Chastelmanh

Chastelmanh^[1],[2],[3] (Castelmagno en italian) es una comuna de la Val Grana, dins las Valadas Occitanas.^[4] Administrativament es dins la província de Coni e la region de Piemont, dins l’estat italian. Son capluòc es Champdamolin.

Chastelmanh
Armas de Chastelmanh
Administracion
Estat	Itàlia
Region	Piemont
Província	Coni
Geografia
Superfícia	49.31 km²
Altitud	1150 m
Demografia
Populacion	55 (2022)
Densitat	1.12 ab./km²
Comunas limitròfas	Cèlas, Demont, Draonier, La Màrmol, Montrós, Pradievi e Sant Damian
Autras informacions
Còdi ISTAT	004053
Còdi postal	12020
Prefixe telefonic	0171
Site web	comune.castelmagno.cn.it

Geografia

Chastelmanh se tròba al fons de la Val Grana a 1150 m d’autessa. Fai 55 abitants e es format da 15 ruaas, mas mec sieis son abitaas al jorn d’encuei: lo cap luòc Champdamolin, Clòts, Claps, Colet, Inaud e Neron.

Istòria

Lo territòri era abitat jà dai temps de la Roma imperiala; la sia istòria es liaa a n’aquela de la diòcesi de Turin, vist que lo siu evesco era senhor de la Val Grana, mas per sa posicion de confin subìs l’enfluença del marquesat de Saluces, di Savòia e de la França. La comuna, ente lo monde s’es sempre ocupat d’enlevament e produccion de fromatge, es devengua famosa abo lo fromatge Chastelmanh, produch abo lach de vacha après aver passat entre dui e sieis mes en trunas naturalas freschas e umidas.

Per la legenda, a la fin del IX secle lo fromatge seria arribat fins a Aquisgrana a la taula imperiala de Carl Manh: e vist que lhi seria ben plasut, seria estat chamat Chastelmanh en siu onor. Sector important de l’economia es lo torisme, esportiu e religiós, gracias a la presença del santuari de Sant Manh, s’la via que pòrta al Còl Fauniera e a las valadas Maira e Estura. Naissut ente un bòt se venerava Mart guerrier, ental Medioevo es estat decò pòst de blòc militar contra lo contraband, e ospici per lhi pelerins en viatge.

Reconstruit ental 1475, es engrandit ental XVIII secle abo la gleisa moderna, d’ente se passa a la Chapèla Vielha e a la Chapèla Allemandi. Aicì Pietro da Saluzzo realiza vers lo 1475 Evangelistas e Doctors de la Gleisa. Lhi frescs de la Chapèla Vielha abo las Istòrias de la Passion e Resurrecion son òbra del 1514 de Giovanni Botoneri.

Lista dels cònsols

Lista dels cònsols

Periòde		Identitat	Etiqueta
Mai de 2018	2028	Alberto Bianco	Lista civica
Febrièr de 2018	Mai de 2018	cap (conselh dissolgut)	cap
2015	Febrièr de 2018	Piergiorgio Donadio	Lista civica
2010	2015	Maurizio Giaminardi	Lista civica
2009	2010	cap (conselh dissolgut)	cap
2007	2009	Luigi Giraudo	Lista civica
1997	2007	Giovanni Rignon	Lista civica
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Nòtas