Judeocatalan

Lo judeocatalan (en ebrieu: קאטאלנית qatalanit; en catalan: judeocatalà o catalànic) es lo dialècte ipotetic del catalan parlat per las comunautats jusievas dins los territòris de lenga catalana. Lingüisticament, compartís de caracteristicas amb lo shuadit (judeoprovençal), encara que istoricament, etnicament e politicament, la comunautat judèocatalana èra independenta de la comunautat judèoprovençala, principalament per causa de l'ocupacion aràbia de la Peninsula Iberica. L'epòca d'aur del judeocatalan s'estend del sègle XII fins a 1492, data de l'expulsion dels jusieus dels territòris de lenga catalana.

L'existéncia del judeocatalan es controversada. Aital per Joan Ferrer los jusieus catalans parlavan tot simplament catalan.^[1]

Veire tanben

• Judeoaragonés
• Judeocastelhan
• Judeogascon
• Judeooccitan
• Judeoportugués

Bibliografia

• Jaume Riera i Sans. Cants de noces dels jueus catalans. Barcelona: Curiel. 1974
• Jaume Riera i Sans. Poemes hebraics de jueus catalans (segles XI-XV). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. 1976
• Marius Sala. "Les langues judéo-romanes: 7. Le judéo-catalan". in Gunther Holtus (ed.). Lexiko, der Romanistischen Linguistik (LRL). Band VII Kontakt, Migration und Kunstsprachen. https://doi-org.wikipedialibrary.idm.oclc.org/10.1515/9783110959925.372

Nòtas