Vodó
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo vodó es una religion originària de l'Africa occidentala e transportada cap a America amb lo comèrçi dels esclaus. Es una varianta teïsta d'un sistèma animista, acompanhat de fòrça magia. Es ligada a la natura e los seus fenomèns, a las divinitats e esperits amb que se pòt intrar en contacte. I a tanben una fòrta compausanta sincretica e d'elements folkcorics, coma los zòmbis[N 1] o las monacas vodós. A causa de son ligam dirècte amb la cosmologia e los sistèmas de cresenças neoliticas, lo seu estudi es d'un grand interés dins lo camp de la paleoantropologia.
Existís una filmografia forninada e la de literatura al subjècte d'aquelas tradicions misticas del vodó semblants a d'autras ancianas tradicions o religions coma lo bodisme o l'indoïsme; alara que lo vodó se poiriá considerar coma plan mai acian qu'aquelas, la cultura populara a vegadas tend a diabolizar o a deformar çò qu'es vengut ara, quina que siá la forma, la religion de mai de 40 milions de personas pel mond, e mai concentradas, per la forma tradicionala dins l'Africa Subsahariana e l'America Latina.
Lo trafec d'esclaus cap a America conduguèt a un fòrt fenomèn de sincretisme entre aquela religion e las cresenças cristianas dels esclavistas, e tanben amb las religions nativas dels luòcs ont arribèron los esclaus. Alara venguèt lo vodó d'Aïtí e un gran nombre de derivats. Uns d'aqueles derivats arribèron a Euròpa dins la decenias recentas, segunet los percors migratòris.
Los pòbles fon, ewe, Mina e d'autres partejan de cresenças similaras que se nomenan vodun qu'en fon significa «esperit».