Atian

L'Atian es l'abans darrièr estatge estratigrafic del Cretacèu inferior. S'espandís de ≃ -125,0  a ≃ -113,0 Ma^[1], succedissent al Barremian e precedent l'Albian.

Estratotipe

L'Atian foguèt creat per Alcide d'Orbigny en 1840. Lo nom ven de la vila d'Ate (Vauclusa).

La region estratotipica de l'Atian se situa en Provença. L'Atian es localament devesit en 3 sosetatges nomenats (del mai ancian al mai recent) : Bedolan, Gargacian, Clansaiasian. Lors noms ven dels vilatges de la Bedola, Gargaç e Clansaias.

Aqueles sosetatges locals an cadun lor estratotipe^[2],[3],[4].

Lo descopatge biostratigrafic per ammonitas varia segon los sectors paleogeografics:

• lo descopatge estandard de l'Atian repausa subretot sus las donadas de terren pel domèni mediterranèu^[5];
• pel Sud de l'Anglatèrra, es la zonacion locala qu'es classicament utilizada^[6].

De formacions geologicas de l'Atian

Formacion	Localizacion	Descripcion	Fotografia
Marlas grisas	Entre Rossilhon e Sant Savorrnin d'Ate	Marlas grisas de l'Atian
Calcaris urgonian	Reserva naturala nacionala dels Nauts de Chartrosa	Los sucs de la sèrra orientala del massís de la Chartrosa, dempuèi lo Mont Granièr fins a la dent de Crolles son constituits subretot de calcari urgonian, datant de l'Atian al suc. l[7].