Fraissiniera

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Fraissiniera
Remove ads

Fraissiniera[1] (Freissinières en francés) es una comuna dau Daufinat occitan situada dins lo departament daus Auts Aups e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Vilatge d'Occitània
Faits en brèu FraissinieraFreissinières, Descobridor o inventaire ...
Remove ads

Geografia

Partida eissida de l'article francés

La vallée de Freissinières correspond a la conca en vessant de la Biaisse, riu que pren la siá font al caulet de Freissinière (o caulet de Orcières) e que se tira en la Durance dintre La Ròca-de-Voga e Sant-Crépin.

De siás n'oèst, se descobrís una plana alluviale d'aperaquí 80 ectaras vorejada al sud per bòsques de mélèzes, de pins e de avets, del temps que lo vessant nòrd presenta pas #qu'una façada àrida e rocosa ; totun al començament del sègle darrièr, la vinha i i aviá conreat fins a Unitat|1200|m {{}}.

Al nivèl del masatge dels Meyries, la valada s'agrandís sul vessant nòrd que pòrta una vegetacion pro densa de àlbers, de nosieras e de fraisses, los arbres qu'an donat lo sieu nom a la valada. Aquel sector de la valada, trucat la « Poua », plan expausat al sud, ofrissiá encara dins lo sègle darrièr de las tèrras conreades fins al nivèl dels pasturals, cap al caulet de Anon.

Fichièr:Mapa de Freissinières.jpg
Mapa de la municipalitat de Freissinières.

Après lo caseriu dels Ribes, la valada se rétrécit sens cessa la longitud del cors de la Biaisse, fins al fons de la valada. Las tèrras cultivablas èran escassas, las avalancas de nèu e las ruinas recobrant de pèiras e de graviers los camps e los prats ; los dos pichons caserius dels Viollins e dels Mensals son d'en un autre luòc situats dins las escassas zònas protegidas.

Après aquel pòble, la vallée cessa bruscament al nivèl del parking (1 441 m), la Biaisse descendent en cascada dempuèi lo caseriu de Dormillouse situat a Unitat|1727|m {{}}. Al nivèl d'aquel caseriu, la vallée se subdivise, la Biaisse en remontant lo sieu cors, plen oèst, fins al caulet de Freissinière (2 782 m) del temps que, en venent del sud, lo pichon torrent dels Oules charrie las aigas sortidas dels lacs de Faravel e de Palluel. Tot aquel sector, dominat per las anautitas reünions del pic Félix Neff (3 243 m), del Grand Pinier (3 117 m) e del Pichon Pinier (3 100 m) es uèi incluse dins la zòna centrala del Parc nacional dels Écrins. Fin finala, cal pas desbrembar, al sud del caseriu dels Viollins, la polida montanha de Val-Elevat, dominada pel Cap de Vautisse (3 156 m).

Tèxte originau de l'article francés

La vallée de Fraissiniera correspond au bassin versant de la Biaisse, rivière qui prend sa source au col de Freissinière (ou col d'Orcières) et qui se jette dans la Durance entre La Roche-de-Rame et Saint-Crépin.

D'est en ouest, on découvre une plaine alluviale d'environ 80 hectares bordée au sud par des forêts de mélèzes, de pins et de sapins, tandis que le versant nord ne présente qu'une façade aride et rocheuse ; néanmoins au début du siècle dernier, la vigne y était cultivée jusqu'à 1 200 m.

Au niveau du hameau des Meyries, la vallée s'élargit sur le versant nord qui porte une végétation assez dense de peupliers, de noyers et de frênes, arbres qui ont donné leur nom à la vallée. Ce secteur de la vallée, appelé la « Poua », bien exposé au sud, offrait encore au siècle dernier des terres cultivées jusqu'au niveau des pâturages, vers le col d'Anon.

Thumb
Carte de la commune de Freissinières.

Après le hameau des Ribes, la vallée se rétrécit sans cesse le long du cours de la Biaisse, jusqu'au fond de la vallée. Les terres cultivables étaient rares, les avalanches de neige et les éboulements recouvrant de pierres et de graviers les champs et les prés ; les deux petits hameaux des Viollins et des Mensals sont d'ailleurs situés dans les rares zones abritées.

Après ce village, la vallée cesse brusquement au niveau du parking (1 441 m), la Biaisse descendant en cascade depuis le hameau de Dormillouse situé à 1 727 m. Au niveau de ce hameau, la vallée se subdivise, la Biaisse remontant son cours, plein ouest, jusqu'au col de Freissinière (2 782 m) tandis que, venant du sud, le petit torrent des Oules charrie les eaux sorties des lacs de Faravel et de Palluel. Tout ce secteur, dominé par les hauts sommets du pic Félix Neff (3 243 m), du Grand Pinier (3 117 m) et du Petit Pinier (3 100 m) est aujourd'hui incluse dans la zone centrale du Parc national des Écrins. Enfin, il ne faut pas oublier, au sud du hameau des Viollins, la belle montagne de Val-Haute, dominée par la Tête de Vautisse (3 156 m).

Remove ads

Istòria

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
179318001806182118311836184118461851
843 858 893 910 892 895 898 887 908
185618611866187218761881188618911896
911 839 813 823 792 770 800 647 628
190119061911192119261931193619461954
618 586 605 589 485 454 439 386 318
196219681975198219901999200620072008
284
216
199
172
167
169
183
183
187
20092010
193
199
198
205
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Remove ads

Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Veire tanben

Liames extèrnes

Nòtas

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads