Sofòcles
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sofòcles (en grèc: Σοφοκλῆς (Sophoklễs)), nascut a Colonos (actual quartièr popular d'Atenas) en 496 o 495 ab. C. e mòrt en 406 o 405 ab. C. es un dels tres grands tragedians grècs que lor òbra es en partida coneguda, amb Esquil (526-456) e Euripides (480-406). Es subretot l'autor de cent vint-e-doas pèças (que una centena de tragedias), mas se ne coneis pas que sèt uèi. Citat coma paradigma de la tragedia par Aristòtel, subretot per l'usatge que fa del còr[1] e per sa pèça Edip rei[2], ganhèt tanben lo pus grand nombre de victòrias al concors tragic de las grandas Dionisias (dètz e uèit), e jamai foguèt darrièr.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
Son teatre rompèt amb la trilogia « ligada » e aprigondiguèt los aspèctes psicologics dels personatges. Sas pèças metent en scèna d'eròis, sovent solitaris o fòragetats (Aias, Antigòna, Edip, Electra), e confrontats a de problèmas morals que venon de la situacion tragica. Comparat amb Esquil, Sofòcles met pas o pauc en scèna los dieus, qu'intervenon solament amb los oracles que lor caractèr escur engana sovent los òmes, sul mòde de l'ironia tragica.