Artaban IV

From Wikipedia, the free encyclopedia

Artaban IV
Remove ads

Artaban IV foguèt lo darrièr emperaire part que regnèt de 216 a 224[1],[2]. Succediguèt a son fraire Vologés VI.

Faits en brèu Naissença, N. a ...
Remove ads
Remove ads

Règne

En 213, Artaban decidiguèt de contestar lo poder de son fraire Vologés VI. Paréis aver pres lo contraròtle de la màger part de l'empèri en 216. Pasmens, de monedas al nom de Vologés foguèron produchas dusqua 221 o 222[3],[1].

Artaban deguèt afrontar Caracalla que marchèt sus l'empèri part. En 217, Caracalla foguèt assassinar per lo cap de sa garda, Macrin. Aquest ofriguèt la patz a Artaban que respondèt amb fòrça exigéncias. La guèrra èra pus mai d'evitar e una batalha de tres jorns se debanèt a Nisibe, que foguèt una victòria parta. En 218, Macrin foguèt assassinat[2].

Lo dangièr roman èra alunhat, mas lèu una menaça novèla apareguèt. Un vassal de Persida, Ardashir, comencèt una revòlta que menèt a la batalha d'Hormizdagan ont, lo 28 d'abril de 224, lo darrièr rei part moriguèt[2]. Ardashir fondèt un novèl estat, l'Empèri sassanid. Los parts dispareguèron de l'istòria, e los pèrsas tornèron dirigir lo mond iranian, cinc sègles après la casuda de l'Empèri Aquemenida.

Remove ads

Referéncias

Loading content...

Fonts

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads