Lausun
una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Lausun (Lauzun en francés) es una comuna agenesa e perigòrda, situada dins lo departament d'Òut e Garona e la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.
![]() |
Vilatge d'Occitània | ![]() |
Remove ads
Geografia
Perimètre del territòri
Toponimia
Las fòrmas ancianas son Eluso, Elusone ( ? al sègle IV, segon Durengues), aecclesia Sancti Stephani de Leuzuno, en latin, en 1126-1183, de Lauzuno, latinizacion del sègle XIII, castrum de Lauduno, latinizacions de 1259 e de 1270, apud Laudunum, latinizacion de 1305, capella de Laussino, latinizacion de 1326, prope Lodunum, latinizacion de 1520, Lauzun (mapa del sègle XVII) [1]. La fòrma citada per Durengues, pas segura, que correspond a Elusódunum auriá pas poscut donar Leusun, Lausun.
Lo nom es format d'un element gallés, que se trobariá tanben a Loudun (Lauzdunensis vicaria en 850, Laucidunensis en 895, Losdunum en 1059 [2], a Laudun e a Montliausut (ancian Montlausun). Aquel segond element es format, segon la tradicion toponimica, d'un nom gallés d'òme *Laucos e de dūnon (latinizat en dunum), « ciutadèla, fortalesa »; per explicar -z- e pas -d- dins qualques cas coma Lausun, lo compausat se deguèt contractar lèu [3], o fal supausar puslèu la pèrta del sentiment de la composicion.
En realitat quatre noms de dūnon emb un nom de persona *Laucos qu'es absent de tot autre toponime, es inversemblable. Vaquí probable perqué Delamarre, qu'accèpta Lauci-dūnon (o Lauco-dūnon) se garda ben de precisar que lo prumièr element es un nom d'òme e cita pas *Laucos dins son indèx dels noms de persona [4]. Per Lausun, i a una atestacion del sègle XII, Leuzuno [1], que mena a una autra possibilitat, leuco-dūnon (leucos, « blanc, clar, lusent > lhauç »). Cossí que siá, a Lausun, eu- e au- pretonics donan lo meteis resultat [ow], mas aquò èra benlèu diferent a l'Edat Mejana. Empacha pas que se passa aisidament d'un a l'autre. Mas aquò vòl pas dire que tots los Lausun/Laudun venon de leuco-dūnon.
Remove ads
Istòria
- Tot lo nòrd de la comuna es perigòrd, de l'anciana diocèsi de Sarlat : Sent Nazari, Caisaguet, Queyssel, Saint Macaire, en francés [5].
- Lo 1èr de genièr 1965, Lausun annexèt Sent Nazari [6],[7].
Administracion
Remove ads
Demografia
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 080 | 1 183 | 1 232 | 1 390 | 1 391 | 1 349 | 1 323 | 1 315 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 307 | 1 237 | 1 259 | 1 318 | 1 324 | 1 315 | 1 289 | 1 213 | 1 116 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 062 | 1 031 | 941 | 856 | 884 | 870 | 883 | 888 | 900 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
904 |
1 043 |
942 |
776 |
766 |
778 |
751 |
746 |
753 770 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
752 771 |
729 749 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE ![]() |
- En 1793, la municipalitat èra Lauzun, Bourgougnague, Lavergne, Montignac, Saint Colomb, Saint Laurent, Saint Nazaire et Segalas, donc Lausun, Bergonhagas, La Vèrnha, Montinhac, Sent Colomb, Sent Laurenç (comuna de Bergonhagas), Sent Nazari (dempuèi 1964, dins Lausun) e Segalàs. La populacion èra de 6708 abitants.
- La demografia de Lausun s'explica per la concurréncia de Miramont, vila que se desvolopèt al sègle XIX e enquèra mai al sègle XX.
Remove ads
Luècs e monuments
- Lo castèl de Lausun.
- La glèisa de Sent Estèfe.
- La glèisa de Sent Pastor de Queyssel (Caissèl ? Caissèu ?).
- Las glèisas de Sent Nazari e de Sent Macari.
- L'ostal emb de las cariatides.
- L'ala del castèl bastida a partir de 1576.
- Lo bastiment bastit en 1685 e son dòma.
- Lo portal de l'ala Renaissença.
- L'ala Renaissença.
- L'ala Renaissença entre lo « Dòma » e la capèla emb las colomnas, vestigis del peristil.
- La glèisa de Sent Estèfe.
- La nau (vòutas subre-auçadas al sègle XIX).
- Lo mèstre autar del sègle XVII.
- Lo portal.
- La glèisa costat sud.
- L'absida de Sent Estèfe.
- L'ostal das cariatides
- La glèisa de Sent Pastor de Queyssel.
- L'absida e las absidiòlas de Sent Pastor.
Remove ads
Personalitats ligadas emb la comuna
Veire tanben
Ligams extèrnes
Nòtas
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads