París

capitala de França From Wikipedia, the free encyclopedia

París
Remove ads

París[2][3] (en francés: Paris [paˈʀi] ⓘ) es la capitala de França, aital coma de la region de l'Illa de França (o «Region Parisenca»), formant l'unic departament comunal del país (nº 75).

Aquel article es inacabat. Es en fasa d'escritura o de reconstruccion importanta.
Pels articles omonims, vejatz París (omonimia).

Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Remove ads

Geografia

Geografia fisica

París se situa au mitan dau Bacin Parisenc, un bacin sedimentari que curbe la mieitat nòrd de França, entre lo Massís Armorican a l'oest, la Manja au nòrd, las estructuras geologicas de las Ardenas e de la vau de Ren a l'est e lo Massís Centrau au sud. Es una region mai que mai compausaa de plans favorables a l'agricultura, de serres e de planasteus. Lo releu i es rarament un obstacle, mas pòt imprimir localament d'aisses preferenciaus per la circulacion dels bens e de las personas.

Lo territòri comunau (París intra-muros) a una superficia de 105,40 km² e s'estende a l'entorn de l'illa Sant Loís e de l'illa de la Ciutat dins la vau de Sèina. Lo fluvi i chavèc son liech dins una region bassa que se situa a pauc près a 30 m d'altituda, laissant de caire quauques pichons releus coma Montmartre (131 m) o Belleville (129 m)[4], en dessenhant una corba orientaa sud-est / nòrd-oest puei nòrd-est / sud-oest. La partia sud es dicha « riba senestra » e la partia nòrd « riba drecha ». Chau nòtar la preséncia de la partia finala de la vau de Marna sus la riba drecha. D'efiech, aquela ribiera se geta dins Sèina quauques quilomètres avans l'illa Sant Loís.

Pasmens, París es en realitat lo centre d'una aglomeracion que s'estende, d'un biais concentric sus los territòris vesins. Los tres departaments de la Pichona Corona (Auts de Sèina, Sèina e Sant Danís e Vau de Marna) cúrbon un espaci de 657 km² qu'es fòrça integrat a la metropòli parisenca. Au-delà, lo bastit urban ocupa egalament una partia significativa de la region Illa de França.

Thumb
Plan generau de París e de son aglomeracion.

Clima

París a un clima oceanic desgradat de tipe Cfb dins la classificacion de Köppen. L'influéncia oceanica i es mai importanta que l'influéncia continentala. Aquò se tradutz per una temperatura minimala mejana de 15,1 °C entre junh a aost e de 3 °C en decembre e febrier, de precipitacions frequentas tota l'annaa (111 jorns), mai amb un volum de pluejas relativament feble (637 mm).

Lo desvolopament de l'urbanizacion e lo chambiament climatic entraïnan doas transformacions importantas – totjorn en cors – dau clima parisenc. La premiera es lo fenomèn de microclima urban que se manifèsta per una aumentacion de la temperatura e una baissa significativa dau nombre de jorns de nèbla[5]. La segonda favoriza una aumentacion generala de la temperatura e una aumentacion de las precipitacions. Dins lo corrent dau segle XX, lo clima de París es ansin vengut pus doç e pus umide[6]. Aquelas evolucions deurian contunhar durant lo segle que ven.

Demografia

En 2022, la populacion de París intra-muros èra 2,11 milions abitants e i aviá 10,94 milions d'abitants dins tota son aglomeracion. Aquò tradutz doas evolucions opausaas : la comuna de París ela meteissa perde pauc a cha pauc sa populacion, mas son aglomeracion coneisse una aumentacion relativament rapida. D'efiech, entre 1901 e 1962, la populacion comunala èra compresa entre 2,7 e 2,9 milions d'abitants amb un maximom de 2,91 milions en 1921. La demenicion foguèc relativament marcaa durant los ans 1970-1900 e una certana estabilizacion s'obsèrva despuei la fin dau segle XX. Lo cost mai e mai important de la vida dins la vila, la baissa regulara dau nombre de lotjaments e lor ancianetat son los factors principaus d'aqueu declin demografic. Aquò favorizèc pereu la creissença de las diferentas banlegas parisencas. Aqueu fenomene es relativament regular amb una aumentacion de 500 000 abitants chasca decenia despuei los ans 1840[7].

En 2025, l'aglomeracion parisenca èra la segonda pus importanta dau continent europeu après aquela de Moscòu. Fòrça dinamica, atira chasca annaa un nombre important d'imigrants. París e son aglomeracion son donc un endrech relativament cosmopolita. En 2019, 84,6 % de sos residents èran naissuts en França e 1,7 % dins los departaments d'otramar. Magrèb (6,5 %), l'Africa Negra (3,3 %) e Portugau (2,1 %) èran las tres regions principalas d'origina dels abitants naissauts en defòra de França[8]. Una autra particularitat de París son los inegalitats socialas au sen de sa populacion. D'efiech, las vilas e los quartiers situats entre Versalhas e los arrondiments de l'oest parisenc son abitats per una populacion fòrça aisaa. En revenge, la màger part dau departament de Sèina e Sant Danís consitituís una pòcha de pauretat gangrenaa per las dificultats economicas, lo chaumatge e la criminalitat.

Transpòrts

París es una metropòli internacionala de prumiera importància qu'es fòrça ben connectaa a las rets de transpòrt mondialas. Au niveu rotier, la vila es lo centre de la ret rotiera francesa. Es ansin directament desservia per au mens set autorotas (A1, A3, A4, A6, A10, A13 e A14) e plusors rotas e autorotas importantas son centraas sus l'aglomeracion parisenca. De mai, plusors rocadas autorotieras permèton de facilitar los desplaçaments internes. Aquela ret es actualament l'objecte de transformacions significativas per reduire la pollucion atmosferica en demenissent l'usatge de l'automobila dins París intra-muros. Aquò suscita de debats importants car aquela politica es accusaa d'agravar los encombraments jornadiers.

Au niveau ferroviari, l'aglomeracion es lo centre de plusors rets de chamins de ferre. Lo pus estendut es la ret ferroviària francesa que permet a las garas parisencas de desservir las autras aglomeracions principalas de França. De liasons internacionalas amb Londres, Amsterdam o Turin son pereu asseguraas chasque jorn. París es tanben lo centre de doas rets encharjaas d'assegurar las liasons amb las autras vilas de la region Illa de França (Transilien e RER) e d'una ret interna destinaa a assegurar los transpòrts collectius dins la vila ela meteissa (metrò).

Enfin, au niveu aerian, París dispausa de plusors aeropòrts. Lo pus important es l'aeropòrt de París-Carles de Gaulle que fa partia dels detz aeropòrts pus frequentats dau monde (67,3 milions de passatgiers en 2023). Lo segond es l'aeropòrt de París-Orly qu'es lo segond aeropòrt de França (33 milions de passatgiers en 2024). Las autras infrastructuras aeroportuàrias son mens importantas, mas chau nòtar l'existéncia dels aeropòrts de Beauvais, que ten lo ròtle de tresen aeropòrt de passatgiers de l'aglomeracion (6,5 milions de passatgiers en 2024), e dau Bourget qu'es lo prumier aeropòrt d'afaires francés.

Lenga

París es lo breç de la lenga francesa. D'efiech, seti de l'administracion reiala tre lo segle VI, la vila impausèc pauc a cha pauc sa lenga a la resta dels territòris contrarotlats per los poders francs puei francés. Normalizaa per las autoritats parisencas, aquela lenga evolucionèc lentament per formar lo francés actuau. Aqueu ròtle es encara illustrat per la preséncia d'institucions dins la vila d'institucions lingüisticas coma l'Academia Francesa que foguèc longtemps en charja de la gestion de la lenga francesa e que garda un prestigi important dins aqueu domeni. Lo francés es ansin la lenga pus parlaa dins la vila e son aglomeracion. Pasmens, l'estatut de metropòli internacionala de París menèc a una importanta diversificacion de las lengas utilizaas per los abitants amb l'usatge creissent de las lengas internacionalas majoras (anglés, etc.) e de las lengas d'imigracion en França (arabi, portugués, etc.).

Religions

París es tradicionalament une vila catolica. La vila es ansin lo seti d'una archidiocesi e assosta cinc basilicas menoras. La pus coneigua es la Catedrala de Nòstra Dòna de París que fa partia de las gleisas catolicas pus importantas dau monde actuau. Sieis autras basilicas menoras se tròban egalament dins las vilas de l'aglomeracion parisenca. Pasmens, amb la descristianizacion creissenta de la societat francesa, la practica religiosa de los abitants catolics es vengüa limitaa.

Las autras religions implantaas despuei de segles dins la vila son lo protestantisme e lo judaïsme. Aquelos creires son a l'origina de doas minoritats significativas. D'efiech, lo nombre de judieus dins la region parisenca èra estimat a 282 000 en 2014. Aquò representava la prumiera comunautat judieva dins lo monde après Israèl e Nòva York. La comunautat protestanta es mens coneigua, mas es formaa d'una populacion istorica e d'un ensemble de populacions imigraas mai que mai originàrias d'Africa o de las Antilhas. L'arribaa d'aquelas populacions explica lo desvolopament dau protestantisme evangelic, pauc present avans la fin dau segle XX en França, dins lo departament de Sèina e Sant Danís.

Enfin, despuei la segonda mitat dau segle XX, l'aglomeracion parisenca es marcaa per l'aparicion d'una comunautat musulmana eissia de l'imigracion, principalament de l'imigracion en provenença de Magreb. Los musulmans son ansin relativament concentrats dins los quartiers populars, en particular en Sèina e Sant Danís qu'es lo luec d'implantacion de la màger part dels imigrants paures. Pòion donc estre localament majoritaris, çò qu'es relativament rar per las autras minoritats religiosas implantaas dins la region parisenca.

Remove ads

Istòria

De la Preïstòria a l'Antiquitat

L'existéncia d'un abitat palunenc es atestaa sus lo territòri comunau dau París actuau durant lo periòde chassean (4 000-3 800 avC) au niveu dau vilatge de Bercy. Pasmens, d'un biais generau, l'istòria dau site es pauc coneissua fins al periòde galloroman. En 52 avC, los Parisii vivian dins la region, mas l'emplaçament de lor vila es pas precisat dins las fonts latinas. Una illa de Sèina o un quartier de Nanterre son los sites privilegiats[9][10].

Los Romans fondèron una vila sus la riba senestra e sus l'illa de la Ciutat. Dicha Lutetia (Lutècia), aquela ciutat demorèc un centre urban relativament modeste amb un maximom de 10 000 abitants[11]. Pasmens, lo trafec fluviau assegurèc la prosperitat de l'economia locala[12]. De mai, foguèc lo luec de sejorn dels emperaires Julian (361-363) e Valentinian Ièr (364-375) en causa de sa posicion estrategica per susvelhar las frontieras de Germania. Es a aquela epòca que lo terme París, eissit dau latin Civitas Parisiorum (« ciutat dels Parisii »), remplacèc lo nom Lutècia. Segon una legenda locala, la vila foguèc evangelizaa per Sant Denís vèrs 250[13].

Lo periòde medievau

En 508, lo rei franc Clodovèu establissèc sa residéncia principala dins la vila[14]. Aquò èra una font de prestigi e plusors edificis religiós foguèron bastits dins la vila. Per exemple, Childebert Ièr organizèc la construccion de la catedrala de Sant Esteve (511-558). Puei, durant lo segle VII, la vila comencèc de s'estendre sus la riba drecha[15]. Pasmens, aqueu ròtle politic es de relativizar car los reis francs èran oblijats de se desplaçar regularament dins sos domenis. De mai, las divisions dels territòris francs entre los eiretiers de Clodovèu limitèron fòrça lo raionament de la vila. Enfin, las conquistas de Carlesmanhe desplacèron lo centre de gravitat dau poder franc vèrs l'est[16].

Durant le segle IX, París venguèt lo còr de la potença dels Robertians, un ostau de la noblesa franca ben establia en Neustria. Actors importants de la vita politica franca, obtenguèron lo títol reiau en 888 e en 922, mas foguèron pereu capables de l'abandonar en chambi d'un renforçament de sas possessions[17]. Deguèron egalament se defendre còntra las incursions vikingas. En 845, París foguèc ansin pilhaa e destrucha[18]. Pasmens, los defensors ganhèron en 885-886 e poguèron crompar la fin d'un autre sietge en 889[19]. Aquelos combats permetèron als Robertians d'aquistar un prestigi important. En 987, lo còmte de París, Uc Capet, foguèc elegit rei de França per la resta de l'aristocracia franca de Francia Occidentala. Aquò marca la fondacion de la dinastia capeciana que son en realitat una brancha dels Robertians.

Durant los regnes dels prumiers Capecians, París èra una vila importanta dau domeni reiau, mas pas una capitala. Son ròtle politic e administratiu se renforçèc pauc a cha pauc amb la restauracion dau Palais de la Ciutat per Robèrt II lo Piós (996-1031) e l'establiment definitiu de la cort e de la chancelariá dins la vila per Loís VI (1108-1137) e Loís VII (1137-1180)[20]. Plusors institucions religiosas, en particular d'abadiás, foguèron tanben restauraas durant aqueu periòde e la construccion de la catedrala de Nòstra-Dòna de París comencèc en 1163. Au niveu economic, la vila venguèc un centre dau comèrci dau blat, dau peis e dau drap. Las autoritats sostenguèron fòrça lo desvolopament dels marchands parisencs[21]. Encoratjèron egalament la formacion d'institucions universitàrias e, a la mòrt de Loís VII, un embrion d'administracion centrala èra en plaça.

Aquela politica permetèc a Felip August (1180-1223), a Sant Loís (1226-1270) e a Felip lo Beu (1285-1314) de transformar la vila en capitala vertadiera. L'administracion reiala coneissèc alora un desvolopament considerable amb la creacion de la Chambra dels Còmptes, dau Tesaur e dels Archius dau Reiaume. Los borgés de la vila aguèron un ròtle important dins aquela evolucion en provesissent una partia dels personaus necessaris al foncionament d'aquelas institucions. Pasmens, los reis successius limitèron totjorn l'autonòmia de la ciutat. La formacion d'una comuna vertadiera foguèc ansin sistematicament refusaa, mas una municipalitat dirigia per un prebòst dels marchands foguèt creaa en 1263. Durant lo meteis segle, las escòlas parisencas se reüniguèron per formar una institucion comuna reconeissua per la papautat, las fortificacions foguèron modernizaas e agrandias e la construccion de Nòstra-Dòna de París foguèt achabaa. Al començament dau segle XIV, la populacion èra ansin estimaa a 200 000 abitants e París èra probable la vila pus poblaa d'Euròpa[22]. Desenant, èra pereu clarament associaa au poder dels reis de França.

Pasmens, aqueu periòde fast foguèt seguit per una tiera de dificultats durant los segles XIV e XV. En 1348, la vila foguèc tochaa per la pesta negra, malautiá que tornèc venir d'un biais ciclic. Puei, durant la Guerra de Cent Ans (1336-1453), la menaça d'atacs anglés necessitèt de renforçar las fortificacions de la riba drecha. En parallele, en causa de las desfachas militaras e de la reduccion del comèrci, los borgés se revoutèron. Menat per lo prebòst Étienne Marcel, assajèron de prendre lo poder en 1357-1358[23]. En reaccion, Carles V (1364-1380) quitèc l'illa de la Ciutat per s'installar dins de chasteus periferics. En particular, comencèc la transformacion dau Lovre, a l'epòca un ponch fòrt de las fortificacions, en palais reiau. Durant lo rèine de Carles VI (1380-1422), aquò empachèc pas la guerra civila entre Armanhacs e Borgonhés e la presa de la vila per los Anglés en 1418. La reconquista foguèc malaisia e aguèc luec en 1436. Pasmens, a l'eissia dau conflicte, los reis preferissèron establir lor residéncia dins la vau de Léger. Vèrs 1450, la populacion parisenca aviá ansin ben demenit amb 100 000 abitants[24].

De la Renaissença a la Revolucion Francesa

De la Renaissença a la Revolucion Francesa, lo poder reiau s'interessèc fòrça a París, mas las relacions demorèron marcaas per la mesfisença. D'efiech, la vila participèc larjament a la rebellion menaa per la Liga Catolica durant las Guerras de Religion (1562-1598) e la Jornaa de las Barricadas marquèc lo començament de la Fronda (1648-1653). Pus tard, l'eleit urban foguèc favorable a las ideas de las Lutz. Los reis chambièron donc frequentament de luecs de residéncia pendent aqueu periòde en alternant entre los palais parisencs, los chasteus de Léger e, a partir de Loís XIV (1643-1715), lo chasteu de Versalhas.

L'interès reiau prenguèc de formas variaas. Lo prumier foguèc de defugir las revòutas en assegurant l'avitalhament. Per exemple, durant lo rèine de Loís XIV, Colbert èra en charja d'aquela mission, çò que mòstra son importància per lo poder. Un autre aspecte de la politica reiala èra sa volontat de contrarotlar l'extension anarchica dau teissut urban e de redurre l'inseguretat. Lo luectenent-generau Nicolas de La Reynie (1625-1709) foguèc una figura centrala de la creacion d'una fòrça de polícia moderna dins la vila[25]. En particular, melhorèc lo sistema de lanternas que permetiá d'esclairar las charrieras[26], luchèc còntra la criminalitat organizaa e adoptèc de reglas d'igiena e de circulacion estrictas.

Durant son rèine, Loís XV (1715-1774) s'interessèc personalament a la vila. Ordonèc l'amainatjament de la plaça Loís XV (la plaça de la Concòrdia actuala), la creacion de l'Escòla Militara e la construccion d'una glèisa dedicaa a Santa Genevieva que venguèc pus tard lo Panteon. A la velha de la Revolucion, la populacion èra estimaa a 640 000 abitants.

Los periòdes revolucionari e napoleonenc

París foguèc un dels teatres pus importants de la Revolucion Francesa. La populacion, sensbilizaa a las ideas de las Lutz e tochaa per de problemas d'avitalhament, venguèc rapidament un dels motors de la contestacion[27]. Lo 14 de julhet de 1789, una prumiera insureccion s'achabèc amb la presa de la fortalesa de la Bastilha. Puei, lo movement contunhèc fins a Versalhas e lo 6 d'octòbre de 1789, Loís XVI (1774-1792) deguèc s'installar dins la capitala e convocar una assemblaa constituenta[28]. Aquò restablissèc lo ròtle politic de París. Lo 10 d'aost de 1792, la populacion s'insurgissèc tornarmai e prenguèc lo palais de las Teulieras, luec de residéncia dau rei. Loís XVI e sa familha foguèron arrestats. Condamnat a mòrt, foguèc guilhotinat lo 21 de genier de 1793.

De julhet de 1792 a julhet de 1794, la Revolucion e la vila foguèron dominaas per la Terror, un periòde de conflictes sagnós entre plusors faccions revolucionàrias e entre las armadas revolucionàrias e los movements reialistas e federalistas. Lo periòde dau Directòri, de 1794 a 1799, foguèc egalament relativament agitat amb plusors temptativas d'insureccions e una demenicion de la populacion. Fòrça corromput, aqueu regime foguèc finalament reversat per Napoleon Bonaparte.

Vengut emperaire en 1804, Napoleon ordonèc la construccion de plusors monuments (Arc de trionfe de l'Estela, Jardins dau Trocadero, pònt d'Ièna, etc.) e una importanta modernizacion de la ret idraulica[29]. Aquò permetèc a la populacion parisenca de passar los 650 000 abitants en 1806. En març de 1814, las armaas coalizaas assetjèron brevament la vila e l'ocupèron durant dos mes. Aquela desfacha entraïnèc la capitulacion de Napoleon e la restauracion dels Borbons.

De la Restauracion a la Comuna de París

Durant la Restauracion, lo poder reiau s'interessèc gaire a l'urbanisme parisenc. L'evolucion principala inicia per las autoritats foguèc la construccion de l'encencha fortificaa de Thiers entre 1840 e 1844. D'efiech, dins un contexte de creissença de las industrias e d'aumentacion rapida de la populacion, la vila èra a sortir de sos limits tradicionaus. Pasmens, l'abséncia de politica generala menèc a una concentracion dau proletariat obrier dins los quartiers centraus (fins a 100 000 ab/km²). La pauretat e la misèria s'i desvolopèron, favorizant l'aparicion d'epidemias. Per exemple, en 1832, lo colerà tuèc 32 000 personas. Favorizèc pereu la formacion de nucleus de maucontents que tenguèron un ròtle centrau dins las revolucions de 1830 e de 1848.

Lo Segond Emperi de Napoleon III adoptèc una politica contrària en ordonant de trabalhs importants per modernizar la vila. De miliers de lòtjaments dispareissèron, d'avengüas larjas foguèron bastias per facilitar los desplaçaments e de mesuras d'igienas foguèron mesas en plaça per reduire l'insalubritat. De mai, en 1860, lo territòri comunau foguèc estendut per englobar tota la region situada dins lo perimetre de l'encencha de Thiers. Lo baron Haussmann (1809-1891) es la figura principala d'aquelas transformacions. Prefecte de París de 1853 a 1870, es a l'origina de l'arquitectura « haussmanniena » caracterizaa per de bastiments modernes e una ret de baloard superpausats als quartiers medievaus. Sos projectes foguèron completats per quauquas construccions suplementàrias realizaas per la IIIa Republica. Definís encara l'aspecte generau de la vila actuala e la division entre París intra-muros e las banlegas situaas au-delà de las muralhas[30].

Durant la Guerra Francoprussiana de 1870-1871, París foguèc assetjaa durant mai de quatre mes. Las fortificacions resistissèron, mas las fòrças presentas dins la capitala poguèron pas traucar las linhas prussianas. La fin dau setge marquèc la fin de la guerra. Puei, las tensions acumulaas e los resultats de las eleccions de 1871 entraïnèron l'insureccion de la Comuna de París (18 de març - 28 de mai de 1871)[31][32].

De la Bela Epòca a la Segonda Guerra Mondiala

Durant la Bela Epòca, l'expansion economica de París demorèc importanta. En 1913, 100 000 entrepresas emplegant un milion d'obriers èran recensaas. La vila èra pereu la segonda plaça financiera internacionala après Londres. Doas exposicions universalas, organizaas en 1889 e en 1900, illustrèron lo raionament mondiau de la vila. La construccion de la Torre Eiffel dau pònt Alexandre III e dau metrò aguèc luec dins aqueu contexte. Enfin, gràcias a la vitalitat de sos movements artistics, París agantèc son apogeu culturau. En parallele, aquela politica monumentala, l'aumentacion de la talha de las usinas e los problemas engendrats per la pollucion urbana entraïnèron lo transferiment progressiu de las industrias dins las « banlegas rojas » (Renault a Boulogne-Billancourt, Citroën a Suresnes, etc.).

En 1910, un creis excepcionau de Sèina inondèc una partia importanta de la vila[33]. Puei, durant la Prumiera Guerra Mondiala, París foguèc tochaa per de bombardaments alemands. Durant aqueu periòde, la Torre Eiffel ne'n venguèc definitivament un simbòle en causa de son ròtle dins las telecomunicacions militaras.

L'entre doas guerras foguèc mai que mai un periòde de crisi. La populacion, 2 906 000 abitants, èra vengüa tròp importanta per un abitat ancian e sovent deslasbrat. Plusors quartiers venguèron ansin de fogaus de tuberculòsi. Aquò entraïnèc de migracions en direccion de las banlegas ont un urbanisme anarchic causèc l'aparicion de quartiers desprovesits de tota infrastructura[34]. La lei Loucher assajèc de reglar lo problema. Aqueu texte accelerèc la destruccion de l'encencha de Thiers per i bastir d'abitats sociaus, mas reglèc pas los problemas d'insalubritat dels immòbles ancians. La crisi pertochèc pereu la vita politica nacionala. París foguèc ansin lo centre de las manifestacions mai importantas dels ans 1930 coma la temptativa d'insureccion dau 6 de febrier de 1934 o lo desfilat fondator dau Frònt Popular lo 14 de julhet de 1935[35].

En 1940, París foguèc declarat vila duberta durant l'afondrament de l'armaa francesa en mai-junh de 1940. Ocupat per la Wehrmacht lo 14 de junh, venguèc lo seti dau comandament militar alemand en França[36]. Foguèc relativament esparnhaa per los combats durant tota la guerra. Pasmens, los 16 e 17 de julhet de 1942, mai de 12 000 judieus de l'aglomeracion parisenca foguèron arrestats e desportats en Alemanha. La màger part i foguèron assassinats dins lo camp d'Auschwitz[37]. Lo 19 d'aost de 1944, a l'aprochaa de las tropas aliaas, la Resisténcia organizèc un solevament còntra la garnison alemanda. Los combats durèron fins a l'arribaa d'una fòrça francoestatsunidenca lo 25 d'aost. Lo generau von Choltitz capitulèc sensa executar los òrdres d'Adolf Hitler de destruire los monuments[38].

Lo París contemporaneu

Despuei la Segonda Guerra Mondiala, París es demorat lo centre de la vita politica, culturala e economica de França maugrat las politicas de decentralisacion. Ansin, la vila foguèc lo luec de manifestacions importantas pendent la Guerra d'Argeria, durant los eveniments de Mai de 1968 o durant plusors grevas. Lo poder politic gardèc un uelh atentiu sus sa capitala. A partir dau mandat dau president Pompidou, aquò se traduguèc per una politica de construccion monumentala marcaa per la bastia dau Museu Nacionau d'Art Moderne, de la Biblioteca Nacionala, de la Piramida dau Lovre o dau Museu dau Cai Branly. L'organizacion d'eveniments internacionaus es pereu un element d'aquela politica (Copa dau Monde de fotbòl de 1998, Copa dau Monde de rugbi de XV de 2007 e 2023, Jòcs Olimpics d'Estiu de 2024, etc).

En 1976, París obtenguèc la restauracion d'una municipalitat pròpra. Son prumier cònse despuei Jules Ferry foguèc Jacques Chirac, remplaçat en 1995 per Jean Tibéry. Aqueu periòde foguèc marcat per plusors chantiers importants e per lo classament d'una partia dels cais de Sèina au patrimòni mondiau de l'UNESCO. En particular, foguèc achabat la construccion de la Ciutat de las Sciéncias e de l'Industria. Pasmens, aquela politica permetèc pas d'enraiar los problemas de lòtjament. Iniciat dins los ans 1950, lo declin demografic de París perdurèc donc fins als ans 1990. Entraïnèc la demenicion de la populacion de 2,85 milions d'abitants en 1954 a un minimom de 2,15 milions en 1999. Despuei aquela data, la populacion es relativament establa e se situa a l'entorn de 2,2 milions d'estatjants.

En 2001, foguèc elegit lo socialista Bertrand Delanoë coma cònse. Foguèc remplaçat per Anne Hidalgo en 2014. Aqueu chambiament d'orientacion politica menèc a d'evolucions importantas de la politica comunala. La reduccion de la plaça de la veitura n'es un aisse centrau amb una volontat de promòure los transpòrts collectius. Aquò permetèc de reduire la pollucion atmosferica, mas suscita de criticas.

Remove ads

Foncions

París assegura de foncions multiplas dins los domenis politics, culturaus, economics e scientifics. Au niveu politic, es la capitala de França. Lo palais presidenciau, lo govern, lo parlament, las ambaissadas estrangieras e fòrça institucions importantas de la Republica Francesa se tròban dins la vila. Las institucions localas, en particular lo departament de París e la region Illa de França, an egalament lor seti dins la capitala. París es ansin lo centre de la vida politica francesa. Aqueu prestigi es renforçat per la preséncia dau seti de l'UNESCO, la brancha de l'ONU encharjaa de promòure la collaboracion internacionala dins los domenis de l'educacion, de las sciéncias, de la cultura e de la comunicacion. L'Organizacion de Cooperacion e de Desvolopament Economics (OCDE), l'Organizacion Internacionala de la Francofonia (OIF), l'Autoritat Europea dels Mercats Financiers (AEMF) e l'Agéncia Espaciala Europea (AES) son tanben basats en París.

París es tanben un important centre culturau amb un riche patrimòni arquitecturau, de museus majors (en particular lo Lovre) e de companhiás o d'institucions de premiera importància dins de domenis coma la mòda o lo luxe. De mai, la vila garda de mitans artistics fòrça dinamics. Aqueu ròtle se torna trobar en matèria economic. La vila es lo seti de plusors companhiás multinacionalas importantas coma Total, Axa, Carrefour, EDF o Renault. De bancas internacionalas son pereu basaas dins la capitala o dins son aglomeracion (Crédit agricole, BNP Paribas, Société générale o BPCE. La borsa de París fa egalament partia de la plaça financiera mai grandas dau continent.

Enfin, París e son aglomeracion son un centre scientific organizat a l'entorn de plusors universitats, institucions de recherchas e complexes tecnologics dedicats a la R&D. Per exemple, los cercaires de l'ESPCI obtenguèron set Premis Nobel durant lo segle XX.

Cultura

París es un centre de la cultura europea e mondiala despuei la fin de l'Edat Mejana. Ne'n foguèc probablament lo centre mai important entre lo segle XVII e la Segonda Guerra Mondiala. Aüra, en despiech dau declin de l'influéncia francesa dins lo monde, garda un prestigi considerable.

Patrimòni arquitecturau

Constituït de monuments datant de l'Antiquitat au periòde moderne, lo patrimòni arquitecturau de París e de son aglomeracion es un dels mai importants dau monde.

Bastiments e luòcs publics remarcables

Bastiments religioses

Musèus

  • Musèu del Lovre
  • Centre Beaubourg (Centre Jòrdi Pompidor)
  • Musée des Arts et Métiers
  • Musèu Carnavalet
  • Musèu d'Orsay
  • Musèu de las Arts e dels Mestièrs
  • Musèu Grevin
  • Musèu del Cai Branly

Gratacèls

  • Torre Montparnasse (220 m)
  • Torre Copola (187 m)
  • Torre Gan (186 m)
  • Torre Areva (184 m)
  • Torre Societat Generala (167 m)
  • Torre EDF (165 m)
  • Ostalariá Concòrdia Lafaieta (137 m)

en pregit:

  • Torre Farre (300 m) (2009-2012)
  • Torre Generali (318 m) (2008-2011)
  • Torre T1 (185 m) (2008)
  • Torre Granite (184 m) (2008)
Remove ads

Administracion

Demografia

Evolucion demografica
196219681975198219901999200420052018
2 790 091 2 590 771 2 299 830 2 176 243 2 152 423 2 125 246 2 142 800 2 166 200 2 113 705
Nombre retengut a partir de 1968 : Populacion sens còmptes dobles
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads