Bodsorc'hel

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Bodsorc'hel
Remove ads

Bodsorc'hel en breton ( Botsorhel - Bodsorc'hel en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament de Finistèrra e la region de Bretanha.

Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Remove ads

Geografia

Partida eissida de l'article francés
Fichièr:Map-França-Finistère-Municipalitat-Botsorhel.svg
Localizacion de Botsorhel en lo departament del Finistère

Botsorhel se situat a una quinzena de quilomètres a l'èst-sud-es de Morlaix. Los sieus abitants an trucat los Botsorhélois e los Botsorhéloises. La municipalitat es prèpa del limit nòrd del Parc natural regional de Armorique. Lo Douron, fleuve litoral en se tirant en la Mange, e lo sieu afluent lo Squirou son los dos corses d'aiga principala #que prenon la siá font en la part sud de la municipalitat, la limitan de contunh, lo primièr a l'oèst amb Lannéanou e Plouigneau, lo segond a l'èst amb Guerlesquin, en formant una presqu'isla de confluence #que la extremitat nòrd n'a situat en la municipalitat vesina del Ponthou. Lo finage communal, estrech en lo sentit oèst-es, es fòrça étiré en lo sentit nòrd-sud, actiu cap al sud fins a la linha de crête de las Monts de Arrée, egalament linha de parteja d'aigas amb afluents del Aulne (#que lududes se tira en la Rade de Brèst), en particulara lo Rudalveget.

Las altituds los mai anautitas se tròban doncas al limit sud del territòri communal (264 mètres al Calhau Malfran, 256 mètres près de de lo masatge caseriu de Creac'h-Pluen), mas una segonda alineació, un pauc mai al nòrd, mas totjorn en la part sud del territòri communal es a penas mens elevadas (Lo Portatz Blevara culmini a 253 mètres près de Croaz Crist); dintratz aquelas doas alineacions de crêtes se tròba una zòna dépressive, en formant lo marais de Lost ar Cloz #que se bassa a 213 mètres. Tot aquel quatren sud del finage communal es fòrça pauc viscut, los caserius de Guernélohet, Créac'h Pulven, Creac'h-Post e Pen-ar-Rest en essent situats a la périphérie del marais.

Lo tres-quatren nòrd de la municipalitat forman un scenari pro bosselé, mas #que l'altitud mièja décroit progressivament cap al nòrd, transeünt de 230-240 mètres cap al sud a 150 mètres aperaquí en la part nòrd. Lo bourg de Botsorhel ne n'ocupa la part médiane, cap a 200 mètres d'altitud. Los dos corses d'aiga précités, Douron e Squiriou, forman als limits occidentales e orientales de la municipalitat dels vallées estrechas e dintradas d'una cinquantena de mètres per çò qu'es del scenari avoisinant e abandonan la municipalitat en direccion del Ponthou a un pauc mens de 100 mètres d'altitud. Pel passat, aqueles corses d'aiga an permeses lo bastiment de nombroses molins, la majoritat en ruïnes d'ara endavant.

Botsorhel Es marrit desservi pels mejans modèrns de comunicacion, en restant una municipalitat enclavée en detriment de la relativa proximitat de la via exprimissi RN 12 París-Brèst (échangeurs de Plouégat-Moysan en direccion de París e de Plouigneau en direccion de Brèst. La via ferrée París-Brèst passa en efièch un pauc mai al nòrd sul territòri de la municipalitat del Ponthou e meteis a Sant-Éloy (comuna de Plouigneau), mas las estacions los mai prèpas se tròban a Plounérin (a unitat|8.5|km ) e Plouigneau (a Unitat|6|km ).

Un projècte de bastiment d'una via ferrée en connectant Guerlesquin a Morlaix via Botsorhel, Lanneanou e Plougonven #existir al començament de la mas desboca pas pas[1].

Comunas confrontantas de Botsorhel
Thumb
Lannéanou, Scrignac, Bolazec, Monts de Arrée
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.
Tèxte originau de l'article francés
Thumb
Localisation de Botsorhel dans le département du Finistère

Botsorhel se situé à une quinzaine de kilomètres à l'est-sud-est de Morlaix. Ses habitants sont appelés les Botsorhélois et les Botsorhéloises. La commune est proche de la limite nord du Parc naturel régional d'Armorique. Le Douron, fleuve côtier se jetant dans la Manche, et son affluent le Squirou sont les deux cours d'eau principaux qui prennent leur source dans la partie sud de la commune, puis la limitent, le premier à l'ouest avec Lannéanou et Plouigneau, le second à l'est avec Guerlesquin, formant une presqu'île de confluence dont l'extrémité nord est située dans la commune voisine du Ponthou. Le finage communal, étroit dans le sens ouest-est, est très étiré dans le sens nord-sud, allant vers le sud jusqu'à la ligne de crête des Monts d'Arrée, également ligne de partage des eaux avec des affluents de l'Aulne (qui lui se jette dans la Rade de Brest), en particulier le Rudalveget.

Les altitudes les plus élevées se rencontrent donc à la limite sud du territoire communal (264 mètres au Roc Malfran, 256 mètres près du hameau de Creac'h-Pluen), mais un deuxième alignement, un peu plus au nord, mais toujours dans la partie sud du territoire communal est à peine moins élevé (Le Menez Blevara culmine à 253 mètres près de Croaz Christ); entre ces deux alignements de crêtes se trouve une zone dépressive, formant le marais de Lost ar Cloz qui s'abaisse à 213 mètres. Tout ce quart sud du finage communal est très peu habité, les hameaux de Guernélohet, Créac'h Pulven, Creac'h-Post et Pen-ar-Rest étant situés à la périphérie du marais.

Les trois-quarts nord de la commune forment un plateau assez bosselé, mais dont l'altitude moyenne décroit progressivement vers le nord, passant de 230-240 mètres vers le sud à 150 mètres environ dans la partie nord. Le bourg de Botsorhel en occupe la partie médiane, vers 200 mètres d'altitude. Les deux cours d'eau précités, Douron et Squiriou, forment aux limites occidentale et orientale de la commune des vallées étroites et encaissées d'une cinquantaine de mètres par rapport au plateau avoisinant et quittent la commune en direction du Ponthou à un peu moins de 100 mètres d'altitude. Par le passé, ces cours d'eau ont permis la construction de nombreux moulins, la plupart en ruines désormais.

Botsorhel est mal desservi par les moyens modernes de communication, restant une commune enclavée en dépit de la relative proximité de la voie expresse RN 12 Paris-Brest (échangeurs de Plouégat-Moysan en direction de Paris et de Plouigneau en direction de Brest. La voie ferrée Paris-Brest passe certes un peu plus au nord sur le territoire de la commune du Ponthou et même à Saint-Éloy (commune de Plouigneau), mais les gares les plus proches se trouvent à Plounérin8,5 km) et Plouigneau6 km).

Un projet de construction d'une voie ferrée reliant Guerlesquin à Morlaix via Botsorhel, Lanneanou et Plougonven exista au début du mais n'aboutit pas[2].

Comunas confrontantas de Botsorhel
Plouigneau Le Ponthou Le Ponthou, Plounerin (Côtes-d'Armor)
Lanneanou Thumb Le Ponthou, Guerlesquin
Lannéanou Lannéanou, Scrignac, Bolazec, Monts d'Arrée Guerlesquin
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.
Remove ads

Istòria

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:


196219681975198219901999200620072008




Cercar
Cercar
479
476
473
20092010
468
479
463
474
Fonts
</ref> Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Remove ads

Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads