L'arsenic es l'element quimic de numèro atomic 33, notat pel simbòl As. Son còs simple se presenta jos la forma d'un solid cristallin argentat.
Faits en brèu 33germani ← arsenic → selèni, Descobridor o inventaire ...
|
|
|---|
| Descobridor o inventaire |
|
| Data de descobèrta |
|
| Contrari |
|
| Color |
|
| Simbòl de quantitat |
|
| Simbòl d'unitat |
|
| Proprietat de |
|
| Fondador |
|
| Compren |
|
| Data de debuta |
|
| Data de fin |
|
| Precedit per |
|
| Seguit per |
|
| Coordenadas |
|
P
↑
As
↓
Sb |
|
| Generalitats |
| Nom, Simbòl, Numèro atomic |
arsenic, As, 33 |
| Familha d'elements quimics | metalloïds |
| Grop, Periòde, Blòc |
15, 4, p |
| Aparéncia | gris metallic
 |
| Massa atomica | 74.92160(2) g/mol |
| Configuracion electronica | [Ar] 3d10 4s2 4p3 |
| Electrons per nivèl energetic | 2, 8, 18, 5 |
| Proprietats fisicas
|
| Fasa | solid |
| Densitat (temperatura ambienta) | 5.727 g/cm³ |
| Densitat liquida al punt de fusion | 5.22 g/cm³ |
| Punt de fusion | 1090 K
(817 °C, 1503 °F) |
| Punt d'ebullicion | subl. 887 K
(614 °C, 1137 °F) |
| Calor de fusion | (gris) 24.44 kJ/mol |
| Calor de vaporizacion | ? 34.76 kJ/mol |
| Capacitat calorifica | (25 °C) 24.64 J/(mol·K) |
Pression de vapor
| P/Pa | 1 | 10 | 100 | 1 k | 10 k | 100 k |
| a T/K | 553 | 596 | 646 | 706 | 781 | 874 |
|
| Proprietats atomicas
|
| Estructura cristallina | romboedric |
| Estat d'oxidacion | ±3, 5
(oxid leugièrament acid) |
| Electronegativitat | 2.18 (Escala de Pauling) |
Potencials d'ionizacion
(mai) |
1èr : 947.0 kJ/mol |
| 2nd : 1798 kJ/mol |
| 3en : 2735 kJ/mol |
| Rai atomic | 115 pm |
| Rai atomic calculat | 114 pm |
| Rai covalent | 119 pm |
| Rai de van der Waals | 185 pm |
| Informacions divèrsas
|
| Magnetisme | pas de donada |
| Resistivitat electrica | (20 °C) 333 nΩ·m |
| Conductivitat termica | (300 K) 50.2 W/(m·K) |
| Modul de Young | 8 GPa |
| Modul de Bulk | 22 GPa |
| Duretat de Mohs | 3.5 |
| Duretat de Brinell | 1440 MPa |
| Numèro CAS | 7440-38-2 |
| Isotòps pus estables |
Article : Isotòps del (de l') arsenic
| iso |
NA |
Mièja vida |
MD |
ED (MeV) |
PD |
|---|
| 73As |
syn |
80.3 d |
ε |
- |
73Ge |
| γ |
0.05D, 0.01D, e |
- |
| 74As |
syn |
17.78 d |
ε |
- |
74Ge |
| β+ |
0.941 |
74Ge |
| γ |
0.595, 0.634 |
- |
| β- |
1.35, 0.717 |
74Se |
| 75As |
100% |
As es estable amb 42 neutrons |
|
|
Tampar
L'arsenic aparten al grop dels pnictogèns (grop 15) amb l'azòt (N), lo fosfòr (P), l'antimòni (Sb), lo bismut (Bi) e lo moscovi(Mc). Ten de propritats intermediaris entre las dels metals e dels non-metals, coma l'antimòne que ne's pròche. Es generalament considerat coma un metalloïd. Es un element nautament toxic e un polluant reglementat dempuèi 2005 en Euròpa per una directiva.
Lo grop dels pnictogèns mòstra una tendància creissenta de formar de sulfurs estables puslèu que d'oxids. En mai, los ions a basa d'As, Sb e Bi son précipitats per lo sulfur d'idrogèn en solucion.
L’arsenic es quimicament fòrça semblable al fosfòr, element non-metal que le precedís dins lo meteis grop. Òm ditz qu'es son « analòg quimic». Presenta tanben una granda analogia amb l'antimòni semi-metallic, pus pesuc, que le seguís dins lo grop.
Aquela matèria coneguda dempuèi l'Antiquitat es tanben un perturbator endocrinian.
