Aigas Mòrtas

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Aigas Mòrtas
Remove ads

Aigas Mòrtas[1] ([ˈajgɔ ˈmɔʁtɔ] en occitan provençau; Aigues-Mortes en francés) es una comuna lengadociana, de dialècte provençau, situada dins lo departament de Gard e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Vila d'Occitània
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Remove ads

Segon Cartodialect, la comuna (ponch 861) a un parlar de transicion entre lengadocian (nuòch e gal) e provençau: lei e castèu.

Remove ads

Geografia

Per la rota, Aigas Mòrtas es situat a 35 km aperaquí de Nimes e 30 km de Montpelhièr. Lo territòri comunau se compausa d'una partida de la plana umida e deis estanhs de Pichòta Camarga. Comunica amb lo golf del Leon e la mar Mediterranèa per lo Grau dau Rei.

Thumb
Comunas a l'entorn.

Toponimia

Leis atestacions ancianas son, per luòc:

  • Aigas Mòrtas - Aquæ-Mortuæ en 1248; Villa Aquarum Mortuarum en 1294; Bonaper-ForsaBona-per-Forsa?) en 1248[2].
  • Le Grau-du-Roi (nom fr) - Le grau d'Aiguesmortes en 1762[3]. Vilatge[2].

Istòria

En 791, Carlesmanhe faguèt bastir la torre Matafèr, au mitan dei paluns, per la securitat dei pescaires e deis obrièrs dei salinas e bessai per la senhalizacion e la transmission dei novèlas destinada a donar l’alèrta, per lo cas de l’arrivada d’una flòta. La vocacion de la torre passèt del domeni guerrièr au domeni espiritual quora Carlesmanhe l'autregèt a l’abadiá benedictina, consagrat a l’Opus Dei e que per sei psalmodias, de jorn coma de nuèch, fan designer son convent dau títol de Psalmòdi. Lo convent existís en 812, coma lo confirma un acte de dotacion facha per lo nimesenc Badila a l’abadiá[4]. Aaquesta epòca, los abitants, demoravan dins de cabanas de canas, e vivián de la pesca, de la caça e de la produccion de sal. La region èra sota la dominacion dei monges de l'abadiá de Psalmòdi.

En 1240, Loís IX de França, que se vòl debarrassar de l'empresa dei marinas italianas per lo transpòrt dei tropas per lei crosadas, s'interessa a la posicion estrategica que representa lo luòc per son reiaume. A aquesta epòca, Marselha aperten a son fraire Carles d'Anjau, rei de Nàpols, Agde au Comte de Tolosa Raimon VII e Montpelhièr au rei d'Aragon Jacme Ièr. Sant Loís voliá un accès dirècte a la mar Mediterranèa. Obtenguèt dei monges de l'abadiá la vila e lei tèrras a l'entorn per escambi de proprietats. Leis abitants èran exemptats de la gabèla, impòst prelevat sus la sal que podián prene sens constrencha[5]. Faguèt bastir una rota entre lei paluns e la torre Carbonièra per i faire lo gach e aitau protegir l'accès de la vila. Sant Loís bastit puèi la torre de Constança per assostar sa garneson. En 1272, lo filh e successor de Loís IX, Felip lo Ardi, ordona la perseguida de la construccion dei barris per cinturar completament la pichòta vila. Lei trabalhs s'acabèron pas que 30 ans pus tard.

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...
Remove ads

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 8450, totala: 8536


196219681975198219901999200620072008




Cercar
Cercar
7 115
7 613
7 891
7 975
20092010
8 116
8 204
8 341
8 426
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Remove ads

Luòcs e monuments

Personalitats liadas ambé la comuna

Liames extèrnes

Veire tanben

Liames extèrnes

Nòtas e referéncias

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads