París
capitala de França From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
París[2][3] (en francés: Paris [paˈʀi] ) es la capitala de França, aital coma de la region de l'Illa de França (o «Region Parisenca»), formant l'unic departament comunal del país (nº 75).
Remove ads
Geografia
Geografia fisica
París se situa au mitan dau Bacin Parisenc, un bacin sedimentari que curbe la mieitat nòrd de França, entre lo Massís Armorican a l'oest, la Manja au nòrd, las estructuras geologicas de las Ardenas e de la vau de Ren a l'est e lo Massís Centrau au sud. Es una region mai que mai compausaa de plans favorables a l'agricultura, de serres e de planasteus. Lo releu i es rarament un obstacle, mas pòt imprimir localament d'aisses preferenciaus per la circulacion dels bens e de las personas.
Lo territòri comunau (París intra-muros) a una superficia de 105,40 km² e s'estende a l'entorn de l'illa Sant Loís e de l'illa de la Ciutat dins la vau de Sèina. Lo fluvi i chavèc son liech dins una region bassa que se situa a pauc près a 30 m d'altituda, laissant de caire quauques pichons releus coma Montmartre (131 m) o Belleville (129 m)[4], en dessenhant una corba orientaa sud-est / nòrd-oest puei nòrd-est / sud-oest. La partia sud es dicha « riba senestra » e la partia nòrd « riba drecha ». Chau nòtar la preséncia de la partia finala de la vau de Marna sus la riba drecha. D'efiech, aquela ribiera se geta dins Sèina quauques quilomètres avans l'illa Sant Loís.
Pasmens, París es en realitat lo centre d'una aglomeracion que s'estende, d'un biais concentric sus los territòris vesins. Los tres departaments de la Pichona Corona (Auts de Sèina, Sèina e Sant Danís e Vau de Marna) cúrbon un espaci de 657 km² qu'es fòrça integrat a la metropòli parisenca. Au-delà, lo bastit urban ocupa egalament una partia significativa de la region Illa de França.
Clima
París a un clima oceanic desgradat de tipe Cfb dins la classificacion de Köppen. L'influéncia oceanica i es mai importanta que l'influéncia continentala. Aquò se tradutz per una temperatura minimala mejana de 15,1 °C entre junh a aost e de 3 °C en decembre e febrier, de precipitacions frequentas tota l'annaa (111 jorns), mai amb un volum de pluejas relativament feble (637 mm).
Lo desvolopament de l'urbanizacion e lo chambiament climatic entraïnan doas transformacions importantas – totjorn en cors – dau clima parisenc. La premiera es lo fenomèn de microclima urban que se manifèsta per una aumentacion de la temperatura e una baissa significativa dau nombre de jorns de nèbla[5]. La segonda favoriza una aumentacion generala de la temperatura e una aumentacion de las precipitacions. Dins lo corrent dau segle XX, lo clima de París es ansin vengut pus doç e pus umide[6]. Aquelas evolucions deurian contunhar durant lo segle que ven.
Demografia
En 2022, la populacion de París intra-muros èra 2,11 milions abitants e i aviá 10,94 milions d'abitants dins tota son aglomeracion. Aquò tradutz doas evolucions opausaas : la comuna de París ela meteissa perde pauc a cha pauc sa populacion, mas son aglomeracion coneisse una aumentacion relativament rapida. D'efiech, entre 1901 e 1962, la populacion comunala èra compresa entre 2,7 e 2,9 milions d'abitants amb un maximom de 2,91 milions en 1921. La demenicion foguèc relativament marcaa durant los ans 1970-1900 e una certana estabilizacion s'obsèrva despuei la fin dau segle XX. Lo cost mai e mai important de la vida dins la vila, la baissa regulara dau nombre de lotjaments e lor ancianetat son los factors principaus d'aqueu declin demografic. Aquò favorizèc pereu la creissença de las diferentas banlegas parisencas. Aqueu fenomene es relativament regular amb una aumentacion de 500 000 abitants chasca decenia despuei los ans 1840[7].
En 2025, l'aglomeracion parisenca èra la segonda pus importanta dau continent europeu après aquela de Moscòu. Fòrça dinamica, atira chasca annaa un nombre important d'imigrants. París e son aglomeracion son donc un endrech relativament cosmopolita. En 2019, 84,6 % de sos residents èran naissuts en França e 1,7 % dins los departaments d'otramar. Magrèb (6,5 %), l'Africa Negra (3,3 %) e Portugau (2,1 %) èran las tres regions principalas d'origina dels abitants naissauts en defòra de França[8]. Una autra particularitat de París son los inegalitats socialas au sen de sa populacion. D'efiech, las vilas e los quartiers situats entre Versalhas e los arrondiments de l'oest parisenc son abitats per una populacion fòrça aisaa. En revenge, la màger part dau departament de Sèina e Sant Danís consitituís una pòcha de pauretat gangrenaa per las dificultats economicas, lo chaumatge e la criminalitat.
Transpòrts
París es una metropòli internacionala de prumiera importància qu'es fòrça ben connectaa a las rets de transpòrt mondialas. Au niveu rotier, la vila es lo centre de la ret rotiera francesa. Es ansin directament desservia per au mens set autorotas (A1, A3, A4, A6, A10, A13 e A14) e plusors rotas e autorotas importantas son centraas sus l'aglomeracion parisenca. De mai, plusors rocadas autorotieras permèton de facilitar los desplaçaments internes. Aquela ret es actualament l'objecte de transformacions significativas per reduire la pollucion atmosferica en demenissent l'usatge de l'automobila dins París intra-muros. Aquò suscita de debats importants car aquela politica es accusaa d'agravar los encombraments jornadiers.
Au niveau ferroviari, l'aglomeracion es lo centre de plusors rets de chamins de ferre. Lo pus estendut es la ret ferroviària francesa que permet a las garas parisencas de desservir las autras aglomeracions principalas de França. De liasons internacionalas amb Londres, Amsterdam o Turin son pereu asseguraas chasque jorn. París es tanben lo centre de doas rets encharjaas d'assegurar las liasons amb las autras vilas de la region Illa de França (Transilien e RER) e d'una ret interna destinaa a assegurar los transpòrts collectius dins la vila ela meteissa (metrò).
Enfin, au niveu aerian, París dispausa de plusors aeropòrts. Lo pus important es l'aeropòrt de París-Carles de Gaulle que fa partia dels detz aeropòrts pus frequentats dau monde (67,3 milions de passatgiers en 2023). Lo segond es l'aeropòrt de París-Orly qu'es lo segond aeropòrt de França (33 milions de passatgiers en 2024). Las autras infrastructuras aeroportuàrias son mens importantas, mas chau nòtar l'existéncia dels aeropòrts de Beauvais, que ten lo ròtle de tresen aeropòrt de passatgiers de l'aglomeracion (6,5 milions de passatgiers en 2024), e dau Bourget qu'es lo prumier aeropòrt d'afaires francés.
Lenga
París es lo breç de la lenga francesa. D'efiech, seti de l'administracion reiala tre lo segle VI, la vila impausèc pauc a cha pauc sa lenga a la resta dels territòris contrarotlats per los poders francs puei francés. Normalizaa per las autoritats parisencas, aquela lenga evolucionèc lentament per formar lo francés actuau. Aqueu ròtle es encara illustrat per la preséncia d'institucions dins la vila d'institucions lingüisticas coma l'Academia Francesa que foguèc longtemps en charja de la gestion de la lenga francesa e que garda un prestigi important dins aqueu domeni. Lo francés es ansin la lenga pus parlaa dins la vila e son aglomeracion. Pasmens, l'estatut de metropòli internacionala de París menèc a una importanta diversificacion de las lengas utilizaas per los abitants amb l'usatge creissent de las lengas internacionalas majoras (anglés, etc.) e de las lengas d'imigracion en França (arabi, portugués, etc.).
Religions
París es tradicionalament une vila catolica. La vila es ansin lo seti d'una archidiocesi e assosta cinc basilicas menoras. La pus coneigua es la Catedrala de Nòstra Dòna de París que fa partia de las gleisas catolicas pus importantas dau monde actuau. Sieis autras basilicas menoras se tròban egalament dins las vilas de l'aglomeracion parisenca. Pasmens, amb la descristianizacion creissenta de la societat francesa, la practica religiosa de los abitants catolics es vengüa limitaa.
Las autras religions implantaas despuei de segles dins la vila son lo protestantisme e lo judaïsme. Aquelos creires son a l'origina de doas minoritats significativas. D'efiech, lo nombre de judieus dins la region parisenca èra estimat a 282 000 en 2014. Aquò representava la prumiera comunautat judieva dins lo monde après Israèl e Nòva York. La comunautat protestanta es mens coneigua, mas es formaa d'una populacion istorica e d'un ensemble de populacions imigraas mai que mai originàrias d'Africa o de las Antilhas. L'arribaa d'aquelas populacions explica lo desvolopament dau protestantisme evangelic, pauc present avans la fin dau segle XX en França, dins lo departament de Sèina e Sant Danís.
Enfin, despuei la segonda mitat dau segle XX, l'aglomeracion parisenca es marcaa per l'aparicion d'una comunautat musulmana eissia de l'imigracion, principalament de l'imigracion en provenença de Magreb. Los musulmans son ansin relativament concentrats dins los quartiers populars, en particular en Sèina e Sant Danís qu'es lo luec d'implantacion de la màger part dels imigrants paures. Pòion donc estre localament majoritaris, çò qu'es relativament rar per las autras minoritats religiosas implantaas dins la region parisenca.
Remove ads
Istòria
Los vikings que la sacamandegén ua purmèra vegada en 845 e que s'i tornèn d'autes còps dinc au Tractat de Saint-Clair-sur-Epte.
La dinastia deus capecians que preferí la vila d'Orleans com capitau e París non tornè pas crubar aqueth títou abans lo regnat de Loís VI (1108 - 1137).
A partir de 1163 que comencè la construccion de la catedrau de Nosta Dauna de París.
De la Preïstòria a l'Antiquitat
L'existéncia d'un abitat palunenc es atestaa sus lo territòri comunau dau París actuau durant lo periòde chassean (4 000-3 800 avC) au niveu dau vilatge de Bercy. Pasmens, d'un biais generau, l'istòria dau site es pauc coneissua fins al periòde galloroman. En 52 avC, los Parisii vivian dins la region, mas l'emplaçament de lor vila es pas precisat dins las fonts latinas. Una illa de Sèina o un quartier de Nanterre son los sites privilegiats[9][10].
Los Romans fondèron una vila sus la riba senestra e sus l'illa de la Ciutat. Dicha Lutetia (Lutècia), aquela ciutat demorèc un centre urban relativament modeste amb un maximom de 10 000 abitants[11]. Pasmens, lo trafec fluviau assegurèc la prosperitat de l'economia locala[12]. De mai, foguèc lo luec de sejorn dels emperaires Julian (361-363) e Valentinian Ièr (364-375) en causa de sa posicion estrategica per susvelhar las frontieras de Germania. Es a aquela epòca que lo terme París, eissit dau latin Civitas Parisiorum (« ciutat dels Parisii »), remplacèc lo nom Lutècia. Segon una legenda locala, la vila foguèc evangelizaa per Sant Denís vèrs 250[13].
Lo periòde medievau
En 508, lo rei franc Clodovèu establissèc sa residéncia principala dins la vila[14]. Aquò èra una font de prestigi e plusors edificis religiós foguèron bastits dins la vila. Per exemple, Childebert Ièr organizèc la construccion de la catedrala de Sant Esteve (511-558). Puei, durant lo segle VII, la vila comencèc de s'estendre sus la riba drecha[15]. Pasmens, aqueu ròtle politic es de relativizar car los reis francs èran oblijats de se desplaçar regularament dins sos domenis. De mai, las divisions dels territòris francs entre los eiretiers de Clodovèu limitèron fòrça lo raionament de la vila. Enfin, las conquistas de Carlesmanhe desplacèron lo centre de gravitat dau poder franc vèrs l'est[16].
Durant le segle IX, París venguèt lo còr de la potença dels Robertians, un ostau de la noblesa franca ben establia en Neustria. Actors importants de la vita politica franca, obtenguèron lo títol reiau en 888 e en 922, mas foguèron pereu capables de l'abandonar en chambi d'un renforçament de sas possessions[17]. Deguèron egalament se defendre còntra las incursions vikingas. En 845, París foguèc ansin pilhaa e destrucha[18]. Pasmens, los defensors ganhèron en 885-886 e poguèron crompar la fin d'un autre sietge en 889[19]. Aquelos combats permetèron als Robertians d'aquistar un prestigi important. En 987, lo còmte de París, Uc Capet, foguèc elegit rei de França per la resta de l'aristocracia franca de Francia Occidentala. Aquò marca la fondacion de la dinastia capeciana que son en realitat una brancha dels Robertians.
Durant los regnes dels prumiers Capecians, París èra una vila importanta dau domeni reiau, mas pas una capitala. Son ròtle politic e administratiu se renforçèc pauc a cha pauc amb la restauracion dau Palais de la Ciutat per Robèrt II lo Piós (996-1031) e l'establiment definitiu de la cort e de la chancelariá dins la vila per Loís VI (1108-1137) e Loís VII (1137-1180)[20]. Plusors institucions religiosas, en particular d'abadiás, foguèron tanben restauraas durant aqueu periòde e la construccion de la catedrala de Nòstra-Dòna de París comencèc en 1163. Au niveu economic, la vila venguèc un centre dau comèrci dau blat, dau peis e dau drap. Las autoritats sostenguèron fòrça lo desvolopament dels marchands parisencs[21]. Encoratjèron egalament la formacion d'institucions universitàrias e, a la mòrt de Loís VII, un embrion d'administracion centrala èra en plaça.
Aquela politica permetèc a Felip August (1180-1223), a Sant Loís (1226-1270) e a Felip lo Beu (1285-1314) de transformar la vila en capitala vertadiera. L'administracion reiala coneissèc alora un desvolopament considerable amb la creacion de la Chambra dels Còmptes, dau Tesaur e dels Archius dau Reiaume.
De la Renaissença a la Revolucion Francesa
Los periòdes revolucionari e napoleonenc
De la Restauracion a la Comuna de París
De la Bela Epòca a la Segonda Guerra Mondiala
Lo París contemporaneu
Remove ads
Foncions
Monuments e luòcs toristics
Panorama de París vist del naut de l'Arc de Trionf.
Bastiments e luòcs publics remarcables
- Torre Eiffel
- Palais del Lovre
- Arc de Trionf de l'Étoile
- La Concergeria
- Los Fenis
- Panteon
- Plaça de la Concòrdia
- Colomna Vendoma
- La Bastilha
- Aliscamps
- Pònt Nòu
- Pònt Alexandre III
- Plaça del Tertre
- Arca de la Devesa
Bastiments religioses
- Catedrala de Nòstra Dòna de París
- Basilica del Sacrat Còr
- Glèisa de la Magdalena
- Santa Capèla
- Abadiá de Sant German dels Prats
Musèus
- Musèu del Lovre
- Centre Beaubourg (Centre Jòrdi Pompidor)
- Musée des Arts et Métiers
- Musèu Carnavalet
- Musèu d'Orsay
- Musèu de las Arts e dels Mestièrs
- Musèu Grevin
- Musèu del Cai Branly
Gratacèls
- Torre Montparnasse (220 m)
- Torre Copola (187 m)
- Torre Gan (186 m)
- Torre Areva (184 m)
- Torre Societat Generala (167 m)
- Torre EDF (165 m)
- Ostalariá Concòrdia Lafaieta (137 m)
en pregit:
- Torre Farre (300 m) (2009-2012)
- Torre Generali (318 m) (2008-2011)
- Torre T1 (185 m) (2008)
- Torre Granite (184 m) (2008)
Remove ads
Administracion
Demografia
| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2004 | 2005 | 2018 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2 790 091 | 2 590 771 | 2 299 830 | 2 176 243 | 2 152 423 | 2 125 246 | 2 142 800 | 2 166 200 | 2 113 705 |
| Nombre retengut a partir de 1968 : Populacion sens còmptes dobles | ||||||||
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads