoritats deguèron decratar una reduccion de 36 % de las tèrras de blat al Rajasthan. En 2009, le pètz de las denadas de basa (sucre, ris, legums frescs e secs) aumentèt d'unes 20 %. La fòrta creissença economica e demografica de l'Índia pesa fòrça sus las fonts naturalas, subretot sus las resèrvas idricas. Un rapòrt del 2030 Water Resources Group[10] publicat en 2009 e al subjècte de quatre país dichs emergissents (Índa, China, Africa del Sud e Brasil) estimèt que sens cambiaments, en 2030, l’Índia poiriá pas subvenir qu’a la mitat de sos besonhs en aiga[11]. Los pompatges excessius per l’agricultura, l’industria o la vida quotidiana agotan los jaces freatics e las monsons de fòrta variabilitat las tornan pas cambiar pro. Unes Estats del Nòrd (Panjab, Haryana, Uttar Pradesh), coneisson un seriós aflaquiment de las resèrvas sosterranhas[12]. L’estat de las aigas de superfícia es tanben preoccupant. Pasmens consideradas coma de divinitats, los rius patisson de posatges inconsideratss e de pollucions industrialas e domesticas, una partida de las fonts fluvialas es impròpra a la consomacion (Cf. WaterAid).
En 1981-1983 puèi en 1997-1998, de secadas catastroficas tòcan l'Asia del Sud Èst.
Un dels exemples mai espectaculars es la quasidisparicion de la mar d'Aral[13].
Sul darrièr millenari, en Euròpa, los principals periòdes de secada e eveniments remarcables son:
En Austràlia, la secada es reconeguda quand, sus un periòde de tres meses, lo total de las precipitacions se trapa dins lo desen inferior de totas las precipitacions enregistradas pel passat per aquesta region[20]. Aquesta definicion pren en compte de la flaquesa, relativa, de las precipitacions, e del fach qu'un manca pluviometric deu èsser comparada a de precipitacions tipicas (normalas), prenent en compte las variacions sasonièras. La secada australiana es definida precisament a causa de l'importància de las bèlas pasturas e es determinada per una analisi dels decils aplicats a una region particulara[21].
Los enregistraments climaticas prenon en compte ara una pro longa durada e amb una segurtat estatistica pro per permetre de comprene lor variabilitat e de planificar las produccions agricòlas segon las regions e las sasons[22]. Los Parlaments dels Estats e Territòris australians an las competéncia de declarar una region victima de la secada, aquesta declaracion pòt prene en compte de paramètres autres que la pluviometria.
D'entre fòrça episòdis de secada censadas en Austràlia[23], unes se destrian per lpr durada: the Federation Drought (1895-1902)[24], lors consequéncias (incendis deguts a la secada de 1982-1983) o lor gravetat: secada de 1991-1995 en Nòva Galas del Sud e Queensland. La primièra decenni del sègle XXI es marcat pel Millenium Drought (2002-2007).
Pels monts de l'Oèst american, de socas d'arbres mòrts, sasonièrament aigadas (Sierra Nevada, lac Mono) se veson dins lo païsatge. Al començament de las annadas 1990, Scott Stine, geograf de l'universitat de Califòrnia, utiliza las datacions al radiocarbòni per determinar quand aquestes arbres vivián e constate que s'agís gaireben sempre del periòde medieval. Quand lo periòde de megasecada medievala s'acabèt, los arbres de per abans pròches d'una zona umida son mòrts. Dins las nautas planas del Nebraska per exemple, aquestas fòrça grandas secadas medievales correspondon a de remarcablas dunas de sable que son ara cobèrtas de vegetacion e estabilizadas. Las grandas planas del Sud mostran, dins los sites arqueologics, un taus mai important d'osses de bisonts a aquestes periòdes. Fa un millenari, lo bisont apareis mens frequent en comparason dels periòdes precedents e posteriors. Lo mitan es mai arid. Mai, las ciutats de Chaco Canyon e Mesa Verde foguèron totas abandonadas vèrs la fin de la secada. Aquests societats fondadas sus l'agricultura asagada de segur suportèt pas aquesta modificacion de lor mitan[25],[26].
En 1977, l'Oèst dels EUA foguèt tocat, menant a une fòrta restriction de l'asagatge (al quart de la normala) en Califòrnia. En 1980, una sevèra èrsa de calor toquèt lo Centre e lo Sud dels EUA e en 1988, s'observèt lo retorn del fenomèn del Dust Bowl qu'èra pas arribat dempuèi 1930.
La secada de 2012-2013 als EUA provoquèt de novèlas pèrdas de productivitat de tèrras cultivadas e de restriccions e carestiás d'aigas. Los principals estats productors de milh de la region de la corn belt foguèron tocats per des condicions extrèmas de secada a partir de junh de 2012 dins l'Èst. A la davalada de 2012, lo Centre e l'Oèst son tanben tocats. Segon lo Departament de l'Agricultura dels EUA (USDA), s'agís de la secada mai greva de las 25 darrièras annada: 80 % de las tèrras agricòlas foguèron tocadas, 67 % dels elevatges, implicant un aument de 3 à 4 % dels preses alimentaris en 2013. L'intensitat de la secada es determinada pel Centre nacional de Gestion de la Secada de l'universitat de Nebraska-Lincoln (National Drought Mitigation Center), l'USDA e l'Agéncia nacionala de las Sciéncias atmosferica e oceanica (National Oceanic and Atmospheric Administration). Las donadas meteorologicas mostran que set estats americans presentavan al mens 80 % de lor superfícia agricòla totala dins un estat de secada sevèra en març de 2012. Las estatisticas de rendiment de las tèrras agricòlas indiquèron un agotament de las fonts en aiga dins set estats (Oklahoma, Wyoming, Dakota del Sud, Colorado, Nòu Mexic, Kansas e Nebraska) de 89 a 100 %[27].
En America latina, lo Nòrd-Èst del Brasil coneguèt un periòde de secada plan fòrta entre 1978 e 1985, que toquèt mai de 20 millions de personas. Après l'episòdi El Niño de 1988, una novèla secada regna. L'America centrala e lo Mexic tanben foguèt durament tocadas. Una partida del bacin d'Amazònas assecat en 2005, dels afluents de mai d'una mila de larg foguèron tocat per la secada obligant lo Brasil a declarer l'estat d'emergéncia dins la region[28].
La secada ten un ròtle perturbator o ten de consequéncias subtas e/o destraidas:
Lo climat es dempuèi sempre una preoccupacion umana. L’impacte del climat e dels eveniments meteorologics excessius dins l’istòria de las civilizacions e de las societats es sempre mai estudiat pels istorians, los arqueològs, los paleoclimatològs e paleoenvironamentalistas.
Una o mai secadas tornant, e de longor variabla, en privant las populacions de tot o partida de lors mejans de subsisténcia pòdon èsser font de fòrtas tensons socialas o etnicas veire de guèrra, d'epidèmias o d'esfondrament de civilizacions o mai simplament, de legendas e de tradicions. Coma:
La secada economica es definida coma tocant al rapòrts de las precipitacions anormalament baissas, fòra dels paramètres normals prevists qu'una economia es equipada. Coma atal, son impacte depend de l'interaccion d'un eveniment o d'una anomalia meteorologica amb l'estructura dinamica cambiadissa e la santat d’una economia. D'observaires destrièron tres situacions de païses al subjècte de l'impacte de la secada: d'economias simplas, intermediàrias e dualistas.
Las economias simplas son d'economias agricòlas, d’elevatge, e de semisubsisténcia fortament influencidas per las pluèjas, dispausant d’una infrastructura limitada, avent de nivèls bas de revenguts per abitant, e de nivèls nauts d’autoprovesiment al sen de la populacion rurala. L'impacte de la secada dins son ensemble pòt èsser plan enòrme a causa de l'importància relativa del sector agricòl. Pasmens, tradusent de relacions intersectorialas feblas, de nivèls nauts d'autoprovesiment e dels sectors non agricòls pro pichons, los efièchs multiplicators d’un tust de la secada dins lo rèste de l’economia son plan limitats.
Dins las economias intermediàrias, los efièchs de la secada son pro largament espandits dins l'economia, rebatissent una mai granda integracion d’ensemble e de las relacions intersectorialas mai solidas entre los sectors agricòls e los sectors manufacturièrs naissents. Es probable que los bens intermediaris constituisson una mai granda partida de las importacions, implicant qu'una compression de las importacions deguda a la secada aurà d'implicacions multiplicatriças addicionals sus la produccion domestica. Dins l'interval, lo retorn de l’activitat après la secada pòt èsser plan retardada dins la mesura ont lo sector manufacturièr contunha de far fàcia al manca d'intrants e a la lentor de la relància de la demanda. Las implicacions sus las finanças publicas pòdon tanben èsser pro grevas, essent donat que lo quita govèrn es susceptible de far fàcia a una mai granda partiada dels costs dels esfòrces de tornada, puslèu que de comptar gaireben entièrament sus l’assisténcia internacionala.
Enfin, dins d'economias dualistas, que dispausan de grands sectors d’extraccion minièra, a mens que lo sector d’extraccion siá de granda intensitat en aiga, l'impacte economic de la secada es limitat a la variabilitat del sector agricòl amb un pichon efièch multiplicator. Alara donc, l'impacte macroeconomic de la secada apareis encara feble, pasmens se pòt i aver d'efièchs prigonds dins lo sector agricòl que depend la majoritat de la populacion.
Los tusts deguts a la secada an d'efièchs importants mas nautament diferenciats sus l’ensemble de l’economia. La frequéncia, l'escala e la natura probabla d'aquestes efièchs dependon de l'interaccion de l'estructura economica e de las dotacions en fonts, tanben de factors economics de cort tèrme. Al contrari de l’intuicion, unas economias plan mai desvelopadas o « mai complèxas » de l’Africa subsahariana coma aquestas del Senegal, de la Zambia e del Zimbabwe, son plus vulnerablas als tusts de la secada qu'aquestas dels païses mens desvelopats e mai aridas, coma aquestas del Burkina Faso, o dels païses que coneisson de conflictes coma la Somalia. En consequéncia, un país mens desvelopat coma l'Etiopia poiriá venir d'en primièr mai sensible a la secada pendent que son economia se desvelopa. Alara, coma las economias venon mai complèxas e diversifiicadas, venon enseguida mens vulnérablas a la secada.
Las mesuras adoptadas o envisatjadas:
Lo bosc ten un ròtle essencial per l'estocatge, l'infiltracion e lo cicle de l'aiga.
Lo bosc artificializat foguèt sovent assecat e geneticament plan apauvrida. Las secadas importantas semblan aver d'impactes sanitaris mesurables suls arbres fins a 10 ans après.
Mai, las secadas favorizan los encendis que, se son frequents, damatjan fortament los sòls e las possibilitats de regeneracion e d'estocatge de l'aiga, per exemple dins las zonas subdeserticas e suls penjals ont l'erosion es exacerbada.
Lo bosc primari o de naut gra de naturalitat beneficia d'una fòrta resiliància. Las mofas, las torbas, l'umus ric en mycota, format a partir del la fusta mòrta e dels excrements dels organismes de l bosc, los amontetament naturals, en zona temperada, las paissièras de vibres an un fòrt poder tampon. Pasmens, la desboscament a un ròtle dins la diminucion de las precipitacions[37].
Quand los arbres son dins lor optim estacional, dispausan d'estrategias d’evitament de l'estrès idric fàcia a las secadas non excepcionalas. Los pins, per exemple, tapan precòçament lors estomats e, se la secada contunha, ils largan d'ormonas qu'atrason d'insèctes defoliators, puèi d'escolits que tuaràn los arbres mai vièlhs (qu'evapotranspiran mai) se la secada contunha mai de dos ans. De la mèsme biais, de fulhoses de las zonas tropicalas secas diminuisson lor transpiracion o pèrdon lors fuèlhas en sason seca. Aquestes de las zonas temperadas semblan mens capables de regular sols la lor evapotranspiracion; unes pèrdon una partida de leurs fuèlhas, d'autres semblan capables d'atirar de desfoliators en cas d'estrès agut.
Mai, un bòsc natural ric en biodiversitat associa mai sovent d'esséncias qu'an de zonas de prospeccion racinària variadas, expleitant melhor los diferents jases coma en periòde de nauta aiga que de secada. Al contrari, las monoculturas expleitant l'aiga del sòl a la mèsme prigondor n'exacerbant los efièchs de las secadas, qu'i son fotament mai nets. Es tanben que las raiças dels arbres venon sempre mai secas e los arbres morisson a la seguida d'una secada.
Passan a l'encòp per d'adaptacions a la secada, per una melhora gestion de l'aiga, e per una luta contra las causas antropicas de fòrça fenomèns d'aridificacion o desertificacion, que pòt èsser de longs tèrmes se s'estima, en conformitat de las conclusons repetidas del GIEC que l'escaufament climatic en granda partida d'origina umana.
Fòrça solucions ecotecnicas son prepausadas, per exemple la restauracion de la vegetacion e de l'umús destruch pels metòdes d'agricultura modèrna, mas dificils de realizar (per exemple, los programas de cenchas verdas o boscament al Sahèl sovent patiguèron de l'agravacion de secadas e de la flaquesa dels mejans avançats, per exemple per la proteccion dels arbres contra las cabras e tropèls). De tecnicas utilizant melhor las fonts de la biodiversitat e de las esséncias pionièras localas forçant las raices a s'enfonçar mai prigondament o de restancaires d'aiga coma le politèr foguèron astradament testada mas sens desvelopament a granda escala.
Los promotors des OGM arguisson que se pòt transformar de plantas per las adaptar e de sòls secs e/o salinizats mas lors detractors pausan lo risc qu'i pompan lo pauc d'aiga qu'i demorava, aumentant la salinizacion e eliminant d'autras espècias encara presentas, al prejudici de la fauna e de l'ensemble de la biodiversitat. De recercas son menadas sus la tolerància d'unas plantas a l'ariditat e una plataforma de recerca especializada foguèt creada en França per l'INRA en 2012[38].
De solucions tecnicas (dessalinizacion d'aiga de mar) existisson tanben, mas son costosas e an a vegada una fòrta emprenta ecologica. Los grands programas d'irrigacion sovent provoquèt en aval de consequéncias desastrosas (pollucion e baissa del nivèl de la mar d'Aral, per exemple).
Per descriure las secadas meteorologicas, l'Organizacion meteorologica mondiala recomandat en 2009 d'utilizar un indici estandardizat SPI (Standardized Precipitation Index), tradusent una probabilitat de precipitacions. Pasmens, la secada pòt tanben tocar, e de biais destriat, los jaces e los sòls qu'abrigan de procediment ecologics importants. Per comprene los efièchs d'eventuals mancas d'aiga dins lo futur, es util de plan comprene los mecanismes d'impactes des diferents tipes de secada. Un dels mejans es d'estudiar los efièchs de las secadas recentas, pro bien documentadas, per permetre de modelizacions fisablas.
Los modèls disponibles indican totes que lo desreglament climatic influenciarà fòrça la pluviometria globala e/o sasonièra. Localament, coma los debits dels cors d'aiga e l'alimentacion d'un jaces. De secadas mai grevas e frequentas, amb encendis de boscs son prevists dins las regions temperadas. L'Accòrdi de París sul climat (2015) a per objectiu de passar pas +2°C en 2100 (al respècte de l'èra preindustriala) e se possible melhor 1,5°C. Mas un article de Nature Climate Change (2018)[39], alèrta sul fach qu'un quart de las tèrras emergidas serà "considerablament" mai sec per un escaufament mantengut a mens de 2°C en 2100; S'aqueste escaufament es mantengut jo lindal de 1,5°C, 75 % dels sòls qu'aurián evoluit cap a l'aridificacion per l'escenari +2°C, seràn estalivadas (seràn situidas dins de zonas del sud de l'Euròpa e de l'Africa, de territòris de l'America centrala, de la còsta australiana e de l'Asia del Sud-Èst, zonas qu'aculhisson mai de 20 % de la populacion mondiala de 2017) ...alara que 8 a 10 % de las autras tèrras s'assecaràn. En 2017 l'escenari tendancial mena a +3°C e a 2°C a partir de 2052 o 2070, es adire 24 % a 32 % de tèrras vegudas mai secas, apauridas en biodiversitat e mens resilientas[40].
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.