Bernat Sarrieu

lingüista occitan From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

Pèir Josèp Bernat dit Bernat Sarrieu (Montalban, Carcin, 1875[1]-1935) èra un pedagòg e linguista occitan. Lo son pair Pèir Josèp èra vasut a Sent Mamet, la soa mair èra de Montalban.[2] Normalian, professor agregat de filosofia, ensenhèt a Aush e dens autes lòcs. Estot un deths membres fondators e eth gavidaire der’Escolo deras Pirenéos. Agot influéncia sus Mossen Condò Sambeat e l'incitèt a escríver en occitan. Estudièt eth parlar de Banhèras de Luishon e ne publiquèt un estudi dens era Revue des Langues Romanes.

Remove ads

Bibliografia

En occitan:

  • Era garlando (1903)
  • Piréno : tragedió imitado des tragediéz elleniques (1903)
  • Et perdut : pastorale luchonnaise (1910)
  • Sént Mamèt, et gran martir (mistèri en 5 actes, 1914)
  • Edj arroumaire : peçoto coumico en siés tablèus (1922)

En francés:

  • "Le parler de Bagnères-de-Luchon et sa vallée" (Revue des Langues Romanes, 1902-1907)
  • Une langue vivante méconnue : la langue d'oc (1909)
  • Le docteur Cator, félibre gascon : Sa vie et son oeuvre (1924)
  • "La graphie de la langue d'oc et la langue commune d'Occitanie" in La Revue Méridionale (1924)
  • L'assimilation des étrangers en France et particulièrement dans le Midi (1924)
  • Observations sur l'enseignement de la langue d'oc (1929)
Remove ads

Òbras disponibles en linha

Referéncias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads